El mapa del risc de mort per calor a Barcelona: prediccions i impacte, barri per barri

Si viviu al barri del Raval de Barcelona, és probable que d'aquí al 2040 hagueu de suportar una mitjana anual de 58 nits tòrrides, aquelles en què la temperatura no baixa dels 25 graus. En el període 1987-2016 eren 31,18.

En canvi, si residiu al barri de Sarrià, viureu una mitjana de 18,76 nits tòrrides, un augment important, també, respecte a la mitjana de 4,79 nits en el període 1987-2016.

Aquestes dades, que expressen grans diferències en l'impacte de l'escalfament global entre barris, es poden trobar en un mapa interactiu que ha desenvolupat l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) en col·laboració amb l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGLOBAL), en el marc del projecte de recerca europeu Climate-fit.

A Catalunya, l'augment de temperatures farà augmentar de forma significativa el nombre de nits tropicals, aquelles en què la temperatura no baixa dels vint graus. El mapa permet consultar quina previsió hi ha per als propers anys a cada barri, situant el cursor al damunt.

I tant això com l'augment general de la temperatura mitjana i el nombre de dies tòrrids --en què la temperatura supera els 35 graus- tindrà un impacte en la salut, sobretot de les persones grans i de les que tenen problemes respiratoris o cardíacs.

El mapa ofereix diverses possibilitats i a la part esquerra de la pàgina es pot seleccionar l'associació entre calor i mortalitat. Aquí es mostra l'augment del risc per cada grau que pugi la temperatura.

Seguint amb els dos barris citats abans, veiem que al Raval, per al conjunt de la població, el risc de mortalitat augmenta un 9,9% per cada increment d'1 ºC de les temperatures elevades a l'estiu. A Sarrià l'augment és d'un 7,0% per cada increment d'1 ºC.

Per al conjunt de Barcelona, l'augment és del 7,8%. Per tant, el Raval supera el conjunt en 2,1% i per a Sarrià el risc és un 0,8% menor.

Aquest és un dels exemples que mostra l'impacte diferenciat entre barris. Però en un altre apartat es poden consultar indicadors com la renda familiar disponible, amb dades del 2014, que pren 100 com a mitjana de Barcelona. Al Raval és 65,90 i a Sarrià, 195,20.

I això comporta que en els barris més afectats és possible que hi hagi més gent que no pot fer front a aquests canvis amb aïllaments tèrmics o amb aparells d'aire condicionat.

Tot i així, Marc Marí, tècnic de salut pública de l'ASPB i un dels autors de l'estudi, explica al 324.cat que hi ha diversos factors que influeixen en aquest risc:

"Hem fet la fotografia i ara ens toca analitzar les causes de les diferències que observem. Però això és multifactorial. No es pot atribuir només a la renda familiar sinó que hi poden influir també el percentatge de gent gran o el nombre d'habitatges antics que no tinguin un bon aïllament i una menor capacitat de dissipació de calor, entre altres coses".

I això es pot observar perquè no sempre el risc i la renda augmenten de forma inversament proporcional. L'impacte de la calor té a veure també amb altres factors, com ara zones verdes o l'efecte illa de calor, molt més marcat al centre. Així, Ciutat Meridiana i Vallbona, amb rendes familiars baixes, tenen menys augment de risc que altres barris.

En canvi, el risc creix molt a la Dreta de l'Eixample (11,3%), el Putxet i el Farró (10,4%) i Gràcia (9,6%), amb rendes familiars respectives de 165,30, 140,20 i 118,10.

Un estudi de l'ISGlobal publicat l'any 2019 mostrava que viure a prop de zones verdes disminueix el risc de mort prematura per qualsevol causa. I només un petit increment en la superfície amb vegetació ja aporta una disminució d'aquest risc.

Un estudi més antic, amb participació de l'ISGlobal i de Marc Marí i Carme Borrell, de l'ASPB, publicat el 2012 al Journal of Epidemiology and Community Health mostrava que el risc de mort en dies de temperatura elevada es multiplica per dos a barris on hi viu un percentatge més alt de treballadors manuals, que tenen més edificis antics i amb menys parcs i jardins accessibles.

Un element important d'aquest estudi és que un factor que hi influïa no era la superfície real de verd, sinó la percepció que tenien els veïns de la possibilitat d'accedir a una zona verda.

Entre altres indicadors que es poden consultar al mapa hi ha el percentatge d'atur, la densitat de població, el nombre de persones de més de 65 anys, els nivells de soroll de dia i de nit i les concentracions de contaminants com el diòxid de nitrogen (NO₂) i les partícules. Però el valor més destacat són els indicadors climàtics. Se n'han calculat més de 20, corresponents tant a l'actualitat i al període estudiat com en escenaris futurs, fins a l'any 2100.

A mesura que es vagin identificant causes concretes de l'augment de risc es podran fer recomanacions, però Marí ja n'apunta algunes. Així, cal reduir la pobresa energètica, però potser les oficines d'atenció per atendre aquest problema no s'han de distribuir uniformement amb una a cada districte, sinó que n'hi ha d'haver més en barris on el problema és més greu.

També es poden potenciar refugis climàtics --espais interiors o exteriors on les condicions permetin protegir-se durant les hores de màxima calor- en barris que estiguin més en risc i en zones concretes on la gent afectada els tingui més a prop.

Un element clar, segons Marí, és el de l'augment de verd, perquè "redueix l'espai per als cotxes i per tant la contaminació, disminueix l'efecte illa de calor, actua de xarxa social i millora l'estil de vida, coses, totes, que afecten favorablement la salut".

Previsions segons l'evolució de les emissions

Les prediccions citades es basen en una estabilització de les emissions en les properes dècades, la projecció anomenada RCP4.5. Si s'aconsegueix reduir-les l'impacte serà menor, però si no s'estabilitzen la temperatura mitjana i el nombre de dies i nits tropicals o tòrrides augmentaria.

I això es pot constatar en el mapa, que també permet consultar què passaria amb les previsions RCP8.5, que contemplen un augment d'emissions. A finals de segle això significaria unes vint nits tòrrides anuals més de mitjana, segons el barri.

Un estudi de l'ISGlobal i altres centres de recerca publicat al juliol assenyalava que si no s'apliquen immediatament mesures de mitigació severes de l'escalfament global, la mortalitat deguda a les altes temperatures tindrà un augment molt important a Europa les properes dècades.

Entre les diverses possibilitats del mapa interactiu hi ha la de veure els indicadors climàtics no a nivell dels 73 barris sinó dels deu districtes.

Però també es pot anar a una escala més detallada i veure les prediccions per a una trama de cent metres de costat, equivalent a una illa de l'Eixample. Això permet observar variacions en zones molt properes dintre de barris com el Poble-sec, Pedralbes o el Carmel, on la presència de zones verdes en algunes zones rebaixa notablement la previsió d'augments.