El mal d'esquena crònic augmenta entre els joves europeus, sobretot en noies

El mal d'esquena crònic entre els joves europeus va en augment i afecta principalment les noies. Així es desprèn de l'anàlisi de quatre onades d'enquestes a joves europeus fetes entre el 2001 el 2014.

L'estudi l'han dut a terme investigadors del grup de recerca ALGOS i de la Càtedra de Dolor Infantil de la Universitat Rovira Virgili (URV)-Fundació Grünenthal i s'ha publicat a la revista The Journal of Pain.

Estudis fets en els últims anys suggerien que la prevalença del dolor crònic entre la població adolescent (el percentatge d'individus que en tenen en un moment o període determinat) havia augmentat durant les darreres dècades. Però les dades disponibles eren molt escasses i d'abast limitat.

Per comprovar si s'havia produït aquest augment, en quina mesura i si afectava més certs grups, els investigadors de la URV han utilitzat dades de l'enquesta "Health Behavior in School-aged Children" (HBSC) (Conductes saludables dels joves escolaritzats), promoguda per l'OMS.

L'enquesta HBSC és un projecte en què cada quatre anys es fa una recollida de dades amb l'objectiu d'obtenir una visió global dels estils de vida dels adolescents i disposar d'eines útils per al debat sobre la promoció de la salut en aquesta població.

Un augment constant en 12 anys

La recerca de la URV s'ha fet analitzant dades aportades per 650.851 adolescents, recollides en quatre onades de les enquestes fetes en diferents cursos: 2001/02, 2005/06, 2009/10 i 2013/14. Corresponen a joves de 33 països europeus.

Els resultats indiquen que la prevalença de mal d'esquena augmenta en cada enquesta. Així, si a la primera era d'un 18,3%, el 2005/06 havia pujat al 19,3%, el 2009/10 era del 20,4% i a la darrera, del 2013/14, assolia el 21,6%.

De mitjana, la prevalença en noies és més alta, el 21,9%, que en nois, el 17,8%.

I per edats es pot comprovar que la prevalença també augmenta en adolescents més grans. La mitjana de nens i nenes d'11 anys amb mal d'esquena crònic és del 14,5%, als 13 anys ja ha pujat al 19,6% i en joves de 15 anys ja és del 25,5%. És a dir, un de cada quatre adolescents de quinze anys té mal d'esquena crònic.

Hipòtesis sobre les causes

L'estudi no analitza els factors que provoquen aquest augment, cosa que serà objecte d'estudis ja en marxa d'ALGOS, però el catedràtic Jordi Miró, director de la Càtedra de Dolor Infantil i investigador principal del grup, ha explicat al 324.cat les causes que es consideren més probables, tenint en compte que el dolor crònic és un problema que resulta de la interacció de molts factors: físics, psicològics i socials.

"A l'hora de donar una resposta al perquè d'aquest increment, cal pensar que la causa és multifactorial. I que, molt probablement, els fets més rellevants estan en el que habitualment s'anomena entorn psicosocial, ja que els factors físics --relacionats amb el mal d'esquena-- no han canviat en aquest temps."

En canvi, considera que "l'augment del temps en activitats sedentàries podria estar associat a un risc més gran de mal d'esquena, però de manera molt menor comparada amb altres factors".

Que els factors principals no siguin físics, sinó psicosocials --les característiques pisològiques de la persona i l'entorn en què es mou-- és, segons el doctor Miró, una bona notícia.

"Majoritàriament, els factors psicosocials són modificables. Per tant, si es posessin els recursos, seria possible tractar de manera efectiva el problema; més encara, seria possible actuar preventivament i evitar la discapacitat física i psicològica que aquest problema genera."

Però, d'entrada, hi ha un problema, afegeix, perquè: "Malauradament, no hi ha unitats especialitzades per tractar el dolor crònic infantil i juvenil de les mateixes característiques i amb el mateixos recursos que sí que n'hi ha per als adults. A Catalunya, per exemple, no està inclòs en el pla d'atenció de salut."

També apunta a l'escàs temps que es dedica a la formació i educació sobre dolor dels professionals sanitaris.

Les noies i les dones, més afectades

Una altra dada que es desprèn de l'estudi és que la prevalença de dolor crònic d'esquena és més elevada en noies que no pas en nois. En el període estudiat, l'augment més important de prevalença es va donar en les adolescents de 15 anys: un 7%.

Sobre això tampoc es pot establir una causa concreta, però el doctor Miró apunta dues hipòtesis per explicar un fet que es dona a totes les edats: que les noies i les dones informen de dolor en un percentatge significativament més alt que els nois i els homes.

La primera fa referència a la freqüència amb què el senten.

"El fet d'experimentar de manera repetida dolor --relacionat amb el període-- provoca un augment de la sensibilització del sistema que podria fer que davant certs estímuls poguessin sentir dolor, mentre que això no passa en el cas dels nois i homes."

Una altra és que els homes no siguin tan propensos a reconèixer-ho:

"Una altra possibilitat que es valora com a plausible és que els nois i homes podrien estar menys disposats a informar de dolor per motius culturals i d'aprenentatge, per allò que els nois no han de plorar, o els homes són forts, etc., fets que serien contraris a mostrar signes de debilitat i expressar dolor."

En tot cas, afegeix, "el sexe/gènere femení és un factor de risc de patir dolor crònic". Això implica, conclou, que els programes de prevenció i tractament haurien de tenir aquest assumpte en consideració.