El "mètode Gaza" s'ha estès a Cisjordània: una ONG israeliana denuncia crims de guerra a l'ONU
Israel comet crims de guerra també a Cisjordània, segons l'ONG prodrets humans israeliana B'Tselem
"L'exèrcit (israelià) tenia el poble sota setge. Quan hi van irrompre van rodejar la casa al costat de la nostra. La nena va enretirar la cortina per mirar, com tots els veïns. Aleshores vam sentir un tret, vaig córrer a mirar què li havia passat i em vaig trobar que li havien disparat al mig del front."
Osama Musleh parlava sense llàgrimes, sense esma. Al davant, la seva filla --Lujain Musleh-- ja amortallada. Veïns de Kafr Dan, s'estan als afores de Jenín, la ciutat més combativa del nord de Cisjordània contra l'ocupació il·legal israeliana. Hi ha resistència armada i ha protagonitzat diverses sublevacions.
El 2002, l'exèrcit d'Israel va arrasar el camp de refugiats que conté Kafr i hi va provocar una matança d'una seixantena de persones. Ara, ja han deixat fora de servei el 70% dels carrers de tota la localitat.
Després de deu dies d'ofensiva, durant els quals n'han matat una quarantena, les tropes israelianes s'han retirat de Jenín deixant enrere un rastre de destrucció.
A l'ombra de l'operació de Gaza, en gairebé 11 mesos, les tropes d'ocupació han matat a Cisjordània almenys 646 palestins, 148 dels quals menors. Lujain Musleh l'última d'ells, a dia d'avui.
Una veu al Consell de Seguretat
Coincidint amb l'assassinat de la menor que ha commocionat i ha transcendit internacionalment d'una manera especial, la presidència de torn del Consell de Seguretat de l'ONU --ara en mans d'Eslovènia-- ha convidat a donar testimoni del que passa a Palestina una de les veus més valentes i independents d'Israel: Yuli Novak, directora executiva de la més prestigiosa ONG israeliana que vetlla pel respecte dels drets humans als territoris palestins ocupats, B'Tselem.
"El nostre govern està explotant cínicament el nostre trauma col·lectiu per fer avançar amb la violència el seu projecte de consolidar el control israelià de tot el territori."
"Per aconseguir-ho està fent la guerra a tot el poble palestí, està cometent crims de guerra gairebé cada dia", explica Novak. "A Gaza, ho està fent amb expulsions, gana, assassinats i destrucció a una escala sense precedents."
"Això va més enllà de la revenja", afegeix. Per Yuli Novak, Israel està utilitzant l'oportunitat per "promoure una agenda ideològica, fent inhabitable Gaza".
Davant del Consell de Seguretat ha recordat que "una gran part de les llars de Gaza i de les infraestructures han estat completament destruïdes".
"Israel està preparant el terreny per al control a llarg termini de Gaza que podria comportar el restabliment d'assentaments."
La "gazificació" de Cisjordània
Novak parla davant un Consell de Seguretat absolutament paralitzat per mesos de vetos nord-americans i incompliments de resolucions israelians sota cobertura dels mateixos Estats Units.
El cert és que, com adverteix la directora de B'Tselem, el "mètode Gaza" s'ha estès a Cisjordània, autèntic epicentre de les ambicions territorials expansionistes del govern israelià situat més a la dreta extrema, amb ministres --encapçalats pel de Seguretat Nacional, Ben-Gvir-- directament supremacistes jueus.
Responsables polítics que parlen obertament de la inferioritat humana dels palestins i de la necessitat de deportar-los del que consideren la seva propietat bíblica.
És a l'ombra dels més de 40.000 morts ja provocats a Gaza que aquest mateix govern encapçalat per Benjamin Netanyahu ha permès durant els últims 11 mesos la creació de 29 assentaments dels anomenats "salvatges", no autoritzats. En realitat, la llavor de sempre del que seran assentaments "legalitzats" a posteriori. El que en diuen crear fets sobre el terreny.
"Guerra santa" a Cisjordània
L'expansió d'assentaments ha arribat a un pic sense precedents mentre l'atenció global estava posada a Gaza. Però no va arrencar el 8 d'octubre. Els últims 29 "assentaments salvatges" d'ara se sumen als 167 que ja s'havien tolerat prèviament.
El procés sempre és el mateix. Es tracta de situar cases prefabricades, fins i tot autocaravanes o tendes de campanya, en qualsevol terra de propietat palestina.
Si els propietaris es queixen o protesten, aleshores es desplega l'exèrcit per "protegir" ciutadans israelians. Entre els soldats mobilitzats, molts reservistes i de lleva d'assentaments veïns.
El clima esdevé especialment explosiu quan es té en compte que qualsevol jueu del món té opció immediata a la ciutadania israeliana. La tolerància governamental amb l'extremisme actua com un imant per a jueus estrangers compromesos amb l'irredemptisme i el messianisme. Tot un efecte crida a la "guerra santa" territorial contra àrabs i musulmans. Els termes "palestí", "Palestina", els tenen prohibits.
De la colonització a l'annexió
Des del primer assentament un any després de la conquesta, l'establert a l'Hotel Park d'Hebron la pasqua del 1968, fins avui mateix els palestins han perdut al voltant del 80% de les terres a Cisjordània i Jerusalem Est, igualment ocupada.
Paradoxalment, la major part de les expropiacions --o espoli, segons com es vulgui dir-- s'han dictat des de la firma dels acords d'Oslo el 1993. I el ritme s'ha accelerat exponencialment.
Mentre la comunitat internacional, d'Occident a la Xina, passant per Rússia i el món àrab, continua parlant de "la solució dels dos estats", els diferents governs israelians des d'Oslo han anat treballant sobre el terreny just en sentit contrari, o en el sentit que algú li vulgui dir "estat palestí" a un conglomerat de bantustans separats per assentaments, bases militars, controls de carretera i murs israelians.
Els fets sobre el terreny que està creant el govern Netanyahu més que cap altre representen el pas de la colonització a l'annexió del territori, sinó "de iure" sí "de facto". Previsiblement amb la convicció, o més aviat el desig que, fent la vida impossible a la població autòctona palestina, al final desisteixi i marxi.
Ocupants ocupats
L'alternativa a la fugida palestina, com s'ha arribat a verbalitzar des del govern israelià, seria l'expulsió, la segona Nakba ("catàstrofe" en àrab) que temen els palestins; en referència a la neteja ètnica que es va produir durant la guerra que va acompanyar la creació de l'estat d'Israel el 1948.
Aleshores, però, les fronteres amb els països àrabs eren permeables i els seus governs no van tenir problema a facilitar l'operació. Ara, ni la monarquia jordana ni l'autocràcia egípcia podrien aguantar la inestabilitat que els crearia una entrada massiva de refugiats per la humiliació que els crearia davant unes poblacions majoritàriament en contra de la complicitat amb Israel.
Palestina no era ni és "una terra sense poble" com diu el més arrelat dels mites sionistes. I els palestins han demostrat reiteradament, i molt en especial durant aquesta crisi de Gaza, que no tenen cap voluntat de desaparèixer.
Davant aquest fet, l'annexió israeliana "de facto" incorpora terres, però --a diferència del 48-- també uns 6 milions de palestins sense cap dret, segregats completament del sistema legal israelià.
L'annexió representaria l'ocupació dels ocupants. Israel corre el perill molt real d'acabar engolint tot Palestina, sí, però a costa d'esdevenir un estat d'apartheid a totes dues bandes de la frontera internacional. I amb la previsió insostenible que els jueus es mantinguin hegemònics, però en minoria, sotmetent una majoria de palestins desposseïts envoltats de països àrabs.