El mapa autonòmic també podria tenyir-se de vermell després del 26M

Una dotzena de comunitats, no històriques, i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla voten aquest diumenge 26 de maig els seus governs autonòmics. La cita es viu com una segona volta de les eleccions generals del 28 d'abril, tot i que Catalunya, Andalusia, Galícia, Euskadi i el País Valencià no trien els seus governs.

El PSOE viu el 26M com una segona volta del 28A

PSOE a segona volta

Les eleccions autonòmiques de diumenge poden ser la confirmació del "sanchisme", una manera de fer política diferent de la del PSOE i la seva vella guàrdia. El president en funcions ha optat per vendre diàleg i moderació enmig d'un panorama polític agitat i convuls.

Els socialistes han evitat el cos a cos, i en el conflicte de Catalunya han repartit a parts iguals contra els independentistes, PP i Ciutadans. Gairebé sense moure's, han ocupat la centralitat del debat, a l'espera dels resultats de les eleccions de diumenge.

La desfeta del PP a prova

Els resultats de diumenge també poden ser la confirmació de la desfeta del PP post-Rajoy. El PP de Pablo Casado no ha dubtat a dir que tot és legítim per fer fora del poder Sánchez i el PSOE, fins i tot acceptar els vots de l'extrema dreta de Vox, com ha passat a Andalusia.

Per solucionar "la qüestió catalana", Casado només ha ofert l'aplicació immediata, dura i extensa en el temps del 155. El líder del PP ha atacat durament Sánchez, però sembla que no és el que volien els electors. El PP va treure els pitjors resultats del partit a les generals i es va quedar amb 66 diputats.

Ciutadans vol fer el "sorpasso" al PP

Aquest 26 de maig també servirà per saber si Ciutadans fa el "sorpasso" al PP. El partit d'Albert Rivera, tot i ser la tercera força a les generals, assegura que serà l'autèntica oposició al PSOE al Congrés.

Ciutadans atribueix la derrota del PP al fet que el partit ha estat víctima de les seves pròpies errades i la corrupció, ja que encara li queden obertes moltes causes judicials. El partit d'Albert Rivera es proposa per controlar el PSOE de Sánchez si ofereix contrapartides als independentistes. El partit taronja també es mostra com el dic de contenció de l'augment d'impostos anunciat per Sánchez.

Podem contra el vot útil

Les autonòmiques d'aquest 26 de maig també suposen un examen a la capacitat de Podem i les seves marees per suportar la força del vot útil de les esquerres contra la dreta.

Resultats de les eleccions autonòmiques del maig del 2015

El CIS pronostica un nou triomf socialista

A les autonòmiques del 2015, el PP va ser el partit més votat a les comunitats que tornen a votar diumenge. El mapa de l'Estat es va tenyir del blau dels populars gairebé totalment, tret de les comunitats on van pactar socialistes amb Podem o amb partits nacionalistes o regionalistes.

Ara, quatre anys després, els sondejos preveuen invertir el mapa i que prevalgui majoritàriament el vermell socialista.

Canvi general segons el CIS a les eleccions del 26M

A les Illes, Armengol a punt per repetir

El CIS augura que la socialista Francina Armengol repetiria en el càrrec. Els socialistes balears serien la força més votada i desbancarien el PP de Biel Company, candidat popular per primera vegada.

Els populars es conformarien sent la segona força i que Ciutadans no els superés, tot i que els sondejos pronostiquen que passaran de 2 a 10 diputats. Segons el CIS, l'extrema dreta no entraria al Parlament.

Així doncs, Armengol ho tindrà més fàcil per reeditar el pacte amb els ecosobiranistes de Més i Podem, que obtindrien resultats molt similars als del 2015.

Aragó, reedició de pactes o noves aliances

Segons els sondejos, els socialistes seran la força més votada, superant el PP. El candidat socialista, Javier Lambán, tindria diverses possibilitats de formar govern: reeditar un pacte d'esquerres amb Podem, Esquerra unida i la Chunta Aragonesista, o bé buscar una aliança més centrista amb Ciutadans, que doblaria escons, i el Partit Aragonès Regionalista.

No es pot descartar una aliança de dretes liderada pel PP, en funció del típic ball d'escons.

Plenari a les Corts aragoneses

Astúries, victòria socialista amb nou candidat

El Principat es mantindria com a territori d'esquerres, tot i que els socialistes han canviat de candidat després de la retirada de l'actual president, Javier Fernández, enfrontat amb Sánchez. El seu substitut és Adrián Barbón, que, segons el CIS, aconseguiria entre 15 i 18 diputats. Si sumessin amb els representants de Podem i Esquerra Unida garantirien quatre anys de certa estabilitat. La hipotètica suma de populars, Ciutadans i Vox, que obtindria representació, no té, en principi, cap opció de governar.

Canàries, sense canvis

Dotze anys després, el PSOE tornaria a ser la força més votada a l'arxipèlag canari. El seu candidat, Ángel Víctor Torres, podria obtenir fins a 23 escons i gairebé doblar Coalició Canària i el seu líder, Fernando Clavijo, actual president canari. Els socialistes podrien tancar el govern amb els seus socis de referència: Podem i Nova Canàries. El PP s'enfonsaria i quedaria amb 9 diputats, o podrien ser superats per Ciutadans. Vox també podria tenir veu al Parlament de Santa Cruz de Tenerife.

Cantàbria, sempre regionalista

Cantàbria seria un territori tan peculiar com el seu president, el regionalista Miguel Ángel Revilla, que tornaria a governar. Aquesta vegada, el Partit Regionalista de Cantàbria superaria el PP i el PSOE, que quedaria com la tercera força en un Parlament on també s'asseurien representants de Podem, Ciutadans i Vox. Revilla segurament es decantarà per un nou pacte amb els socialistes, tot i que també podria explorar altres aliances.

Emiliano García-Page, president de Castella-la Manxa des del 2015

Castella i Lleó, tot obert per 6 escons

Per primer cop en 32 anys, el PP podria perdre el seu feu més fidel. Els sondejos diuen que els socialistes de Javier Tudanca podrien ser la força més votada, i que augmentarien només mitja dotzena d'escons. La clau del canvi seria la davallada del PP, que podria perdre fins a una dotzena de diputats segons el CIS. El desgast dels conservadors i la marxa del seu històric president, Juan Vicente Herrera, són altres factors clau.

Tot i això, la comunitat quedaria dividida de tal manera entre dretes i esquerres que s'obriria la porta a qualsevol aliança de govern: un govern liderat pel PP amb el suport directe o indirecte de Ciutadans i Vox o una coalició de socialistes amb Cs o Podem.

Castella-la Manxa, la victòria fàcil

Castella és un bastió socialista que només es va perdre a la legislatura en què va governar María Dolores de Cospedal. Ara, la comunitat sembla de nou una victòria fàcil pels socialistes. El president, Emiliano García-Page, podria obtenir majoria absoluta, tot i que per primer cop podrien entrar a la cambra autonòmica diputats de Ciutadans i de Vox. Fins ara, García-Page, un dels barons més influents del PSOE i molt crític amb Sánchez, havia governat amb el suport de Podem, tot i que el 2015 la victòria va ser del PP. Ara, per tant, es vaticina un canvi radical en l'electorat que faria governar els socialistes amb mans lliures i sense necessitat de cap suport extern.

Fernández Vara, president de la Junta d'Extremadura

Extremadura, a tocar de la majoria absoluta socialista

Extremadura és una de les batalles més esperades el 28 d'abril. S'enfronten l'actual president, el socialista Guillermo Fernández Vara, amb el popular José Antonio Monago, que en les últimes legislatures s'han alternat com a president i cap de l'oposició. Segons els sondejos, els socialistes s'aprofitarien de l'embranzida del PSOE i de la davallada dels populars, que podrien perdre entre vuit i deu diputats respecte al 2015.

Fernández Vara, el successor de Rodríguez Ibarra, es quedaria a un escó de la majoria absoluta, fixada en 33 escons, i podria governar amb certa comoditat amb el suport de Podem, que obtindria mitja dotzena d'escons. Segons el CIS, el Parlament extremeny es completaria amb 5 diputats de Ciutadans.

La Rioja i Múrcia, possible inversió de forces

Aquestes dues comunitats uniprovincials han estat habitualment en mans del PP, però els sondejos diuen que la situació pot canviar.

A La Rioja, els pronòstics diuen que una aliança de PSOE amb Podem obtindria els mateixos suports que la de PP amb Ciutadans i tot quedaria en mans dels diputats regionalistes del PR+, més afins a l'esquerra.

A la regió de Múrcia, per primer cop en 24 anys el PSOE podria guanyar el PP, però la governabilitat és una incògnita. L'Assemblea estaria atomitzada i hi tindrien cabuda Podem i Esquerra Unida, que van separades a les urnes, i Ciutadans, que doblaria representació. Vox hi entraria amb força amb fins a cinc membres segons els sondejos, aprofitant el vot antiimmigració.
 

Uxue Barkos podria tornar a tenir suports per governar a Navarra

Navarra, equilibri de forces

La Comunitat Foral és sinònim de contrastos, i també el seu Parlament. Fa anys hi conviuen partits contraris a l'avortament i la quota basca, com UPN, amb formacions abertzales d'esquerres, com Bildu o Geroa Bai. Tots els pronòstics apunten que es repetirà el mateix equilibri de forces.

El CIS dona la victòria a Navarra Suma, un nou experiment de PP, Ciutadans i UPN per frenar les esquerres i els abertzales. La segona força serien els socialistes i la tercera Geroa Bai, de l'actual presidenta navarresa Uxue Barkos.

El parlament també comptaria amb representació de Podem, Bildu i Izquierda-Ezquerra.

La coalició d'esquerres amb abertzales podria tenir majoria per governar, sempre que els socialistes, com a segona força, no encapçalin un govern sense el suport de Bildu o facilitin una alternativa presidida de nou per Barkos.