El missatge que deixen les eleccions als Estats Units: la gran rectificació

L'escenari dels dos discursos històrics d'acceptació de la victòria, de Kamala Harris i Joe Biden, era més aviat desangelat. Covid obliga, l'acte no podia ser massiu. En una gran esplanada de Wilmington, Delaware, centenars de persones, des de dins i fora dels seus cotxes, rebien amb botzines i aplaudiments, amb més entusiasme que eufòria, els compromisos i intencions amb què el nou tàndem de la Casa Blanca encara el futur immediat del país.
 

Rectificar la presidència

L'agenda de Biden i Harris és una esmena a la totalitat del camí recorregut durant quatre anys de trumpisme. Els Estats Units trencaran amb una època d'una presidència imprevisible, erràtica, menyspreativa amb els adversaris i els amics, impulsiva i incompatible amb els fets objectius. Els fonaments de l'estructura democràtica i institucional del país difícilment haurien resistit un segon mandat. Tornar a la previsibilitat, al diàleg, al multilateralisme en la política exterior, al respecte i a la intel·ligència és la primera gran rectificació que s'imposa amb la derrota de Donald Trump.

Rectificar el discurs de la divisió

El repte és com canviar el rumb comptant només amb el suport del 50,5% dels ciutadans. L'encara president ha rebut més vots que el 2016 (quasi 71 milions), però la participació mai havia estat tan alta, prop de 150 milions d'electors.  Ho ha afavorit el fet que els estats han facilitat l'exercici del vot per correu, a causa de la Covid. Però també ha pesat la consciència dels abstencionistes de fa quatre anys, quan Trump va arribar a la Casa Blanca no només gràcies als vots que va obtenir, sinó també perquè Hillary Clinton no va ser capaç de mobilitzar els seus. L'electorat també rectifica, sí. Però la sociologia i la demoscòpia –que no s'han equivocat tant com semblava l'endemà de les eleccions- hauran de respondre la gran pregunta: hauria guanyat Biden sense l'impacte sanitari, social, econòmic de la Covid?

Possiblement no, i el nou inquilí de la Casa Blanca sembla ser-ne conscient. Per això es presenta amb un discurs aglutinador, gens bel·ligerant amb el passat, intentant apaivagar el ressentiment de la meitat del país que no li ha donat suport. La fractura política, territorial i cultural dels Estats Units en dos espais quasi equivalents és un gran llast. Per això la "rectificació" presidencial estarà marcada per la prudència, per no aprofundir en la divisió. I prioritzarà decisions que poden trobar suport en sectors que no l'han votat, com l'establiment de noves estratègies en la lluita contra la pandèmia i contra el canvi climàtic, amb el retorn a l'Acord de París. En tots dos terrenys, Biden s'encomana a la ciència, amb la convicció que els negacionistes no són majoritaris entre els votants republicans.

Rectificar el futur

Molts votants conservadors no se senten incòmodes amb el perfil moderat de Joe Biden. Representa la tornada de l'establishment al poder. I tant els mercats com la majoria dels mitjans de comunicació han saludat la seva victòria. Les perspectives d'estabilització són benvingudes en un país sacsejat i crispat.

Però això no vol dir que la victòria demòcrata no comporti energies de canvi i de transformació. El discurs de Kamala Harris, parlant en primera persona de la necessitat d'acabar amb les discriminacions racials, de polítiques socials i posant en valor el paper de les dones, marca una rectificació més profunda, a mig termini, que potser pilotarà ella des de la presidència. Una dona vicepresidenta, d'arrels índies i jamaicanes, amb molts anys per davant, és un potencial de renovació que Harris haurà de saber gestionar, per no malbaratar una oportunitat històrica.
 

Ja es veurà quin recorregut té, als tribunals i als carrers, l'ofensiva judicial de Trump. Però hi ha la possibilitat remota que pugui servir per introduir en l'agenda pública la reflexió sobre una necessària revisió del complex, arcaic i imperfecte sistema electoral nord-americà. Les normes que han estat vigents durant més de dos-cents anys potser no són les més adients per a la societat digital del segle XXI. Res no és immutable. La història no determina el futur, com s'ha constatat en la votació d'Ohio. Aquest estat havia votat el candidat guanyador –era l'estat "oracle"- des del 1944, però el 3N li va donar els seus divuit vots electorals a Donald Trump. Fins i tot les tradicions més assentades mereixen ser revisades i rectificades.