El Marroc i Colòmbia, entre els 7 països que la UE veu "segurs" per retornar migrants en situació irregular

El Marroc i Colòmbia són dos dels set països que la Unió Europea considera d'"origen segur" per poder tornar persones migrades en situació irregular. Així ho recull un llistat inicial proposat aquest dimecres per la Comissió Europea i fet públic en un comunicat. 

Els altres estats que Brussel·les veu "segurs" són Egipte, l'Índia, Tunísia, Bangladesh i Kosovo, tot i que alguns estats membres com Espanya no reconeixen oficialment aquest darrer país independitzat de Sèrbia l'any 2008. 

A més, la Comissió Europea també considera que "els països candidats a l'adhesió a la UE compleixen, en principi, els criteris per ser designats com a països d'origen segur" i que només serien exclosos en determinades circumstàncies específiques com la "violència indiscriminada en situacions de conflicte". 

Processar l'asil de forma més ràpida i eficient 

L'organisme comunitari també ha posat sobre la taula avançar la posada en marxa de dos mecanismes previstos al pacte europeu de migració i asil, l'entrada en vigor del qual està prevista per al juny del 2026. 

Per tal que els estats membres puguin processar les sol·licituds d'asil que "probablement són infundades" de forma més ràpida i eficient, Brussel·les planteja que puguin aplicar el procediment fronterer o un procediment accelerat als migrants procedents de països on, de mitjana, només el 20 % o menys dels sol·licitants obtenen protecció internacional a la UE. 

A més, suggereix poder designar tercers països segurs i països d'origen segurs "amb excepcions", per donar als estats membres "més flexibilitat per excloure regions específiques o categories de persones clarament identificables", ha indicat la Comissió en comunicat. 

El portaveu de la Comissió Europea, Markus Lammert, ha indicat en roda de premsa que serà una "llista dinàmica" que podrà ser ampliada o revisada. En aquest sentit, Lammert ha precisat que, a més dels set països designats, els estats membres podran configurar la seva pròpia llista amb més països. 

A més, els set països del llistat inicial també poden ser suspesos o eliminats de la llista si ja no compleixen els criteris per ser designats com a país d'origen segur. 

La lletra petita de la proposta 

Tot i la casuística proposada, Brussel·les ha subratllat que els estats membres "han de fer una avaluació individual de cada sol·licitud d'asil, independentment que la persona procedeixi o no d'un país d'origen segur". 

En aquest sentit, també precisa que la designació com a país d'origen segur no estableix una garantia de seguretat per a tots els nacionals del país. 

Segons la Comissió Europea, la seva proposta es basa en l'anàlisi de l'Agència d'Asil de la UE i informacions d'altres organismes com l'ACNUR o estats membres. 

El govern italià treu pit 

Minuts després de fer-se pública la proposta, que haurà de ser consensuada i aprovada al Parlament Europeu i al Consell Europeu, han començat a haver-hi les primeres reaccions. 

"La proposta de reglament presentada avui per la Comissió Europea, que ha actualitzat la llista de països tercers segurs, constitueix també un èxit del govern italià, que sempre ha treballat tant a escala bilateral com multilateral per aconseguir la revisió del reglament", ha dit en un comunicat el ministre d'Interior italià, Matteo Piantedosi. 

El ministre transalpí ha destacat el fet que la proposta contempli "la possibilitat d'aplicar els procediments accelerats a la frontera, com els previstos a Albània". Després del rebuig inicial de la justícia italiana, el govern italià ha fet un canvi legal per traslladar-hi sol·licitants amb ordres d'expulsió que ja eren en territori italià.

La Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) considera que aquesta proposta de Brussel·les atempta contra el dret d'asil i pot provocar discriminació. "Establir aquesta llista suposa sotmetre pràcticament a la denegació automàtica a persones procedents d'aquests països", ha dit el director de l'ONG, Mauricio Valiente.

En la mateixa línia, l'experta d'Amnistia Internacional per a migració i asil a la UE, Olivia Sundberg, opina que a les persones d'aquests set països, quan arribin a Europa demanant asil, se les transferirà a un procediment accelerat amb "menys garanties i límits de temps molt més curts", de manera que és probable que culmini en el rebuig de la sol·licitud:

"Hi haurà una presumpció que el país és segur per a elles i és la persona que haurà de demostrar el contrari."