El ministeri de Cultura vol portar l'alumnat de primària a sessions matinals de cinema

El projecte que prepara el Ministeri de Cultura per fomentar el cinema entre els escolars de primària fa 3 dècades que està instaurat a França, on ha funcionat molt bé.

El ministre Ernest Urtasun ja ha encarregat el programa pilot al director general de l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals, Ignasi Camós, amb dos objectius prioritaris: generar afició per les pel·lícules a les criatures i omplir les sessions matinals a les sales de cinema.

Urtasun ho explicava així a Catalunya Ràdio: "En primer lloc, volem aconseguir crear cultura cinèfila entre els més petits, que això també és una manera de despertar-los la curiositat pel cinema i de crear afició."

"Després, aquesta afició ja els acompanyarà durant la resta de la seva vida. I també és una manera d'ajudar les nostres sales de cine a tenir activitat durant el matí."

Com es fa a França?

El programa Escola i Cinema es va començar a implantar a França l'any 1994 per als alumnes d'ensenyament elemental (de 6 a 9 anys) i, des del 2022, s'ha ampliat un any i ara es fa a partir dels 5. L'alumnat ha d'assistir, com a mínim, a tres projeccions per curs, una per trimestre, al preu de 3 euros.

Es fa en col·laboració amb el Centre Nacional de Cinema i s'hi poden acollir les distribuïdores que ho vulguin, que són les que proposen els títols a un comitè escolar que en farà la selecció, d'acord amb els objectius educatius del programa.

Aquest any, al pla francès s'hi inclouen pel·lícules infantils, com la versió més recent de "Wallace i Gromit", i clàssics dels anys 80 i 90, com  "Eduardo Manostijeras". de Tim Burton. o "ET", de Steven Spielberg.

La llista per a aquest any també incorpora clàssics del cinema francès, entre els quals "Els 400 cops", de François Truffaut, a partir dels 8 anys. També hi ha programades projeccions de cinema mut, amb films de Charles Chaplin o Buster Keaton, aptes per a totes les edats.

L'objectiu és que els alumnes percebin el cinema com un art, que recuperin l'experiència de veure les pel·lícules en una sala i en pantalla gran i que es beneficiïn de pràctiques artístiques complementàries. Per això s'organitzen tallers de cinema, tallers d'escriptura o de disseny de cartells, en relació amb les pel·lícules escollides.