El Liceu obre aquest dissabte la temporada d'òpera amb "Agrippina", de Händel, ple al 100%

El Gran Teatre del Liceu obre la temporada operística aquest dissabte a les 20.00 hores amb una versió molt contemporània de l'òpera en tres actes de Georg Friedrich Händel, "Agrippina", que es va estrenar el 1709 a Venècia amb llibret de Vincenzo Grimani. Aquesta és la primera vegada que es representa al Liceu.

L'assaig general de dijous va ser un èxit que va aixecar el públic dels seients, i l'estrena d'aquesta coproducció del Théâtre Royal de la Monnaie (Brussel·les) i el de Champs Elysées (París) omplirà les 2.300 localitats de què disposa el Liceu.

Els assistents podran gaudir d'una òpera barroca molt contemporània i còmica com ha explicat aquesta setmana el seu director escènic, David McVicar, tot i que "no és una actualització literal": presenta l'emperador Claudi, la seva dona Agrippina i a la calculadora Poppea en un retrat de la societat del moment, i s'ha concebut com una comèdia política i sexual que planteja com seria el món si l'Imperi Romà no hagués acabat.

McVicar considera Händel autor d'òperes "cíniques, hilarants i revolucionàries", i recorda que aquesta, concretament, la va escriure per al públic venecià, amb un resultat molt cínic i ple de comèdia.

El director d'escenografia i vestuari, John Macfarlane, destaca dos símbols: el llop, que apareix en els tres actes com a símbol d'un poder que s'esvaeix, i l'escalinata que condueix al més alt de l'esfera políticoeconòmica romana.

Dues dones enfrontades

Igual que al segle XVIII, en què els actors i cantants portaven la mateixa roba que el públic, els intèrprets d'aquesta versió portaran la mateixa roba que el públic d'avui: per exemple, les dues dones enfrontades, Agrippina i Poppea, apareixen vestides de Balenciaga per a les escenes relacionades amb el poder, i amb bata i quimono per a les domèstiques.

La mezzosoprano Sarah Connolly (Agrippina) assegura que l'obra no decau en cap moment i que la dificultat del seu paper radica a guanyar-se eal públic, mentre que la soprano Danielle de Niese (Poppea) destaca que els dos personatges tenen en comú l'ambició política, cosa que converteix l'òpera en una guerra entre dues dones: "És una història sobre qui té més eines per guanyar".

La resta de cantants són Franz-Josef Selig (Claudi), Malena Ernman (Neró), David Daniels (Ot), Henry Waddington (Pallante), Dominique Visse (Narcís) i Enric Martínez-Castignani (Lesbo).

El Liceu estrena etapa amb Roger Guasch com a nou director general en un moment delicat per al personal i per al mateix teatre.