L'interior d'un dels dipòsits que abasteix d'aigua Àger (ACN / Ignasi Gómez)
Catalunya Migdia

El mapa dels municipis que perden més aigua en fuites: Amposta lidera el rànquing amb un 60%

En segona posició hi ha Alcanar, seguit d'Àger, Santa Pau, Ripoll i l'Escala, en una llista on la meitat de municipis desaprofiten més d'un 20% d'aigua

RedaccióActualitzat

Un centenar llarg de municipis han fet una auditoria hidràulica per veure quanta aigua perden en fuites, trencament de canonades o punxades. El resultat: la meitat perden més d'un 20% de l'aigua que els entra a la xarxa, tal com ha avançat l'Agència Catalana de Notícies.

Amposta i Alcanar, al Montsià, encapçalen la llista, amb un 60% i un 56% d'aigua perduda per fuites, respectivament, segons les dades de l'Agència Catalana de l'Aigua.

En tercera posició hi ha Àger, a la Noguera, amb més d'un 50% de pèrdues. A Santa Pau, a la Garrotxa, perden un 47% del que entra a la xarxa, a Ripoll un 45%, i a l'Escala, a l'Empordà, gairebé el 40%.

A l'Àrea Metropolitana és on les xifres de pèrdues són més baixes. Barcelona, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat o Castelldefels no arriben al 8% de pèrdues.

Consulta el mapa dels municipis auditats i quanta aigua perden, per fuites o per altres motius:

Aquestes auditories són obligatòries per les entitats subministradores d'aigua en serveis amb més de 5.000 abonats. Dels 133 municipis que estan obligats a fer aquestes auditories encara n'hi ha 12 que no les han presentat, entre els quals Banyoles, la Seu d'Urgell, Balaguer o Viella.


Amposta es planteja apujar la tarifa de l'aigua

A la capital del Montsià, quan s'han fet obres als carrers l'Ajuntament ha aprofitat per anar reposant canonades antigues de fibrociment i escomeses de plom per altres que no perdin aigua.

El cas és que el contracte que tenen amb Agbar no contempla el manteniment, sinó només reparacions quan hi ha avaries. L'alcalde, Adam Tomàs, explica a Catalunya Ràdio que està negociant la rescissió amistosa del contracte.

I avança que apujaran el preu a la factura perquè, amb totes les reparacions que han de fer, no es poden permetre cobrar una de les tarifes més barates del país:

"Si es fa un contracte nou, s'haurà de mirar què passa amb el cost de l'aigua. No pots cobrar una tarifa d'aigua que no et permet reinvertir ni millorar la xarxa. S'haurà d'agafar el bou per les banyes."

Un dels punts per on es perd més aigua és per la canonada que porta aigua d'Amposta fins a Poblenou del Delta, però l'Ajuntament calcula que costaria prop d'un milió d'euros i no els té.

En aquest sentit, el batlle explica que treballen en la recerca de subvencions per millorar l'eficiència de la xarxa.

Accés a l'estació de bombament del dipòsit d'aigua del polígon de Tosses, a Amposta (ACN / Jordi Marsal)

Alcanar: unes obres que no es van fer

A Alcanar, en canvi, encara cal identificar i ubicar on es produeixen les fuites més importants, i van denunciar l'empresa que havia de fer el manteniment perquè no va fer les obres que havia de fer.

Tot i això, ha millorat lleugerament respecte a fa dos anys, quan perdia un 64% de l'aigua en fuites. Ara és d'un 56%.  


Àger justifica que té molts quilòmetres de canonades

A Àger, el tercer del rànquing amb un 51% d'aigua perduda en fuites, el regidor d'obres, Jordi Cortasa, justifica en declaracions a l'ACN que es tracta d'una xarxa de subministrament d'aigua amb 40 quilòmetres de canonades per abastir les nou poblacions que formen el terme municipal.

"El fet de tenir més quilòmetres de canonades fa que puguem patir més incidències"

I afegeix que estan acabant de substituir dos trams de canonades de més d'un quilòmetre que són les que més fuites tenen.

Imatge dels dipòsits municipals d'Àger (ACN / Ignasi Gómez)

L'Escala: canonades de fibrociment

A l'Escala encara hi ha més quilòmetres de canonades: hi ha 135 quilòmetres de carrers i diferents urbanitzacions que van ser construïdes entre els anys 60 i 80 i, per tant, compten majoritàriament amb canonades de fibrociment.

El contracte que va signar l'Ajuntament amb Agbar preveu una inversió d'entre 150.000 i 200.000 euros en actuacions de millora, a banda d'una subvenció de 150.000 euros de l'ACA. Uns diners que es destinaran, sobretot, a detectar quines són les zones amb més pèrdues.

De moment, el consistori té localitzades algunes urbanitzacions on hi ha més problemes, com la de Montgó o el Camp dels Pilans.

Els dipòsits d'aigua del Pedró de l'Escala (ACN / Gemma Tubert)

Altres motius de pèrdues: punxar l'aigua

A banda de les fuites, les auditories també recullen un altre supòsit de pèrdua d'aigua: els errors en els comptadors o bé punxar aigua per consumir-ne sense pagar.

El centenar de municipis declara que s'escapen per aquests motius un 4% del total de mitjana. Amb tot, alguns sobresurten especialment de la mitjana, com ara Caldes de Montbui (13,5%) o bé Esparreguera (12,5%) o el Vendrell (12,4%).


Aigua importada o pròpia

Els informes també revelen la disparitat d'orígens de l'aigua que fan servir els municipis. En alguns casos, la totalitat és importada —normalment d'una xarxa veïna—. És el cas d'Igualada, Lleida, Granollers, Sabadell o Terrassa.

En altres casos és al 100% produïda pel mateix gestor de la xarxa, com passa a Berga, Vic, Tàrrega, Puigcerdà, Girona, Santa Coloma de Farners o Olot.

En aproximadament la meitat dels casos, és una barreja entre aigua pròpia i de fora, com el cas dels 17 municipis d'Aigües de Barcelona, que tenen un 42% provinent d'altres llocs i un 58% de produïda per la pròpia empresa.

 

 

ARXIVAT A:
Sequera
Anar al contingut