El llenguatge bèl·lic s'imposa pel coronavirus: És una guerra? Som tots soldats?

Nascut en un poble del Montsià, la Galera, el general Miguel Ángel Villarroya Vilalta s'ha fet força conegut per les seves aparicions diàries en les rodes de prensa del comitè tècnic del coronavirus.

Com a cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD), aquest general de l'Exèrcit de l'Aire és el principal assessor militar del president del govern espanyol.

Des que es va formar el comitè tècnic del coronavirus, es repeteix cada dia una imatge que molts feia temps que no veien i d'altres no havien vist mai: militars donant rodes de premsa amb el llenguatge d'altres temps.

A més de les xifres de morts i contagiats i altres dades d'interès, hi hem sentit frases com aquestes:

"Avui és divendres en el calendari, però en aquests temps de guerra o crisi, tots els dies són dilluns"

"Som 47 milions d'espanyols. Som 47 milions de soldats que tenim una missió"

"En aquesta guerra irregular i rara que ens ha tocat viure o lluitar, tots som soldats"

El llenguatge bèl·lic, amb què es compara la crisi sanitària amb una guerra, també ha format part del discurs del president espanyol, Pedro Sánchez; del president francès, Emmanuel Macron, o del president dels Estats Units, Donald Trump.

A la Xina, hi ha hagut una resposta disciplinada a les ordres de les autoritats per fer front a l'expansió del coronavirus. Les societats occidentals no estan acostumades a respectar les prohibicions de la mateixa manera i és aquí on apareix la retòrica militar i es reclama als ciutadans que obeeixin ordres i es comportin com soldats en una guerra.

La retòrica militar pot amagar altres missatges que també es podrien fer servir, com diu Eulàlia Lledó, experta en llenguatge inclusiu:

"És un tipus de llenguatge que no afavoreix el que hauria d'afavorir: aliança, coordinació, entesa entre gent diferent"

"El llenguatge bèl·lic amaga tot el que no s'ha fet per tenir una sanitat que pogués treballar en aquest tipus d'emergència"

El professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona Jordi Muñoz consideren sa per a la democràcia que l'exèrcit es limiti a les tasques logístiques i la desinfecció:

"Que l'exèrcit tingui presència patrullant pel carrer, presència política i mediàtica, que condicioni el discurs de la població... em costa veure-hi la utilitat i hi veig riscos importants."

Ens hem de quedar a casa, però es pot fer per solidaritat i no només per disciplina o esperit militar.

En tot cas, com també recorden en les metàfores bèl·liques, el més important en aquest cas és la victòria.