Macron descarta dimitir i anunciarà el nou primer ministre de França els pròxims dies

El president de França, Emmanuel Macron, ha assegurat que complirà el que li queda de mandat fins al 2027, i ha anunciat que "els pròxims dies" nomenarà un nou primer ministre que formi un govern "d'interès general".

Macron ha comparegut des de l'Elisi aquest dijous al vespre per valorar la situació política l'endemà que una moció de censura tombés el govern de Michel Barnier.

"El mandat que m'heu atorgat democràticament és un mandat de cinc anys i l'exerciré plenament fins al final", ha insistit el president, després que veus de la dreta i, sobretot, de l'esquerra li han demanat que dimiteixi i convoqui eleccions presidencials.

El cap d'Estat ha atribuït la caiguda de l'executiu de Barnier a què "l'extrema dreta i l'extrema esquerra s'han unit en un front antirepublicà". I els ha acusat de "cinisme" i de "crear el desordre". 

De totes maneres, Macron ha dit que "a partir d'ara ha de començar una nova era amb nous compromisos" i que el nou govern tindrà la "prioritat" d'aprovar uns nous pressupostos per al 2025.

Barnier, tres mesos en el càrrec

El fins ara primer ministre de França, Michel Barnier, s'ha convertit en el primer ministre francès més breu des de la Segona Guerra Mundial. Aquest dijous s'ha reunit amb Emmanuel Macron a l'Elisi per presentar-li la dimissió, que el president ha acceptat. La dimissió és la conseqüència directa de la moció de censura proposada per l'esquerra i sostinguda per l'extrema dreta votada aquest dimecres per l'Assemblea Nacional.

Barnier havia accedit al càrrec fa només tres mesos, després que Macron trigués setmanes a trobar un candidat de consens. Ara, Macron es torna a trobar en la situació d'escollir un primer ministre que pugui comptar amb el volàtil suport del Parlament, mentre algunes veus li demanen que marxi.

Per què la situació al Parlament és inestable?

Les eleccions legislatives del juliol, anticipades per Macron pel seu mal resultat a les europees, van deixar una Assemblea Nacional dividida en tres blocs.

En aquell moment, aquesta circumstància ja va dificultar l'elecció d'un candidat per part de Macron, ja que la unió de dos blocs descontents amb el primer ministre el podia fer caure al moment, com ha passat ara.

Entre les eleccions del juliol i el nomenament de Michel Barnier van passar dos mesos, durant els quals Emmanuel Macron va haver de triar entre diferents escenaris per desbloquejar la situació al país.

Macron tenia por que si elegia un primer ministre proper a l'esquerra, guanyadora de les eleccions, els altres dos blocs el descartarien immediatament.

Quan Macron va acabar triant Barnier, molts ja dubtaven de l'estabilitat que l'Assemblea Nacional donaria al seu govern i durant quant de temps el sustentaria.

La situació actual és exactament la mateixa que després de les eleccions del juliol: tres blocs pràcticament iguals dels quals depèn l'estabilitat de l'executiu del primer ministre que acabi triant Macron.
 

Macron podria convocar eleccions per trencar el triple empat?

No. La convocatòria d'eleccions anticipades al juliol per part del president --després del revés electoral a les europees-- fa que Macron no pugui tornar a convocar eleccions legislatives fins al juliol de 2025, segons la llei francesa.

Per tant, la composició volàtil de l'Assemblea Nacional no canviarà, com a mínim, durant els pròxims set mesos. Així doncs, l'elecció d'un candidat que compti amb l'estabilitat del parlament torna a ser complicada.

Com ja va passar abans que Macron triés Barnier, algunes veus aposten per un govern de tecnòcrates format per experts de perfil tècnic sense filiació política, centrat en la gestió dels aspectes més urgents.

Aquest suposat govern, però, continuaria patint la inestabilitat d'una cambra que podria fer-lo caure si dos dels tres grups no veuen amb bons ulls els seus moviments, com ha passat amb els pressupostos de Barnier.

Un dels primers partits a pronunciar-se han estat Els Republicans --la formació conservadora d'on prové Barnier--, que han assegurat que no bloquejaran un primer ministre socialista, però que no donaran suport a un govern amb ministres del Nou Front Republicà.
 

I si plegués el president?

Algunes veus a banda i banda de l'oposició demanen el cap de Macron. Consideren que l'única sortida a la situació d'inestabilitat i bloqueig a la política francesa és la dimissió del president i la convocatòria d'eleccions presidencials.

Però el mandat d'Emmanuel Macron és fins a l'any 2027 i el president ja ha dit que la idea que marxi abans d'esgotar-lo per convocar eleccions és "política-ficció".

A més, la divisió en tres blocs de l'Assemblea Nacional seguiria sent un maldecap per al president que sortís d'uns nous comicis.

Des que va ser elegit per primera vegada el 2017, Macron ha vist passar ja cinc primers ministres i està disposat a nomenar-ne un sisè.

Per trobar un president francès que n'hagi tingut tants cal remuntar-se a François Mitterrand, que va veure passar set primers ministres durant els 14 anys que va presidir el país, entre 1981 i 1995.

Si esgota el seu mandat i segueix aquest ritme, Macron es podria convertir en el president amb el rècord de primers ministres de la Cinquena República.