El maltractament infantil modifica el cervell i afavoreix la depressió en l'edat adulta

Els maltractaments a la infantesa provoquen canvis en algunes zones del cervell que afavoreixen episodis recurrents de depressió en l'edat adulta. És el que han demostrat per primer cop investigadors alemanys. L'estudi s'ha publicat a la revista "The Lancet Psychiatry".    

Alguns estudis anteriors havien mostrat que els maltractaments provoquen canvis en certes estructures cerebrals. I d'altres havien associat els maltractaments amb depressió en l'edat adulta. Però aquest és el primer que relaciona les tres coses. L'estudi ha estat dirigit per Nils Opel, de la Universitat de Münster.

Els investigadors van fer l'estudi amb homes i dones d'entre 18 i 60 anys que havien estat ingressats després d'un episodi de depressió important i que rebien tractament. En el moment de ser admesos se'ls va fer un escàner per ressonància magnètica, per avaluar si hi havia característiques estructurals especials en el seu cervell.

També es va esbrinar si havien viscut maltractaments mitjançant un qüestionari. A tots se'ls va fer un seguiment durant dos anys.

Depressions recurrents

Els pacients es van dividir en dos grups. Un, de 35 persones, el formaven els que no havien tingut cap recaiguda. L'altre, les 75 persones que sí que havien recaigut. Tots dos tenien un nombre semblant d'homes i de dones, si bé en aquest segon hi havia més dones.

D'aquests 75, 48 van tenir només un nou episodi, però 7 en van tenir dos i 6 en van experimentar tres. Finalment, 14 tenien recaigudes en períodes de menys de dos mesos i se'ls podia diagnosticar amb depressió crònica. Aquesta darrera estava relacionada, de forma significativa, amb els maltractaments durant la infantesa.

Els resultats indiquen que tant el maltractament patit en la infantesa com la depressió recurrent estaven relacionats amb la reducció del volum d'una mateixa àrea del cervell, l'escorça insular, que regula les emocions i l'autoconsciència. També es va veure aquesta reducció feia més probable una recaiguda en la depressió.

Implicacions en el tractament

Segons Nils Opel, les observacions donen força a la idea que els pacients amb depressió que van rebre maltractaments de petits tenen diferències clíniques amb els que, amb el mateix diagnòstic, no en van rebre. I això, afegeix, pot tenir implicacions en el tractament:

"Donat l'impacte de l'escorça insular en algunes funcions cerebrals, és possible que els canvis que hem observat redueixin la resposta d'aquests pacients als tractaments convencionals. Futures investigacions haurien d'intentar esbrinar si aquestes troballes es podrien traduir en una atenció, cura o tractament especials que millori els resultats en aquests individus."

La novetat de l'estudi és que es va fer un seguiment de dos anys i no només en moments puntuals. Però una limitació, segons els autors, és que les experiències traumàtiques de maltractament a la infantesa s'avaluaven de forma retrospectiva i això podia generar biaixos en els records.

En un comentari que acompanya l'article, Lianne Schmaal, de la Universitat de Melbourne, opina que l'estudi és una contribució important per conèixer millor els mecanismes que augmenten el risc de recaigudes en la depressió. Però també considera que queda pendent esbrinar si la reducció en l'escorça insular és permanent o si es normalitza a mesura que la depressió remet.