El linx ibèric se salva de l'extinció: ja hi ha 2.000 exemplars i passa a ser "vulnerable"

El linx ibèric deixa de ser una espècie en perill d'extinció, segons ha anunciat aquest dijous la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

La icònica espècie autòctona de la península Ibèrica passa a tenir un estatus de "vulnerable" en la Llista Vermella d'Espècies en Perill gràcies als "esforços de conservació sostinguts".

L'espècie ha passat, en els darrers anys, d'estar en una situació que pràcticament fregava l'extinció, amb tot just un centenar d'exemplars, a més de 2.000 individus.

La Llista Vermella de la UICN es va fundar el 1964 i ha evolucionat per convertir-se en la font d'informació més exhaustiva del món sobre l'estat de conservació global d'espècies d'animals, fongs i plantes.

La directora general de la UICN, Grethel Aguilar, considera que la Llista Vermella és una "eina essencial" per mesurar el progrés en l'assoliment dels objectius globals de biodiversitat per al 2030:

"La millora de l'estat del linx ibèric en la Llista Vermella demostra que la conservació exitosa funciona tant per a la vida salvatge com per a les comunitats."

Un èxit del projecte de recuperació

La notícia l'havia avançat dijous al matí el president de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno Bonilla. El president andalús ho ha considerat un "èxit de tots a través del programa Life Lynxconnect", un projecte aprovat per la Comissió Europea amb l'objectiu d'assolir "una metapoblació de linx ibèric (Lynx pardinus) genèticament i demogràficament funcional durant el període 2020-2025)".

Altres objectius específics inclouen reduir el risc d'extinció, millorar l'estatus poblacional del linx, combatre les amenaces que l'afecten o implantar mesures de conservació i de millora de l'hàbitat.

Entre d'altres, les accions de conservació s'han dedicat a fer augmentar la presència de la presa habitual del linx ibèric, el conill europeu en perill d'extinció (Oryctolagus cuniculus), però també protegir i restaurar l'hàbitat forestal i reduir les morts causades per l'activitat humana, com per exemple els atropellaments.

L'amenaça sobre el linx ibèric encara no ha desaparegut. L'espècie està exposada a la caça furtiva, les morts a les carreteres i el canvi climàtic, però sobretot és sensible a les fluctuacions de la població de conills europeus. 

Francisco Javier Salcedo Ortiz, coordinador del projecte Life Lynxconnect, ha dit que es tracta de "la recuperació més gran d'una espècie de gat mai aconseguida mitjançant la conservació" oi ha afegit que "encara queda molta feina per fer perquè les poblacions de linx ibèric sobrevisquin i l'espècie es recuperi a tota la seva distribució autòctona".

En passos següents, el projecte preveu reintroduir el linx ibèric a nous llocs del centre i nord d'Espanya: encara "queda prou hàbitat adequat perquè l'espècie pugui assolir l'estat de recuperació total en 100 anys" si es mantenen els esforços dedicats fins ara. 

En el projecte transnacional Life Lynxconnect, amb un pressupost d'uns 19 milions d'euros, hi participen els dos països peninsulars, Portugal i Espanya, i quatre comunitats autònomes (Andalusia, Castella-la Manxa, Extremadura i Múrcia), però també organitzacions no governamentals com Adenex, WWF Espanya i Fundació CBD-Hàbitat i compta amb el suport científic del CSIC.

Moreno Bonilla ha dit que el canvi de l'estatus del linx és un "orgull per Andalusia liderar la recuperació de l'espècie", una celebració a la qual s'han unit ONG de conservació de la biodiversitat com WWF Espanya o polítics com la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, o el president de Múrcia, Fernando López Miras.