Abandonades per l'exèrcit o robades: el mapa de les armes actuals trobades a Catalunya

29 de juny del 2020, platja de l'Arrabassada de Tarragona, cinc de la tarda, plena de gom a gom. Dos nens petits troben a la vora del mar un artefacte metàl·lic que no saben identificar. El porten a la caseta de la Creu Roja i s'activa el protocol artefactes explosius. Arriba la unitat de Tedax dels Mossos d'Esquadra i decideixen desallotjar la platja, tancar el trànsit de la zona i esperar que no passi cap tren per fer detonar l'artefacte.

Els banyistes posen fi precipitadament a la tarda de platja i marxen convençuts que una vegada més ha aparegut una bomba de la Guerra Civil (se'n troben una mitjana de 1.000 cada any a Catalunya i es calcula que fins d'aquí a uns 25 anys en continuaran apareixent).

La sorpresa: No era un artefacte de la Guerra Civil Espanyola

Es tractava d'un antisonar —utilitzat pels submarins per no ser detectats— de l'armada francesa i era actual, probablement perdut en unes maniobres. De fet, poc abans, el 12 de maig, n'havia arribat un altre d'idèntic a la platja de l'Arenal de l'Ampolla (Baix Ebre) que encara conservava a la carcassa les dates de llançament i recuperació fins que es va perdre el 2019.

Tal com ens explicava la sergenta i cap operativa de l'àrea Tedax de Mossos d'Esquadra, ningú ha informat l'exèrcit francès d'aquestes troballes:

"No som un país per anar a comunicar a un altre país, nosaltres eliminem el problema i si no suposa cap problema penal o il·lícit, no va més enllà."

I no va més enllà, perquè cap dels aproximadament 1.800 artefactes de guerra posteriors a la Guerra Civil trobats a Catalunya en l'última dècada ha provocat un accident.

Segons les dades facilitades pels cossos d'artificiers de Mossos d'Esquadra i Guàrdia Civil, 154 armes de guerra han aparegut en els llocs més insospitats: una mina anticarros de fogueig enmig d'un camí rural del Montseny o en un bosc d'Esparreguera; granades de fusell al costat d'uns contenidors a Barcelona, en un magatzem de Masllorenç o enmig d'un descampat de Matadepera; un coet en un sac de carbó a Mataró, però també granades de morter i projectils antiaeris.

La gran majoria d'aquestes armes de guerra han estat trobades en domicilis i abandonades a la via pública per por d'una sanció.

De fet, la seva tinença requereix un permís específic que també certifica la seva desactivació. Els artificiers, però, tant dels Mossos d'Esquadra com de la Guàrdia Civil, asseguren que no es multa cap ciutadà que de forma voluntària avisi de la troballa d'un artefacte explosiu, i demanen que qualsevol persona que trobi un objecte sospitós truqui al 112 i n'informi. De fet, només s'han obert diligències relacionades amb les armes posteriors a la Guerra Civil en menys d'un 10% dels casos.

El material que més s'entrega són les granades de mà, que són gairebé la meitat dels artefactes moderns localitzats. La majoria es porten a les dependències policials, però com en el cas de l'armament pesant, també se'n troben en llocs insòlits: al costat d'una font pública d'Olot o en un canal d'Empuriabrava, "pescat"—literalment— per un veí de la zona mentre intentava agafar algun peix.

La majoria d'armament trobat pertany a l'exèrcit espanyol

Gairebé el 90% dels artefactes explosius són d'instrucció, o sigui, inert o fumigen, però els especialistes ens recorden que es poden carregar i convertir-se en una arma de guerra. I també la gran majoria del material trobat pertany a l'exèrcit espanyol. Segons els artificiers, es tracta d'artefactes (sobretot granades de mà) sostretes o perdudes abans del 2001, coincidint amb el final del servei militar obligatori.

"Potser en el seu moment, quan eren a l'exèrcit se'l quedaven de record i ara ja no saben què fer-ne i com que saben que no poden tenir-ho a casa, perquè està penat, prefereixen llençar-les o deixar-les en algun lloc, perquè algú les acabi recollint", explica la sergent de Mossos d'Esquadra.

Juan José Rodríguez, subtinent de la Guàrdia Civil i cap de la Unitat de Desactivació d'Explosius de la Comandància de Barcelona explica que el final de la mili implica també un canvi de paradigma en el control de l'armament per part de l'exèrcit:

"No té res a veure amb avui dia. Ara es fa un control molt exhaustiu, tant en l'àmbit comercial com en l'àmbit militar. En aquest segon àmbit, els artefactes surten del polvorí per fer pràctiques i el material que no s'utilitza torna al polvorí i es registra."

Però, malgrat tot, tal com reconeix la sergent dels Mossos d'Esquadra, hi continua havent troballes de maniobres no tan llunyanes:

"Però hem trobat algun artefacte d'instrucció de l'exèrcit actual, per tant, entenem que alguna vegada s'han despitat, descomptat o poden pensar que ha esclatat i ha sigut utilitzat i al final, no."

Les restes d'armes pesants de Calbinyà

La diversitat i la dispersió de tot aquest armament de guerra contrasta amb la concentració que presenten algunes zones com els terrenys d'entrenament militar. És el cas de l'antic camp de maniobres de l'exèrcit a Calbinyà (Valls de Valira), a l'Alt Urgell, venut a finals dels 90 a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell amb més de 1.500 restes d'armament pesant. Aquesta gran quantitat d'armes de guerra van estar convivint amb els veïns del territori durant vint anys.

Carles Gascón, historiador de la Seu d'Urgell, recorda com la gent del territori havia normalitzat les troballes constants:

"Quan pujàvem per aquí dalt, caminant o en bicicleta, ens trobàvem sobretot el més visible, que era el filferro espinós. Personalment, vaig trobar trossos explosionats, fragments de projectils de més gran calibre, de morters o d'obusos."

Però un incendi el 2012 va provocar la detonació de múltiples artefactes i la constatació que el terreny era ple de restes de material bèl·lic.

Dos anys més tard de l'incendi i gairebé vint anys després de la marxa de l'exèrcit, es va procedir a la neteja del terreny. Els Tedax dels Mossos d'Esquadra van necessitar dos mesos de feina i suport aeri per treure totes les restes que hi van trobar. Van ser unes 1.700 (segons consta a les dades obertes dels Mossos d'Esquadra) i un 10% estaven carregades amb explosiu.

"Per sort no ha passat res i al final tampoc no podem judicialitzar alguna cosa que no ha passat i que creiem que podria passar. Lamentablement, hem d'esperar que passi alguna cosa."

Les dades recollides per TV3 han estat facilitades per la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra. Només comptabilitzen les bombes fabricades després de la Guerra Civil Espanyola i trobades entre els anys 2012 i 2022 a Catalunya. Són més de 1.800 i representen un 10% dels explosius totals localitzats en aquesta dècada, i ens alerten que mentre la petjada persistent de la Guerra Civil es resisteix a esborrar-se, se'n dibuixa una de nova: la de les armes de guerra en temps de pau.