El mapa de l'estat dels embassaments: com han millorat i per què no s'acaba la sequera

Pràcticament, ja hem superat l'estiu i una ullada a l'estat de les reserves dels embassaments per afrontar el nou curs permet ser una mica, només una mica, optimistes.

La situació no és la mateixa a tot arreu. A les comarques regades per l'Ebre, les reserves superen els 965 hm³ --el 52% de la capacitat total--. L'increment és molt notable, del 62%, si comparem les dades amb el mateix dia de l'any passat. 

També hi ha un augment de les reserves a les conques internes --on es concentra el 90% de la població--, però molt més baix, del 30%, que és l'aigua equivalent a dos mesos de consum. Avui, els embassaments gestionats per l'ACA estan al 29,3%. Fa tot just un any se situaven en el 22,5%.

Ara bé, aquests registres encara són del tot insuficients per poder dir que hem superat aquest llarguíssim episodi de sequera. Els 203 hectòmetres cúbics acumulats aquest dilluns als pantans de les conques internes són menys de la meitat del que marca la mitjana dels últims deu anys en aquesta mateixa data: 440 hectòmetres cúbics.
 

Els embassaments de Riudecanyes, Siurana i Guiamets, buits

La situació dels pantans és desigual en funció de la zona. 

La Baells --al 42% de capacitat-- i Susqueda --al 35,3%-- són dos dels pantans que han contribuït a fer possible que l'estat dels embassaments sigui millor que el de l'any passat. En canvi, Darnius-Boadella --18,2%-- té registres molt semblants als del setembre del 2023, motiu pel qual no s'han pogut aixecar les restriccions als municipis de la Costa Brava nord que s'abasteixen d'aquest pantà.

D'altra banda, al sud del país, la situació ha empitjorat encara més. Riudecanyes està pràcticament buit --1,7%-- i Siurana s'acosta al 0 --0,97%--, una situació que confirma que les pluges han estat molt minses a les comarques tarragonines.

El Baix Camp i el Priorat són ara mateix la zona més castigada per la sequera, que ocasiona restriccions de consum d'aigua als veïns de la zona --els municipis s'han d'abastir amb camions cisterna-- i una agricultura que està patint de valent les conseqüències.

De fet, el pantà de Guiamets, al Priorat, és un dels pocs embassaments de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre que té menys aigua que l'any passat. Està en un preocupant 1,7%.

De la resta, destaquen en positiu Riba-roja d'Ebre --al 93,2% de capacitat--, Oliana --56,7%-- i Talarn --55,4%--. Fins i tot, en alguns casos, els registres gairebé tripliquen els números de l'any passat, com és el cas de Rialb --ara al 45,6%; el 2023,al 17%--.
 

Quins factors hi han influït

Si els embassaments estan més plens que l'any passat és, en part, gràcies a les pluges abundants de la primavera i els ruixats intermitents que durant l'estiu han anat regant les capçaleres dels rius pirinencs. També ha fet menys calor que l'any 2023 i, per tant, l'evaporació ha estat menor. La meteorologia, per tant, ha estat un factor important a l'hora de donar-nos aquest petit descans, però no només.

La ciutadania i la indústria han reduït el consum d'aigua --al voltant del 9% respecte als consums habituals-- i cal destacar la importància de les dues dessaladores en el consum d'aigua en termes absoluts. Actualment, el 52% de l'aigua que consumim ja no ve dels embassaments, sinó que és aigua que es regenera a les depuradores o que es dessalinitza a les plantes del Prat de Llobregat i de Blanes.

Les dues dessaladores, a ple rendiment 

La dessalinitzadora del Llobregat opera al 100% de la seva capacitat màxima des de l'estiu del 2022 i, segons els seus responsables, continuarà així durant els pròxims mesos.

"Hem pogut mantenir l'abastiment d'aigua potable sense restriccions en bona part gràcies a instal·lacions com la dessalinitzadora del Llobregat. Estem operant al 100% de la capacitat màxima", afirma Carlos Miguel, cap de planta de la dessalinitzadora del Llobregat. 

I afegeix: "Estem distribuint 180.000 m³ cada dia cap a l'àrea metropolitana. Això són 60 hectòmetres cúbics cada any. Sense aquesta aigua els embassaments haurien quedat buits."

Passa el mateix amb la dessaladora de Tordera I, que aporta 20 hectòmetres cúbics d'aigua al sistema Ter-Llobregat. Segons Miguel, "l'aigua dessalada dona estabilitat i garanties a la xarxa", però també cal tenir en compte que té costos econòmics importants --sobretot, energètics-- i també alguns d'ambientals, tal com denuncien algunes entitats ecologistes. 

L'evolució de la tecnologia, però, ha permès reduir aquests costos en relació amb les dessaladores de primera generació, afirmen els experts.

Si no hi ha retards en l'execució, l'any 2027 l'ampliació de la dessaladora de la Tordera aportarà 60 hectòmetres cúbics anuals al sistema i la de Foix, a Cubelles, 20 més a partir del 2028. Són dues infraestructures ja planificades i acordades entre la Generalitat i l'Estat.

 A més, el nou govern de Salvador Illa ha anunciat la voluntat de crear una nova dessalinitzadora a la Costa Brava, tot i que encara no se sap quina capacitat tindrà, on s'ubicarà ni tampoc quan. 

També queda pendent saber si tirarà endavant o no la dessaladora flotant del Port de Barcelona, un dels projectes estrella del govern de Pere Aragonès que el PSC no va acabar de veure mai clar.