El mapa de la cursa mundial per la vacuna de la Covid-19: Ser els primers, o fer-ho bé?

El repte és ingent. De fet, són reptes múltiples i encadenats. Una cursa amb 155 projectes, diners i inversions, col·laboració en la investigació i, alhora, reducció dels terminis... Algunes farmacèutiques diuen que a l'octubre ja la tindran. Altres experts diuen que difícilment haurà sortit abans de l'estiu del 2021.

Sobre el paper, en teoria, serà la campanya de vacunació més multitudinària que recordaran els annals de la història mèdica mundial. Perquè tota la població mundial és susceptible de necessitar ser vacunada de Covid-19. Però, serà realment així?

La producció

La primera cosa que els experts volen deixar clara és aquesta: no, no es pot vacunar tota la població mundial alhora, tampoc al llarg del primer any.

D'entrada, "tenim vials per a 2.000, 3.000 o 4.000 milions de persones?", pregunta Felipe García, cap d'investigació de la vacuna per a la Covid de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). La resposta és que no. La capacitat de produir aquests pots amb vidre reforçat que protegeixen les vacunes del fred i de la calor és limitada.

Però, més enllà del recipient, la capacitat de producció del contingut també és limitada. "Caldrien 7.500 milions de vacunes, i la capacitat de producció és de 1.500 milions l'any", diu Rafael Vilasanjuán, membre de la directiva de l'Aliança Global per la Vacuna (GAVI). Això sense tenir en compte que no es poden deixar de produir les altres vacunes que ja hi ha al mercat i que també són imprescindibles per preservar la salut mundial:

"Actualment s'estan prefinançant noves cadenes de producció per poder duplicar aquesta xifra."

Les prioritats

Si es té clar que no tothom serà vacunat el primer any, qui tindrà preferència, un cop arribin al mercat les primeres vacunes? De nou els experts coincideixen: el personal sanitari, la gent amb malalties greus i la població de més de 75 anys.

Però aquí els governs dels països més rics tindran molt a dir-hi, també. La llei del "qui paga, mana" pot acabar desequilibrant aquesta prioritat.

La lògica d'una pandèmia global seria que la resposta també fos global. I que, per tant, un metge d'un país amb un sistema sanitari feble i uns índexs elevats d'infecció pugui ser vacunat abans que població sana d'un país més saludable.

Però aquesta lògica no sempre prevaldrà, perquè els governs estan sotmesos a la pressió d'una opinió pública que té pressa per tornar a la normalitat. 

"Si tu tens la vacuna aquí, per exemple, no diràs: 'No, a veure, abans de vacunar tots els catalans, mirem si en fem una distribució amb què també puguem donar-la al Marroc o a algun país africà'... Això no hi ha cap polític al món que s'atreveixi a dir-ho", sentencia Vilasanjuán.

La carrera

Dels més de 150 projectes de vacunes que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) recull en la seva pàgina web, els experts tenen assumit que n'acabaran sortint com a molt una desena de bons. La carrera és aferrissada. El prestigi de ser el primer és confon, a vegades, amb la necessitat de fer la vacuna més segura i eficient.

A mitjans d'aquest juliol, almenys 19 vacunes ja estaven en procés de ser testades en humans, o sigui, ja estan en la fase I. Per anar més de pressa, algunes farmacèutiques han decidit ajuntar les fases II i III. Són les fases en què la vacuna es prova en centenars de voluntaris sans i en què normalment s'exigeix més d'un any d'espera per veure com hi reacciona el cos a llarg termini.

En aquest estadi estan les dues més avançades: la de la companyia xinesa Sinovac i la que fan en col·laboració la Universitat d'Oxford i els laboratoris AstraZeneca. la companyia britànicosueca ha assegurat aquesta setmana que a finals del 2020 ja tindran disponibles 400 milions de dosis, una quarta part de les quals seran per al mercat europeu. En fase II hi ha 11 vacunes i en fase III n'hi ha 3. D'aprovades, no n'hi ha cap.

Quin preu es pagarà per la vacuna?

I, la pregunta del milió: a quin preu es pagarà la vacuna de la Covid? Lluny de fer-ne una valoració en funció dels costos de producció, si el preu el marca la llei de l'oferta i la demanda, és fàcil imaginar que podrien arribar a ser molt elevats. Però de nou els experts que hem consultat coincideixen a pensar que no serà així.

Marteen Postma, professor d'Economia de la Salut a la Universitat de Groningen, es mostra optimista sobre el preu final de la vacuna. I no només perquè GAVI vetlli perquè els preus no es disparin. Considera que la Covid és la gran oportunitat que tenen les farmacèutiques de demostrar a l'opinió pública mundial que vetllen pel bé comú:

"Tothom entén que un preu alt per la vacuna contra aquest coronavirus comportaria un enorme problema d'accessibilitat, per a països com Espanya, amb ingressos mitjans o baixos. Aquesta vacuna ens està donant una gran oportunitat de col·laboració entre entitats públiques i empreses privades. I també és una oportunitat per a la indústria farmacèutica de millorar la seva imatge, no sempre bona als països occidentals."

És cert que normalment el preu de les vacunes té comportaments diferenciats del dels medicaments convencionals. Els grans compradors no són particulars sinó governs, i aquests negocien els preus en funció de les necessitats i amb un cert marge per pressionar un preu a la baixa. Però en el cas de la Covid, de nou serà diferent. Perquè, quin govern no voldrà intentar ser el primer que vacuna els seus ciutadans, al preu que sigui?

Tot i això, ser el primer de vacunar, si no es vacuna tota la població mundial, és anar en contra de la globalització. Vilasanjuán en torna a posar un exemple:

"Els EUA han creat l'operació Velocitat de la Llum, per tenir capacitat de producció i generar els 300 milions de dosis al país. Però assumim que no seran vacunes 100% eficaces i que amb un 50% d'eficàcia ja faran. Què passarà si només la tenen els EUA? Hauran de tancar les fronteres. La resta no hi podran entrar. I els nord-americans no podran sortir del país."