El manifest del terrorista de Nova Zelanda diu que visitar Europa el va radicalitzar

La ideologia de l'atacant en l'atemptat terrorista contra dues mesquites a Nova Zelanda, Brenton Tarrant, ha quedat clarament revelada a partir de les inscripcions dels carregadors dels fusells que ha fet servir. Ell mateix en va compartir fotos a les xarxes.

L'autor del tiroteig va difondre un manifest "La gran Substitució. Cap a una nova societat", minuts abans de cometre l'atac, en què exposava la seva ideologia d'extrema dreta. També va deixar clar quins eren els seus referents amb les armes que va utilitzar.

Jacinda Ardner, primera ministra de Nova Zelanda, ha explicat que ella va ser una de les 30 persones que van rebre el manifest 9 minuts abans del moment de l'atac. Assegura que no incloïa cap localització, ni detalls específics. 

En el manifest, de 74 pàgines, explica i "justifica" per què va perpetrar l'atac. En una mena d'autoentrevista, ell es pregunta i es respon qui és, quins són els seus referents i per què ho ha fet.

La primer pregunta és per autodefinir-se com un home blanc de 28 anys nascut a Austràlia que ha decidit prendre posició per defensar la seva gent.

Teoria de la conspiració per justificar una massacre

El text està ple de referents feixistes i racistes. Parla del "genocidi blanc", que associa la baixa natalitat a Europa i la immigració com la causa que "els blancs" siguin una minoria.

Tarrant situa alguns moments clau que el van portar a cometre l'atac terrorista. El primer va ser la mort d'Ebba Akerlund, una nena que va ser atropellada per l'atac terrorista a Estocolm, i que ell volia venjar.

Un altre moment clau per a ell va ser el viatge que va fer a Europa, durant el qual va visitar França, Espanya i Portugal. En alguns carregadors de les armes que van deixar 50 morts hi havia referències a feixistes espanyols; entre d'altres:

Carrega contra les eleccions franceses i contra Macron i assegura que això el va desesperar i que "calia fer alguna cosa":

" Va guanyar l'exbanquer internacionalista, globalista, antiblanc. La veritat de la situació política a Europa era, de sobte, impossible d'acceptar. La meva desesperació es va reforçar. La meva creença en una solució democràtica desapareixia."

Argumenta així la seva radicalització. Ataca la immigració a França assegurant que els francesos són minoria en algunes poblacions i que "els invasors són a tot França":

"La meva desesperació es va convertir en vergonya; la meva vergonya, en culpa; la meva culpa, en ira, i la meva ira, en ràbia."

En les següents respostes a les seves pròpies preguntes diu que no forma part de cap organització, que ningú li va ordenar l'atac, però que va demanar la benedicció dels Cavallers Templers i la va obtenir.

Assegura que no busca fama i que el seu nom s'oblidarà de pressa, però que els seus actes es recordaran "i generaran el clima de por i canvi que cal".

I encara dona més detalls. Diu que feia dos anys que planificava l'atac, però només tres mesos que va decidir que fos a Christchurch.

Defineix el seu atac com un atac terrorista, però creu que "és una acció contra les forces d'ocupació", fet pel qual, en cas de sobreviure --ja que reconeix que és molt possible morir durant el tiroteig--, diu que en un judici es declararà innocent.

Obsessionat per les taxes de natalitat

Diu que no odia els musulmans que viuen als seus països, però sí els que venen a la "nostra terra per substituir-nos". També diu que matar nens "no és ser un monstre, perquè es faran adults i es reproduiran i ens reemplaçaran."

Diu que l'atac si que té un component racista i que el que vol aconseguir és "que les cultures amb una taxa de natalitat més alta no ens substitueixin".

Feixista i supremacista

En relació amb la possible condemna, diu que no espera ser alliberat, però si aconseguir el Premi Nobel de la Pau, com Nelson Mandela.

"El terrorista Mandela, una vegada la seva gent va aconseguir la victòria i va prendre el poder, va ser alliberat. Espero sortir de la presó d'aquí 27 anys, el mateix temps que hi va estar Mandela pel mateix delicte."

No es considera nazi ni antisemita, però sí intolerant i feixista, i pren la Xina com a "model de valors polítics i socials", i la figura històrica amb què s'associa és el fundador de la Unió Britànica de Feixistes, Sir Oswald Mosley.

També fa referències a Donald Trump, de qui diu és el "símbol de la renovada identitat blanca i del propòsit comú".

Explica que la seva font és internet, ja que, segons ell, "enlloc més es pot trobar la veritat".

Carregadors amb referents d'extrema dreta

Hi apareixen noms i dates, com Sebastiano Venier, un dels herois de la batalla de Lepant, croada cristiana que una bona part de l'extrema dreta europea reivindica encara com a símbol xenòfob, o Viena 1683, data de la derrota de l'exèrcit turc davant del Sacre Imperi.

També hi apareix un nom contemporani: Josué Estébanez, un neonazi espanyol que compleix condemna per l'assassinat, el 2007, d'un jove antifeixista madrileny. La sentència judicial va considerar provat que el crim s'havia comès per motius ideològics.

L'enaltiment d'Estébanez és habitual entre grups de l'extrema dreta espanyola. També a Barcelona, on en diverses manifestacions els grupuscles ultres reivindiquen la seva figura.

En una de les inscripcions també es pot llegir "Pelayu", una possible referència a Don Pelayo, monarca del regne d'Astúries que va començar la Reconquesta i va frenar l'expansió dels musulmans.