El líder del moviment kurd del PKK demana que la guerrilla entregui les armes i es dissolgui

El líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), Abdullah Öcalan, ha ordenat aquest dijous la dissolució del partit i l'entrega d'armes.

Es tracta d'una petició considerada com a històrica per l'entorn polític d'Öcalan, que ha lliurat el missatge a través d'una delegació de militants del partit prokurd DEM, que l'han pogut visitar a la presó.

En un comunicat, Öcalan ha ordenat la dissolució del PKK i ha defensat la via "democràtica" per assolir les reivindicacions del poble kurd en un gest de pau cap a Turquia:

"Com que el partit no ha estat abolit per la força, ho ha de fer de manera voluntària. Tots els grups han de deposar les armes i el PKK s'ha de dissoldre."

"Una societat democràtica és del tot necessària", diu el missatge. Öcalan ha destacat que el PKK és "la insurgència i el moviment armat més llarg i extens" de la història del Kurdistan i n'ha justificat la creació: "Va ser inspirat pel fet que els canals de les polítiques democràtiques estaven tancats."

D'aquesta manera, el líder del PKK ha demanat la convocatòria d'un congrés de partit per aprovar l'entrega de les armes per part de les bases del moviment. Queda per resoldre si els comandants sobre el terreny acceptaran les ordres.

Negociacions per a la fi del conflicte

Abdullah Öcalan, de 75 anys, compleix una condemna de cadena perpètua des del 1999 a l'illa d'Imrali. Va ser condemnat pels càrrecs de terrorisme i separatisme armat per l'estat turc.

Els apropaments entre el govern de Recep Tayyip Erdogan i el moviment kurd es van iniciar l'octubre passat, quan l'ultradretà Devlet Bahçeli, soci de govern d'Erdogan, va suggerir que Öcalan podria quedar en llibertat si el PKK entregava les armes.

Ja al desembre, el govern turc va permetre la reunió entre el líder a la presó i dos parlamentaris del DEM. Han calgut dues trobades més fins que s'ha arribat a la petició de dissolució.

Encara no hi ha hagut cap contacte oficial entre el govern turc i la guerrilla oficial.

Què és el PKK?

El PKK fa una quarantena d'anys que manté un conflicte obert, en un inici, per a la independència del Kurdistan, i després, per a la seva autonomia, sota els preceptes del confederalisme democràtic.

El partit va ser fundat el 1978 per l'entorn d'Öcalan, amb base socialista i marxista-leninista i amb l'objectiu polític de crear un país independent unificant les quatre regions kurdes repartides entre Turquia, l'Iran, l'Iraq i Síria. 

Després de dècades de repressió per part de l'estat turc i d'enfrontaments amb els Llops Grisos --un grup ultranacionalista turc de paramilitars--, el PKK va decidir apostar per la lluita armada.

La primera acció de la guerrilla armada es va produir el 15 d'agost del 1984, quan els rebels kurds van prendre durant diverses hores el control d'Eruh i Semdinli, dues localitats al sud-est del territori turc.

En una operació dels serveis secrets turcs a Kenya, Öcalan va ser detingut el 15 de febrer del 1999, traslladat a Turquia i jutjat per alta traïció. La condemna va ser de cadena perpètua, que compleix en règim d'aïllament a l'illa fortalesa d'Imrali, davant la costa d'Istanbul.

Durant els últims anys, l'acció del moviment kurd s'ha centrat a demanar més drets polítics i culturals per a la minoria kurda a Turquia, sotmesa a repressió pel fet de no utilitzar el turc com a llengua principal i reivindicar els seus drets com a poble.

El Kurdistan ja ha viscut dues treves. Una, el 1999, quan el PKK va declarar una treva de manera unilateral. Va durar fins al 2004, quan l'ala dura de la guerrilla va prendre el control del partit.

Cinc anys després, el govern turc, ja en mans d'Erdogan, va reprendre negociacions amb el partit kurd, que es van interrompre el 2011, quan la guerrilla va matar tretze soldats.

De nou, el 2013 el PKK va retirar els milicians de Turquia en un altre acostament, fins que el 2015 es van reactivar els combats.

S'estima que el conflicte kurd a Turquia s'ha cobrat uns 45.000 morts des de 1984.

Tot i que en els darrers anys el conflicte armat ha disminuït en territori turc, la violència ha augmentat al nord de l'Iraq, on l'exèrcit de Turquia bombardeja regularment les bases de la guerrilla, i sobretot, a Síria.