El llibre electrònic creix enmig de la boira

Mentre els dispositius de lectura s'han estès i les tauletes s'estan imposant com el dispositiu preferit per als lectors, el mercat del llibre electrònic continua sense resoldre els seus grans reptes i segueix el seu continu -però lent- creixement envoltat d'incerteses. La percepció que el llibre electrònic és car, l'existència de molts formats diferents i les plataformes tancades que busquen mantenir captiu el seu usuari no ajuden al desenvolupament d'un mercat que exigeix grans inversions per adaptar-se al canvi tecnològic i que amenaça la sostenibilitat econòmica de les editorials. Aquestes són les principals qüestions de què s'ha parlat a la taula rodona sobre el llibre electrònic al Digital 4C, una mirada al futur digital de la cultura, que s'ha fet a l'Arts Santa Mònica coincidint amb la setmana del Mobile World Congress a Barcelona.

El preu del llibre electrònic

Per Matilde Sanz, de Nubico, la plataforma de subscripció d'"e-books" al núvol nascuda a mitjans del 2013 de la mà de Telefónica i Planeta, el problema del preu del llibre electrònic no es resoldria abaixant l'IVA. "Preguntis a qui preguntis, la sensació és que el llibre digital és car. Però també ho seguiria semblant si tributés al 4% (l'IVA superreduït que té el llibre en paper)". "Potser a Alemanya no, però aquí seguiria percebent-se com a car", apunta.

Des de Libranda, Arantza Larrauri és més optimista sobre l'evolució dels preus i diu que des que van començar, el 2010, els preus han baixat de mitjana de forma ostensible, dels 9,5 euros al 6,5 actuals. "3 euros en aquest temps és molt", opina. Ho corrobora Luis Collado, de Google Play Books, que reconeix l'esforç enorme que estan fent els editors. "Em trec el barret. És un esforç molt gran i l'estan fent perquè estan entenent que el mercat és molt diferent". Afirma que en alguns casos estan fent un esforç més enllà de la sostenibilitat del seu model de negoci, empesos per l'evidència que ara la competència "pot ser qualsevol app o contingut musical disponible a preus irrisoris o gratuïts".

Trencant barreres

Per Collado, la qüestió clau per al futur del mercat és una altra: la universalització. Ell compara la situació actual amb la primera fase del vídeo domèstic i la pugna entre Betamax i VHS, i considera errònia l'estratègia actual d'intentar retenir com a "esclaus" els lectors. Segons ell, el que seria desitjable és que els sistemes es vagin obrint i siguin molt més universals. I pronuncia la paraula maleïda, la pirateria, el tabú que fins ara ningú s'havia atrevit a anomenar, per advertir que només fent desaparèixer els obstacles actuals s'hi podrà fer front.

Qui farà de prescriptor?

El desafiament que suposa intentar destacar entre una oferta d'uns 800.000 llibres electrònics és un altre dels reptes pendents d'afrontar. Si a les llibreries l'autoritat a l'hora d'orientar ha correspost tradicionalment als llibreters, la pregunta és si els motors de cerca de les plataformes i les metadades (paraules clau) que proporcionin les editorials seran suficients per trobar un títol que pot ser interessant per a tu si no tens coneixement previ de la seva existència.

Lluny de posseir una bola de cristall, la taula rodona ha conclòs que actualment estan en "una fase d'experimentació", en la qual també es troben els mateixos usuaris, ja que encara cal descobrir nous formats de lectura, que vagin més enllà dels llibres enriquits. I en contra de la visió que el creixement del llibre electrònic ha d'anar forçosament en detriment del llibre en paper, Collado ha assegurat: "Al final es tracta que la gent llegeixi més, aquest és el repte." Queda per veure, doncs, si finalment una experiència més senzilla per al lector digital, ja sigui al núvol o amb la descàrrega de continguts, i una lectura més sensorial podran ser més atractives que d'altres formes d'oci i fer créixer el mercat de la lectura en digital.