El magatzem Castor: la història d'un fiasco multimilionari
El fallit i polèmic magatzem de gas Castor es troba en hibernació (temporalment aturat) des del 2015. Però el Castor va deixar d'emmagatzemar gas abans, el 2013, quan es van detectar els primers moviments sísmics a la costa de l'Ebre i el Maestrat.
El projecte va arribar a causar més de 500 terratrèmols, una crisi sísmica amb sacsejades de fins a 4,3 graus a l'escala de Richter, que va tenir lloc durant la fase d'injecció de gas matalàs al magatzem. Entre el setembre i l'octubre de 2013, van atemorir -tot i la seva baixa intesitat- els habitants del delta de l'Ebre.
Els primers estudis van confirmar el que tothom sospitava: la injecció de gas al magatzem submarí de davant la costa de Vinaròs havia despertat una falla submarina i va provocar les tremolors. Ara, un informe internacional ho ha confirma. És per això que el govern espanyol no desmantellarà el magatzem, de moment, per l'"elevat risc" de nous terratrèmols.
Els costos del Castor
Per un acord signat en el seu moment entre el govern Zapatero i ACS, propietària majoritària d'Euscal UGS (promotora del magatzem), l'aturada de l'activitat del Castor ens costa a tots els ciutadans 1.350 milions d'euros. El govern del PP va aprovar l'octubre del 2014 que aquests diners es retornarien en 30 anys amb el rebut del gas.
A les factures dels consumidors d'aquest 2017 s'hi inclouran 96,3 milions d'euros, la mateixa xifra que el 2016: 15,8 milions d'euros per mantenir-lo aturat i 80,6 per sufragar la indemnització a la promotora.
El cost de manteniment és gairebé el mateix que el del magatzem de gas submarí Gaviota, al País Basc, l'únic en funcionament a l'estat espanyol.
El procés d'hibernació de les instal·lacions ja havia costat 17 milions d'euros públics.