El Marroc tanca la frontera amb Ceuta i admet que el flux migratori és una represàlia

Situació molt més tranquil·la, aquest matí, a la platja d'El Tarajal de Ceuta. Amb la primera llum del dia hi continuaven arribant alguns migrants, que de seguida eren repatriats per part de les forces de seguretat.

És el cas d'un grup d'unes 30 persones que havien aconseguit travessar la frontera amb una embarcació i que, quan eren a uns metres de la costa, s'han llençat a l'aigua. Quan ja eren en terra ferma, han estat conduïts directament fins a la porta de la tanca de la frontera i retornats al Marroc.

La situació, però, no té res a veure amb el que s'ha viscut aquest dilluns i aquest dimarts, que ha deixat imatges que evidencien el drama humanitari al darrere d'aquesta crisi política entre el Marroc i Espanya. També els testimonis d'algunes de les persones que s'han jugat la vida per arribar a territori espanyol. 

A mig matí, l'agència EFE ha anunciat que el Marroc tancava del tot els accessos fronterers. 

Abans de saber-se aquesta decisió del règim alauita, de tota manera, ja no hi havia cap arribada massiva a territori espanyol, ni migrants a l'altra banda de la tanca que esperessin el seu torn per poder passar-la. De fet, desenes de persones que eren a la banda marroquina de la frontera han començat a desfer el camí i retornar cap a l'interior del Marroc.

A la banda espanyola, de fet, també hi ha marroquins que han decidit retornar cap al seu país, convençuts que a Ceuta no hi trobaran cap oportunitat. 
 

Aquest matí, tampoc hi ha el fort desplegament de forces de seguretat, amb vehicles blindats sobre la sorra d'El Tarajal inclosos que s'han vist aquests dies.

Els migrants que arriben per mar es troben amb policies i militars; també amb integrants de la Creu Roja i periodistes que segueixen l'evolució de la situació.

Fonts policials han explicat a l'agència EFE que els nous intents d'arribar a territori espanyol són "cada vegada menys tumultuosos". També que la situació és "molt més tranquil·la" a l'altre extrem de Ceuta, a la frontera que limita amb la platja de Benzú. 

Reforç a banda i banda

El govern marroquí ha reprès el control de les fronteres i ja no permet el pas indiscriminat de persones que volen arribar a Espanya. Dilluns i dimarts, de fet, en alguns punts de la frontera era la mateixa policia marroquina qui obria les tanques que separen els dos territoris.

La gendarmeria marroquina ha augmentat la vigilància tant als controls d'accés de Fnideq, al sud, a tocar d'El Tarajal, i de Belyounech, al nord, a tocar de Benzú.  

També ha reforçat la seguretat el govern espanyol, que ha enviat a Ceuta 250 efectius de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, i ha desplegat unitats de la Legió i del cos de Regulars. Un reforç de la seguretat que, segons la delegació del govern espanyol a Ceuta, no té data de caducitat, es mantindrà "sine die".

La crisi migratòria d'aquests dos dies, però, deixa a Ceuta 1.500 menors que, d'entrada, no poden ser retornats al Marroc. De moment s'han habilitat unes naus industrials per acollir-los. La solució a la seva situació podria passar per reagrupar-los amb les seves famílies al Marroc, o repartits per diverses comunitats autònomes.

"El preu de subestimar el Marroc"

En les últimes hores, d'altra banda, un integrant del govern del Marroc ha reconegut obertament que aquesta crisi migratòria és la resposta a la presència a Espanya del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, que és en un hospital de Logronyo per rebre tractament contra la Covid.
 

Es tracta del ministre de Drets Humans i Relacions amb el Parlament marroquí, Mustafa Ramid. En el seu Facebook parla textualment de fet irresponsable i totalment inacceptable. I diu també que Espanya ja sabia que el preu per subestimar el Marroc és molt alt.

Les paraules de Ramid són més explícites que les de l'ambaixadora del Marroc a Espanya, Karima Benyaich, que va declarar que "hi ha actes que tenen conseqüències".

Aquesta no és la primera vegada que el Marroc utilitza la qüestió migratòria per pressionar amb finalitats polítiques; ni tampoc és l'únic país que ho fa. De fet, en els últims anys, la migració s'ha convertit en una manera de pressionar la Unió Europea des de països com el mateix Marroc, Líbia o Turquia.