El llop més viatger, a l'Alta Ribagorça: ha fet un dels trajectes més llargs d'Europa

Els Agents Rurals fa 20 anys que segueixen la pista del llop a Catalunya i la troballa d'una femta a Vilaller, a l'Alta Ribagorça, pel Grup Especial Caní (GEK9) ha permès documentar un dels trajectes més llarg que un llop ha fet mai al món. En aquest descobriment també s'ha detectat el primer cas d'un llop procedent de l'Europa central i oriental a la península Ibèrica.

El seguiment d'aquest llop s'ha pogut fer gràcies a la cooperació entre Alemanya, França i Catalunya sobre el terreny i amb la comparativa de mostres en laboratoris genètics, com la Universitat Autònoma de Barcelona, que han permès descobrir el recorregut d'aquest individu.
 

El trajecte del llop

S'ha pogut documentar que aquest llop, gràcies a unes mostres fecals analitzades l'agost del 2020 pel Senkerberg Research Institute, va néixer a prop de Nordhom, a la Baixa Saxònia, a pocs quilòmetres de la frontera amb els Països Baixos. L'anàlisi va tornar a detectar aquest llop sota el nom de GW1909m el maig del 2021.

Un conductor va fer una fotografia a un llop el 17 de juny del 2022 en una carretera de Fleure-Les-Faverney, a l'Alt Saona, a França. Gràcies a aquest avís, l'Agència Francesa de la Biodiversitat va aconseguir recollir mostres de pèls en un tancat de filferro. El laboratori de referència Antagene va trobar que el llop tenia l'haplotip d'ADN anomenat w1, que és força inusual per als llops de França, i va enviar la mostra a un laboratori de referència alemany que descobreix la coincidència amb un mascle anomenat GW1909m.

Els excrements d'aquest llop es van detectar el 13 de febrer de l'any passat a Vilaller, a l'Alta Ribagorça, gràcies a la utilització de gossos especialment ensinistrats del Grup Especial Caní dels Agents Rurals en el marc d'un operatiu conjunt amb el Departament d'Acció Climàtica de seguiment del llop. L'anàlisi genètica va indicar que es tractava del mateix mascle w1 que es va detectar a Alemanya l'any 2020.

El seguiment ha permès documentar que aquest exemplar ha fet un recorregut de 1.240 quilòmetres. Per tant, segons els Agents Rurals, és un dels trajectes més grans d'un llop gris documentat mai al món. Anteriorment, les distàncies en línia recta més llargues que s'havien registrat implicaven 1.092 quilòmetres entre Noruega i Finlàndia, 880 quilòmetres entre Alemanya i Bielorússia el 2009 i entre Suïssa o Eslovàquia el 2022-2023.

Víctor Sazatornil, especialista del Grup de Biologia de la Conservació del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, explica al "Catalunya nit" de Catalunya Ràdio que és habitual que els llops abandonin el grup per buscar noves oportunitats. El que és estrany, però, és que viatgin tan lluny.

A l'Alta Ribagorça hi ha un mascle identificat des del 2021, però les fotografies automàtiques durant l'hivern del 2022/2023 han aportat elements que feien sospitar la presència d'un segon exemplar a la zona. Per això, els Agents Rurals van intensificar-ne el seguiment i l'anàlisi genètica ha confirmat que es tractava d'aquest llop procedent d'Alemanya, de la Baixa Saxònia.

La capacitat de dispersió del llop

Els llops s'estan estenent per Europa a causa d'una estricta protecció legal des de finals dels anys 70. La recolonització de noves àrees s'ha produït des d'Itàlia fins als Alps i també des del centre d'Europa fins a les planes d'Alemanya o l'oest de Polònia.

L'espècie pot estendre's per centenars de quilòmetres i el llop GW1909m n'és un exemple. El seu viatge és especialment impressionant si es té en compte que l'animal no pot viatjar per grans zones salvatges, sinó que es va dispersar per una distància tan llarga pels paisatges antròpics d'Europa occidental.

Es desconeix ara mateix el seu destí i caldrà veure si anàlisis genètiques futures permeten tornar a detectar l'animal o fins i tot si ha tingut descendència.

El seguiment del llop a Catalunya

Les poblacions de llop pràcticament van desaparèixer de Catalunya a principis del segle XX. Des de l'any 2003 s'han detectat una vintena d'exemplars diferents i ara són 4 els que coexisteixen. Són individus mascles, solitaris i joves que s'han establert en diferents zones de Catalunya.

El primer es va identificar va ser al Cadí. Des de llavors, se n'ha vist a la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Ripollès, el Solsonès, la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Berguedà i també al Baix i l'Alt Empordà. El febrer del 2023 se'n va veure un a la serra de l'Albera.

En els últims 5 anys, no s'ha identificat cap femella i, per tant, no hi ha cap evidència de reproducció. Els exemplars localitzats són d'origen italioalpí, que han arribat a França i han travessat els Pirineus.
 

Un grup de treball per millorar la coexistència

A l'octubre de l'any passat es va presentar a Barcelona un grup de treball per millorar la coexistència entre el llop i les poblacions locals. És el Grup de Treball del Llop a Catalunya, liderat pel Departament d'Acció Climàtica.

La plataforma està formada per representants del sector ramader, ambiental i experts que treballen per impulsar accions per a la prevenció i la gestió del conflicte amb el llop si finalment s'arrela una població estable a Catalunya. El grup de treball pretén anticipar-se a un possible escenari futur.

La Generalitat no té en marxa cap programa de reintroducció del llop a Catalunya i no es planteja tenir-ne cap. Ara bé, el Departament d'Acció Climàtica tampoc contempla posar impediments al retorn natural de l'animal.

Ara mateix, la Generalitat al catàleg de fauna salvatge i autòctona amenaçada, el llop és considerat una espècie "extingida com a reproductora a Catalunya", un estatus que en garanteix la protecció perquè no es pot caçar.

Atacs a ramats

La presència del llop a Catalunya ha provocat conseqüències per a alguns ramaders del Solsonès o del Moianès. Per això, el sector ramader refusa el retorn d'aquest animal. La seva presència s'ha notat amb alguns atacs mortals a ramats.  

El sector primari reclama més prevenció i mesures de protecció per mantenir la viabilitat de les explotacions. Malgrat el seguiment que se'n fa, encara hi ha moltes incògnites, com ara en quin moment concret l'espècie decideix colonitzar un lloc.