El matemàtic britànic Alan Turing, rostre del nou bitllet de 50 lliures

El matemàtic britànic Alan Turing, un dels pares de la informàtica moderna i de la intel·ligència artificial, serà la nova imatge dels bitllets de 50 lliures esterlines. Se'l coneix, sobretot, per la seva valuosa contribució per desxifrar els codis nazis de la màquina Enigma durant la Segona Guerra Mundial.

El Banc d'Anglaterra posarà els nous bitllets en circulació a finals del 2021. Mark Carney, el govern del Banc d'Anglaterra, ha justificat així la tria:
 

"Alan Turing va ser un matemàtic excepcional que va fer una feina amb un impacte enorme en la forma en què vivim avui. Com a pare de la ciència de la computació i intel·ligència artificial, així com a heroi de guerra, les contribucions d'Alan Turing van tenir un gran abast i van obrir nous camins"

Presentació del nou bitllet de 50 lliures, en circulació el 2021

Una selecció entre mil candidats

El Comitè Assessor de Personatges va decidir el 2018 que el nou bitllet de 50 lliures, que equivaldria aproximadament al nostre bitllet de 50 euros, estaria dedicat a la ciència. A partir d'aquí, es va obrir un període de nominació pública i durant sis setmanes es van rebre gairebé 230.000 propostes, amb un miler de personatges elegibles.

Del miler, en van quedar una dotzena de candidats, entre els quals Mary Anning, Paul Dirac, Stephen Hawking, Srinivasa Ramanujan o Ernest Rutherford, a banda de Turing.

El nou bitllet de 50 lliures mostrarà en el revers una fotografia de Turing, feta el 1951, una fórmula del matemàtic i un fragment d'una entrevista al "The Times" al 1949 que diu:

"Això és només una bestreta del que està per venir i només l'ombra del que serà"

El bitllet de 50 no és l'únic que canviarà. Primer ho farà el bitllet de 20 lliures, que estarà al carrer el 2020 amb la fotografia del pintor paisatgista JMW Turner.

Geni de la computació i heroi de guerra

Alan Turing és considerat un dels pares de la ciència de la computació com a precursor de la informàtica moderna. Va proporcionar una influent formalització dels conceptes d'algoritme i computació a través de la coneguda com a "màquina de Turing".

Durant la Segona Guerra Mundial, el científic va treballar per desxifrar els codis nazis mitjançant observacions matemàtiques, especialment el de la famosa màquina "Enigma", que va ser clau per interpretar les comunicacions encriptades dels alemanys i  reduir l'amenaça dels seus submarins.

Tot i la seva contribució a la victòria dels aliats, Turing va ser jutjat i condemnat per la seva homosexualitat. Finalment va ser condemnat a la castració química. El 1954, amb 42 anys, Turing va menjar-se una poma amb cianur i va morir. El cas es va considerar aleshores un suïcidi.

A Manchester, on s'ha presentar el nou bitllet dedicat a Turing, és on precisament va començar el moviment de reparació pública de la figura de Turing, a qui se li va concedir el perdó reial a títol pòstum el 2013, seixanta anys després de la seva mort.

L'actor Benedict Cumberbatch, Alan Tuning al cinema
 

L'anomenada "Llei Tuning" al 2016 del Regne Unit va indultar els homosexuals, que condemnava una llei en vigor fins al 1967, entre els quals hi havia Alan Turing. 

La seva tràgica vida és el centre de la pel·lícula "The Imitacion Game", del 2014, amb  Keira Knightley i Benedict Cumberbatch, interpretant el turmentat geni, que a partir d'ara estarà a moltes butxaques britàniques.