Francesc, durant una benedicció urbi et orbi al Vaticà, l'any 2017
Francesc, durant una benedicció urbi et orbi al Vaticà, l'any 2017 (Reuters)

El llegat del papa Francesc: 12 accions que han marcat el seu pontificat

Durant els 12 anys de pontificat, Francesc ha canviat l'Església catòlica, però possiblement no tant com hauria volgut

Actualitzat

Des del primer moment, Jorge Bergoglio va deixar clar que seria un papa diferent. El nom que va escollir com a pontífex, Francesc, era tota una declaració d'intencions: un homenatge a Sant Francesc d'Assís, un sant del segle XIII que va dedicar la vida als pobres i es va caracteritzar per la seva humilitat.

Amb llums i ombres, el primer papa llatinoamericà ha canviat l'Església catòlica, però no tant com hauria volgut. Possiblement, les diferències amb la cúria i els sectors més conservadors l'hi han impedit.

Progressista en l'àmbit social i conservador en les qüestions morals, al llarg del seu pontificat, Francesc ha aconseguit que l'Església abordi els abusos a menors comesos per religiosos, després d'haver esquivat la qüestió durant anys.

Després de 12 anys de pontificat, quatre encícliques publicades --una, conjuntament amb Benet XVI-- i centenars de discursos, escrits i homilies, aquests són els principals aspectes del llegat del papa número 266 de l'Església catòlica.

El papa Francesc, just després de ser escollit, el 13 de març de 2013
El papa Francesc, just després de ser elegit, el 13 de març del 2013 (Reuters/Dylan Martinez)

El papa dels pobres

"Recorda't dels pobres", va dir-li el cardenal brasiler Cláudio Hummes just després de ser escollit. En el seu primer discurs, el nou pontífex va defensar "una Església pobra per als pobres".

Aquest compromís per la pobresa el va demostrar ja en les primeres hores com a papa: va anar a resar a una basílica romana en autocar, va insistir a pagar el compte de la pensió on s'havia allotjat i va decidir viure a la Casa Santa Marta, una residència per a sacerdots, en comptes dels apartaments pontificis. Ja en la seva etapa com a arquebisbe de Buenos Aires, Jorge Bergoglio no havia volgut viure al Palau Episcopal com a símbol d'austeritat.

Un altre dels seus primers gestos va ser quan portava tot just quinze dies de pontificat i va rentar els peus a joves reclusos --entre els quals dues dones-- en la celebració de Dijous Sant al centre penitenciari per a joves del Casal del Marmo de Roma.

Aquest Dijous Sant, el papa va visitar la presó de Regina Coeli, a Roma
Aquest Dijous Sant, el papa va visitar la presó de Regina Coeli, a Roma (EFE)

Lluita contra la pederàstia

El gran problema amb què es va trobar Francesc en ser escollit papa van ser els abusos sexuals per part de sacerdots. La lluita contra la pederàstia a l'Església catòlica i els gestos cap a les víctimes van portar a una sèrie de normes per poder acabar amb aquesta xacra a les diòcesis d'arreu del món.

S'hi va referir com a "plaga dels nostres temps" i "un dels crims més vils i més cruels que es poden fer".

L'any 2018, en un viatge a Xile, Francesc va dir que sentia "dolor i vergonya" davant dels casos de pederàstia i es va reunir amb víctimes d'abusos. El febrer de 2019, el Vaticà va expulsar del sacerdoci l'excardenal Theodore McCarrick per abusos sexuals.

Aquell mateix any, va promulgar la llei "Vox estis lux mundi", que obligava a tots els sacerdots i religiosos a denunciar els abusos sexuals comesos a menors o persones vulnerables.

Al llarg del seu pontificat, Francesc ha obligat les diòcesis d'arreu del món a ocupar-se de la investigació d'abusos, una ordre que no tothom s'ha pres amb la mateixa diligència.

En aquest aspecte, però, l'Església encara té feina a fer.

El papa Francesc, en una imatge del 2014
El papa Francesc, en una imatge del 2014 (Reuters/Tony Gentile)

Suport als refugiats

Fill d'emigrants piemontesos, Francesc ha manifestat durant el seu pontificat la defensa de les persones migrants i refugiades.

El primer viatge que va fer va ser a Lampedusa, la petita illa italiana on hi ha milers de migrants que volen arribar a Europa. Des d'allà, va fer un missatge alertant sobre la "globalització de la indiferència".

També va visitar la frontera entre Mèxic i els Estats Units, on va celebrar una missa; l'illa grega de Lesbos, on arriben migrants en el seu camí cap a Europa; i camps de refugiats d'arreu del món.

El pontífex també ha criticat les deportacions de l'administració Trump i els posicionaments que vinculen immigració i delinqüència.

El papa fa un petó a un refugiat al centre d'acollida de Castelnuovo di Porto, prop de Roma, el 2016
El papa fa un petó a un refugiat al centre d'acollida de Castelnuovo di Porto, prop de Roma, el 2016 (Reuters/Tony Gentile)

Contra la guerra

En els darrers anys de pontificat, Francesc ha reforçat les crides per la pau i contra les guerres d'Ucraïna i Gaza, fins i tot fent referències a una Tercera Guerra Mundial per parts.

En l'última encíclica, "Dilexit Nos", publicada el 2024, Francesc advocada per l'amor contra "el drama vergonyós" de la guerra, en un moment marcat pels conflictes d'Ucraïna i Gaza.

Va condemnar els atacs d'Israel contra la població palestina i va assenyalar que alguns experts s'hi referien com a "genocidi". De fet, des que va començar l'ofensiva d'Israel a la Franja de Gaza, el papa va trucar cada dia a la parròquia de la Sagrada Família de la ciutat de Gaza per interessar-se per l'estat dels 300 palestins cristians que s'hi refugiaven.

Francesc saluda el president ucraïnès, Volodímir Zelenski
Francesc saluda el president ucraïnès, Volodímir Zelenski (EFE)

Solidaritat entre països durant la pandèmia

Una de les imatges del pontificat és la de Francesc resant en una plaça de Sant Pere buida pel confinament:

"Des de fa alguns setmanes, sembla que tot s'ha enfosquit. Denses tenebres han cobert les nostres places, carrers i ciutats."

Durant la pandèmia, va demanar accions globals i que les vacunes estiguessin "a disposició de tothom, especialment per als més vulnerables i necessitats de totes les regions del planeta".

L'any 2020, a l'ombra de la pandèmia de la covid, Francesc va publicar la seva tercera encíclica, "Fratelli Tutti", en què defensava la solidaritat i la coexistència entre cultures. En el text, el pontífex criticava contra les "noves formes d'egoisme i la pèrdua del sentit social", amagades darrere una "suposada defensa d'interessos nacionals".

El papa Francesc, en una plaça de Sant Pere completament buida, en ple confinament, el 27 de març de 2020
El papa Francesc, en una plaça de Sant Pere completament buida, en ple confinament, el 27 de març de 2020 (Reuters/Guglielmo Mangiapane)

Passos cap a l'acollida dels homosexuals, però en contra del matrimoni

Francesc ha estat sempre en contra del matrimoni homosexual, tot i haver defensat l'acollida de les persones homosexuals com mai havia fet cap pontífex.

"Si una persona és gai i busca el Senyor i té bona voluntat, qui soc jo per jutjar-la?" va dir a l'avió de tornada de la Jornada Mundial de la Joventut a Rio de Janeiro, l'any 2013.

Durant aquest pontificat, s'ha aprovat el document que acceptava beneir les parelles homosexuals, les parelles que conviuen sense estar casades o les persones divorciades que s'han tornat a casar, una decisió que va tenir el rebuig de molts bisbes.

Sempre, però, va remarcar que no es podia equiparar al matrimoni:

"Les persones homosexuals tenen dret a estar en la família, són fills de Déu, el que hem de fer és una llei de convivència civil, tenen dret a estar coberts legalment".

Francesc també va permetre que persones homosexuals i trans fossin batejades o també padrins de bateig, sempre que no hi hagués "risc d'escàndol públic".

En aquest aspecte, va fer algunes declaracions polèmiques, com quan va dir que era "lleig quan una dona vol fer d'home" o que als seminaris italians hi havia "massa mariconeig".


Enfrontat amb els sectors més conservadors

El papa Francesc s'ha enfrontat més que qualsevol dels seus predecessors a l'ala més ultraconservadora de l'Església catòlica, que s'ha oposat a la majoria de les seves decisions. Durant els darrers 12 anys, han estat molts els webs i blogs conservadors, gairebé sempre anònims, que han carregat contra Francesc.

En un document anònim que circulava entre els sectors contraris al papa es qualificava el pontificat de Francesc de "catastròfic".

Un altre exemple és la carta de quatre cardenals, l'any 2016, expressant "dubtes" sobre alguns dels escrits del pontífex i demanant-li explicacions per un document sobre la família que obria la porta a la possibilitat que les persones divorciades que s'hagin tornat a casar poguessin tornar a combregar.

Francesc, a l'interior de la basílica de Sant Pere, el maig de 2020
Francesc, a l'interior de la basílica de Sant Pere, el maig de 2020 (Reuters)

Sense avenços en l'ordenació de dones

En els darrers mesos de pontificat, Francesc ha nomenat la monja Raffaella Petrini com a governadora de la Ciutat del Vaticà. A més, Simona Brambilla ha estat nomenada la primera prefecta al capdavant d'un Dicasteri, el de Vida Consagrada.

No s'ha avançat en la possibilitat d'ordenar dones com a sacerdots o fins i tot que les dones puguin ser diaques.


Lluita contra la crisi climàtica

En la primera encíclica que va escriure íntegrament, Francesc va abordar la defensa del medi ambient, que definia com la "casa comuna".

A "Laudato Si", un títol extret del "Càntic de les criatures" de Francesc d'Assís, el papa exigia "canvis profunds" en l'estil de vida, producció i consum perquè, segons alertava, la Terra s'estava convertint en "un immens dipòsit de porqueria".

Durant el seu pontificat, Francesc ha fet crides a la protecció de l'Amazònia, rebaixar les emissions de CO₂ o aturar el consum d'hidrocarburs.

El pontífex, amb una representant de les tribus de l'Amazònia, l'any 2019 als jardins del Vaticà
El pontífex, amb una representant de les tribus de l'Amazònia, l'any 2019 als jardins del Vaticà (Europa Press/Evandro Inetti)

L'avortament, "un homicidi"

Francesc també ha estat molt dur en el rebuig l'avortament, que ha definit com "el pitjor dels crims", i el control de natalitat.

L'any passat, durant un polèmic viatge a Bèlgica, va qualificar d'"assassina" la llei de l'avortament del país i va qualificar de "sicaris" els metges que el practiquen.

Aquestes declaracions van fer que més de 500 catòlics belgues sol·licitessin l'apostàsia.


Reforma econòmica i menys poder per a la cúria

Una altra de les claus del pontificat de Francesc ha estat l'intent de canviar els mecanismes de l'Església i fer-la menys centralitzada en la cúria. La Constitució apostòlica "Praedicate evangelium" va modificar l'administració del Vaticà amb nous ministeris.

Francesc ha reformat totalment la gestió de les arques del Vaticà, on hi havia hagut diverses irregularitats. Amb la creació de la Secretaria d'Economia, encarregada de gestionar tot el patrimoni immobiliari del Vaticà i els fons que fins aleshores estaven a disposició de la Secretaria d'Estat, Francesc ha aportat transparència a les finances vaticanes.

Durant el seu pontificat, per primera vegada, un tribunal eclesiàstic va condemnar un excardenal per delictes financers. El cardenal Angelo Becciu, antic número tres del Vaticà, va ser condemnat a cinc anys i mig de presó per un delicte de malversació.

Un papa proper

Francesc ha fet servir un llenguatge planer i directe. En el seu primer Angelus dominical, l'any 2013, va sorprendre amb un comiat que ja no va abandonar mai: "Buon pranzo e arrivederci", és a dir, "Bon dinar i a reveure".

Una anècdota que defineix aquest tarannà és quan, l'any 2018, un nen autista es va posar a jugar en plena audiència papal. Quan la seva mare va pujar a l'escenari per fer-lo baixar, Francesc li va respondre: "si vol jugar aquí, deixa'l".


 

 

 

ARXIVAT A:
VaticàEsglésiaReligióPapa Francesc
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut