El llegat d'Iceta al capdavant del PSC: dels pitjors resultats a la remuntada electoral

Miquel Iceta, primer secretari del PSC durant set anys, cedeix el càrrec a l'exministre Salvador Illa. Durant el seu mandat, el partit ha viscut l'etapa més convulsa del socialisme, del català i de l'espanyol. Un seguit de crisis polítiques en què Iceta ha estat protagonista absolut, aconseguint salvar un PSC que semblava abocat al desastre quan dimiteix Pere Navarro, l'any 2014. Una salvació al preu d'abandonar el sobiranisme que havia defensat, apostant decididament per un catalanisme adscrit a l'unionisme de caire federal, i formalitzant una nova relació amb el PSOE que dilueix el seu perfil.

En les imatges de començament dels anys 80 del segle passat, cal estar molt atent i buscar-lo, perquè hi és. Miquel Iceta és a totes les reunions del socialisme català i espanyol des del 1977, i a totes les executives del PSC des del 1984. Hi ha estat i ha posat cullerada a tots els plats durant més de 40 anys. És un professional de la política. Els detractors li retreuen falta de titulacions acadèmiques; els defensors, una hàbil intel·ligència política basada en la practicitat. "Soc previsible", se li ha sentit dir més d'un cop.

Ja com a membre de l'executiva del PSC, Miquel Iceta va fer de pont amb el socialisme espanyol entrant a formar part del gabinet de Felipe González i Narcís Serra, en els governs dels anys 90. Va seguir fent aquest paper dins l'executiva federal del PSOE durant la dècada del 2000, i com a tal va viure en primera persona la crisi de Ferraz que va portar a la defenestració del secretari general del partit, Pedro Sánchez, la tardor del 2016.

No era la primera crisi socialista que afrontava Iceta. La victòria del PP a les eleccions generals del 96, la dramàtica sortida de Pasqual Margall del partit, el 2007, després de crear i retallar l'Estatut, i l'expulsió dels díscols sobiranistes del grup parlamentari el gener del 2014 han estat només alguns dels embats als quals ha hagut de fer front. Finalment, aquell 2014 la crisi del partit i la dimissió del primer secretari, Pere Navarro, el van arrossegar al capdavant de la formació, el mateix dia que els militants també escollien Pedro Sánchez per dirigir el PSOE.

L'aterratge al primer pla polític, però, no va poder ser més decebedor. Pressionat per l'independentisme, per l'unionisme i per la nova esquerra dels Comuns, el PSC manté la sagnia de vots apuntada pels molt mal resultats obtinguts per l'anterior direcció a les europees. Les enquestes són demolidores. Li arriben a atorgar vuit diputats a les eleccions al Parlament del 2015.

L'estratègia d'Iceta, però, és a mitjà termini. Se centra a fer d'oposició no crispada a l'independentisme i abraçar-se al mateix tipus de constitucionalisme que defensen els partits de dretes. Fins i tot es mostra contrari al referèndum per a Catalunya que anteriorment havia defensat. No li surt del tot malament i aconsegueix doblar les enquestes, 16 diputats, que no deixen de ser els pitjors resultats del PSC en tota la seva història. Tot i això, es manté al voltant del mig milió de vots.

Una campanya ballant

Per desviar l'atenció, i hàbil polític de mena com és, Iceta engega una campanya d'imatge de líder popular ballant el "Don't stop me now" de Queen al costat del rei, Pedro Sánchez. Els seus cops de maluc diluiran els mals resultats d'aquelles eleccions.

Una altra imatge ajudarà a dissimular l'ajustada situació socialista a Catalunya i a Espanya: "¡Pedro, mantente firme, por Dios! ¡Líbranos de Rajoy!", cridava desencadenat a la Festa de la Rosa, el setembre del 2016. Dues setmanes després, un cop d'estat intern a la seu de Ferraz provoca la dimissió de Pedro Sánchez. Iceta sempre li farà costat.

La crisi a Madrid afecta de ple el PSC. Però Iceta sembla sortir-ne airós, desfent-se sense contemplacions dels pocs –a Catalunya– o molts –a Espanya– que aposten per fer del partit una sucursal del PSOE. A canvi, això sí, de reduir-ne una mica més l'autonomia en un nou protocol de relacions amb el socialisme espanyol.

Del suport al 155 a la defensa de l'indult

I començarà la remuntada, que ja s'albira en les eleccions imposades per Rajoy el 2017 després del referèndum independentista i la proclamació republicana. El líder del PSC s'ha fotografiat a la manifestació del 29 d'octubre al costat dels partits de dretes, ha acceptat l'aplicació de l'article 155 (a pesar de l'amenaça de revolta d'alguns alcaldes metropolitans com Granollers, Castellar o Santa Coloma de Gramenet), ha renegat d'un referèndum i ha enterrat la veu pròpia a Madrid. Un nou escenari que els seus votants accepten com un bàlsam enmig del desori polític.

El PSC de Miquel Iceta cedeix la cridòria a altres partits i mira de comparèixer sempre com una formació moderada i conciliadora: "Diàleg, negociació i pacte", és el lema que repeteix el primer secretari durant tots aquests anys. La sentència contra l'independentisme el fa apostar per l'indult, cosa que li reportarà les crítiques de tota la classe política espanyola.

El to centrat, però, comença a donar fruits i les enquestes del 2020 el situen entre els tres partits que poden guanyar les eleccions que el president Quim Torra ha convocat pel febrer del 2021. Amb la pandèmia, el secretari d'Organització, exalcalde de la Roca del Vallès, i ministre de Sanitat, Salvador Illa, pren protagonisme. Tot i que Iceta dona per fet que serà el candidat a la presidència de la Generalitat novament, Pedro Sánchez –al novembre– el convenç què Illa encapçali la llista del PSC, a l'espera que la remodelació li atorgui un ministeri al govern espanyol.

El líder socialista torna al govern, ara com a ministre. Primer de Funció Pública durant uns mesos, i després de Cultura, des d'on –diu– no para de viatjar. No és l'únic reconeixement del líder del PSOE al socialisme català, ja que la quota del PSC a l'executiva federal s'incrementa notablement. I Salvador Illa recull el llegat d'Iceta a la nova seu del carrer Pallars de Barcelona. Hereta un partit pacificat, amb un missatge clar i guanya les eleccions del 14F.