El mapa de la mili a Europa: l'amenaça russa reobre el debat en plena retòrica bel·licista

La invasió d'Ucraïna ha alterat l'estratègia militar a la Unió Europea. Mentre augmenten el pressupost de defensa, hi ha països que recuperen el servei militar obligatori o s'ho plantegen.

Són, sobretot, els països nòrdics i els més pròxims a Rússia i Ucraïna, que corren més risc de convertir-se en objectiu de les ambicions territorials de Vladímir Putin.

Països que formen part de l'OTAN o que hi acaben d'entrar. Finlàndia no ha suspès mai el servei militar i Suècia el va recuperar el 2018, obert, a més, a les dones. Dinamarca acaba d'anunciar que ampliarà el servei militar obligatori a les dones d'aquí a dos anys i passarà a durar 11 mesos. A Noruega, dura un any i també es plantegen ampliar-lo.

Altres països de l'OTAN com les repúbliques bàltiques, de l'antiga òrbita soviètica, que senten l'amenaça més de prop, i que estan en alerta des de l'annexió russa de la península de Crimea l'any 2014. Lituània va restablir el servei militar obligatori aquell mateix any, el 2014, i Letònia l'ha reprès aquest gener, obligatori per als homes, però voluntari per a les dones. Estònia no el va eliminar mai.

A l'Europa occidental, Emmanuel Macron n'ha plantejat la recuperació a França, però no té prou suport parlamentari, i Alemanya també ha obert aquesta possibilitat si no aconsegueix prou voluntaris per reforçar l'exèrcit. A mesura que ens allunyem del front, la iniciativa només alimenta el debat. Bèlgica no el té a l'agenda, Itàlia i Portugal mantenen la suspensió de fa 20 anys, igual que Espanya.

Per què ara?

Diversos mandataris europeus, des de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, al primer ministre polonès, Donald Tusk, passant per la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, han alertat de la possibilitat d'una guerra a escala europea.

En cercles europeus ja fa setmanes o mesos que han ressuscitat conceptes com el de rearmament, servei militar o clima prebèl·lic, que l'opinió pública tenia enterrats des del final de la Guerra Freda.

Cal preparar-se per als vents de guerra que amenacen Europa? És un perill factible o és simple retòrica bel·licista?

Segons alguns experts, l'evolució de la guerra d'Ucraïna ha posat de manifest que la dimensió dels exèrcits actuals és insuficient per resistir una invasió. I per altra banda, amb la possibilitat que Donald Trump torni a la Casa Blanca, Europa es troba que ha confiat la seva seguretat a mans dels Estats Units i s'hi ha repenjat massa.

Pol Molas, president de la Societat d'Estudis Militars, apunta que no hi ha cap més alternativa que incrementar els efectius militars i els pressupostos de defensa, com a mesura preventiva. És el principi de la dissuasió, diu: "Has de tenir una capacitat militar i una voluntat de fer-la servir que dissuadeixin l'adversari davant dels previsibles costos d'una agressió".

"Que la despesa militar i el personal que hi dediquis, per dir-ho així, com més inútils siguin, més eficaços han estat. És senyal que la dissuasió ha funcionat."

Molas assenyala que el model de reclutament forçós ha funcionat en aquest sentit a Finlàndia, Suïssa, i també a Israel.

En canvi, l'investigador del Centre Delàs, Pere Ortega, creu que és un sistema completament ineficaç. Ortega emmarca tota aquesta alarma en una actitud militarista basada en una hipòtesi, alimentada per Rússia, d'una possible guerra europea. Una hipòtesi que Ortega veu infundada: "Tot aquesta onada militarista és una mena d'histèria que els ha agafat als principals governants dels països europeus", assegura.

"Veuen possible que esclati una guerra a Europa perquè Rússia ataqui algun país europeu, i això és una cosa molt hipotètica."

El retorn de la mili, inviable a Espanya?

El govern espanyol assegura que no ho té a l'agenda. Pere Ortega alerta, però, que alguns sectors de la dreta i l'extrema dreta el reclamen. De tota manera, creu que la societat espanyola no n'acceptaria la reintroducció, sobretot amb un model com el de l'antiga mili, perquè es va lluitar molt per suprimir-la.

"Més d'un milió de persones van fer objecció de consciència al servei militar obligatori", recorda Ortega. I afegeix que molta gent es va arriscar a anar a la presó: "Uns 25.000 joves van ser insubmisos i fins i tot van anar a la presó per aconseguir-ho".

Pol Molas coincideix que el retorn de la mili no és viable, i assenyala, a més, que en aquest cas falta la percepció d'amenaça: "Com més a l'est, més sensació de perill; com més a l'oest, menys".

Per tant, Molas ho veu poc probable i coincideix amb Ortega que l'experiència dels espanyols amb el servei militar va deixar un pòsit en diverses generacions: "En el cas espanyol, és més conflictiu reintroduir-lo per la memòria associada al servei militar espanyol".

El servei militar va deixar de ser obligatori a Espanya per als homes de més de 18 anys el 31 de desembre del 2001, gràcies al Pacte del Majestic del 1996, entre la CiU de Jordi Pujol i el PP de José María Aznar.