El mercat negre del coure: dos robatoris a la xarxa de trens catalana cada setmana

L'últim exemple és d'aquesta mateixa matinada, entre Sabadell i Cerdanyola del Vallès. Trens aturats, passatgers enfadats, una nova despesa en reparacions... Cada setmana hi ha dos robatoris de coure a la xarxa ferroviària de Catalunya, gairebé tots a l'àrea de Barcelona.

El gremi de ferrovellers alerta que existeix un mercat negre d'aquest metall, on es paguen preus molt alts i no es pregunta d'on prové el material.

Perdre la pista

Les ferralleries tenen l'obligació d'informar setmanalment els Mossos d'Esquadra i d'entregar-los una fotocòpia del carnet d'identitat o passaport de qui els ha venut material, a més d'una descripció de quin tipus de material els han portat.

En col·laboració amb l'Agència Catalana de Residus, el gremi de ferrovellers denuncia que hi ha negocis il·legals, que no demanen cap tipus d'identificació. La directora d'aquest gremi, Victòria Ferrer, lamenta que és difícil combatre aquest mercat negre. 

"Quan algú tritura aquest coure i el fa molt petit, jo no li sé veure la procedència."

Ferrer posa com a exemple una banda, desarticulada fa un temps, que portava el material robat cap a Romania. Allà tenien les instal·lacions on feien aquesta trituració i, a través d'una empresa legal, venien a Catalunya la ferralla ja processada.

Un delicte "fàcil"

Reintroduir el coure robat al mercat legal és relativament senzill, sobretot si es fa a través de tercers països on la legislació és menys rigorosa, com assenyala Xavier Brun, especialista en matèries primeres de la UPF.

"Si, en un determinat país, no em pregunten l'origen del coure, el portaré en furgoneta fins allà i el vendré en aquell país molt més laxe per incorporar-lo directament al mercat."

Segons Adif, des de principi d'any hi ha hagut catorze robatoris a la xarxa ferroviària convencional de Catalunya, que és per on circulen els trens regionals i els de Rodalies. D'aquests robatoris de coure, dotze han passat a l'àrea de Barcelona i dos a Lleida.

Durant l'any passat, els robatoris o intents de robatori de coure a la xarxa d'Adif es van més que duplicar i van passar de 70 a 151. En canvi, al conjunt de l'estat espanyol van baixar.
 

Negoci a l'alça

La clau de l'auge d'aquests robatoris és que el coure és un material que es paga molt bé. Els últims cinc anys, el preu s'ha disparat més d'un 30%. A Espanya, el coure s'està pagant entre 4,50 i 6 euros el quilo i això, segons el professor de la UOC Cristian Castillo, "fa que aquesta matèria sigui molt atractiva a l'hora de fer robatoris".

Davant d'aquesta sostracció creixent de coure, algunes empreses catalanes que es dediquen a la fabricació d'aquest material han hagut de reaccionar. És el cas del grup La Farga, on, segons la responsable de relacions institucionals, Meri Rovira, han hagut d'aplicar "estrictes mesures de seguretat".

Les previsions són que el coure continuï pujant de preu perquè cada vegada s'utilitza en més àmbits, com les energies renovables o els cotxes elèctrics. De fet, últimament també s'ha detectat un increment de robatoris de mànegues dels carregadors d'aquest tipus de vehicles.