El misteri al voltant del robatori de "La Gioconda" continua vigent cent anys després
Un dels quadres més importants de la història de l'art, "La Gioconda", va ser objecte el 21 d'agost de 1911 d'un dels robatoris més sonats. Un segle després, encara no se sap amb seguretat la identitat de l'autor intel·lectual i els motius del furt.
El pintor Pablo Picasso o el poeta Guillaume Apollinaire en van ser sospitosos per les seves crítiques als museus i l'art oficial. Defensor de la crema del Museu del Louvre perquè era una "gàbia per a l'art", el poeta francès va ser empresonat, mentre que Picasso només va arribar a ser interrogat per la policia francesa.
El pas del temps ha dirigit les pistes a altres possibles culpables, com l'aristòcrata argentí Eduardo de Valfierno, que hauria fet pintar sis còpies del quadre a un falsificador per estafar altres milionaris que es pensarien que estaven comprant la famosa "Monna Lisa" robada.
El que sí que se sap amb seguretat és l'autor material del robatori, i no se l'havia de buscar gaire lluny del Museu del Louvre. Vincenzo Peruggia es coneixia molt bé el museu, ja que hi va treballar mesos abans com a vidrier de la vitrina que cobria el quadre.
El dia abans del robatori, Peruggia es va amagar tota la nit en un dels armaris del Louvre on es guardaven llenços i cavallets. El matí del dia següent -jornada de descans de visites- va sortir de l'amagatall vestit amb una bata blanca com la que utilitzaven els treballadors del museu. Va despenjar el quadre, el va amagar sota la bata i va sortir del Louvre.
Peruggia va amagar el quadre de Leonardo da Vinci al seu apartament parisenc dins una maleta sota el seu llit. Allà va estar amagat el somriure més enigmàtic de l'art dos anys fins que va oferir el llenç al galerista florentí Alfredo Geri, que va denunciar el fet a la policia.
El lladre es va desplaçar fins a Florència per vendre el quadre a Geri, però després que aquest últim va certificar l'autenticitat del quadre, la policia va entrar i va arrestar l'extreballador del Louvre. Peruggia va declarar que volia que "La Gioconda" tornés a casa, ja que es creu que va ser a Florència on Da Vinci va pintar el quadre entre els anys 1503 i 1506.
Els italians van sentir simpatia pels motius patriòtics de Peruggia, fins i tot el jutge el va condemnar a només un any i mig de presó. Finalment, només en va complir set mesos.
Després de ser exposada en diverses ciutats italianes, la "Monna Lisa" va tornar al Museu del Louvre el 4 de gener de 1914.
Des de llavors, el quadre només ha sortit del museu parisenc dues vegades: el 1964, quan va anar a Nova York i Washington, i deu dies després, a Tòquio i Moscou, sempre protegida amb grans mesures de seguretat.
L'expectació que va crear el robatori va fer augmentar la notorietat de "La Gioconda", per sobre de "L'àngelus" de Millet, fins aleshores l'obra més reconeguda.
Documental i llibre sobre el robatori
El cineasta nord-americà Joe Medeiros estrenarà pròximament el documental "The missing piece", on es reconstrueix de forma divertida el centenari robatori. El documental presenta un Vincenzo Peruggia que rebia burles dels companys de feina -"maccheroni", entre d'altres- pel fet de ser un immigrant italià.
Medeiros ha visitat l'apartament de Peruggia a París, on va estar amagat el quadre dos anys, i ha viatjat a l'habitació de l'hotel florentí on va intentar vendre el quadre. Allà, el director del documental va reunir-se amb la filla del popular lladre, morta fa cinc mesos, que va declarar que admira el seu pare "pel coratge que va tenir".
El furt també ha estat novel·lat ara fa dos anys per l'escriptora R. A. Scotti a "El robo de la sonrisa". El llibre presenta un Vincenzo Peruggia "enamorat" de "La Gioconda". Scotti també revela com la premsa, per vendre més diaris, va llançar moltes teories que han perdurat en el temps i han augmentat el misteri de l'autor intel·lectual, encara per confirmar.
El pas del temps ha dirigit les pistes a altres possibles culpables, com l'aristòcrata argentí Eduardo de Valfierno, que hauria fet pintar sis còpies del quadre a un falsificador per estafar altres milionaris que es pensarien que estaven comprant la famosa "Monna Lisa" robada.
El que sí que se sap amb seguretat és l'autor material del robatori, i no se l'havia de buscar gaire lluny del Museu del Louvre. Vincenzo Peruggia es coneixia molt bé el museu, ja que hi va treballar mesos abans com a vidrier de la vitrina que cobria el quadre.
El dia abans del robatori, Peruggia es va amagar tota la nit en un dels armaris del Louvre on es guardaven llenços i cavallets. El matí del dia següent -jornada de descans de visites- va sortir de l'amagatall vestit amb una bata blanca com la que utilitzaven els treballadors del museu. Va despenjar el quadre, el va amagar sota la bata i va sortir del Louvre.
Peruggia va amagar el quadre de Leonardo da Vinci al seu apartament parisenc dins una maleta sota el seu llit. Allà va estar amagat el somriure més enigmàtic de l'art dos anys fins que va oferir el llenç al galerista florentí Alfredo Geri, que va denunciar el fet a la policia.
El lladre es va desplaçar fins a Florència per vendre el quadre a Geri, però després que aquest últim va certificar l'autenticitat del quadre, la policia va entrar i va arrestar l'extreballador del Louvre. Peruggia va declarar que volia que "La Gioconda" tornés a casa, ja que es creu que va ser a Florència on Da Vinci va pintar el quadre entre els anys 1503 i 1506.
Els italians van sentir simpatia pels motius patriòtics de Peruggia, fins i tot el jutge el va condemnar a només un any i mig de presó. Finalment, només en va complir set mesos.
Després de ser exposada en diverses ciutats italianes, la "Monna Lisa" va tornar al Museu del Louvre el 4 de gener de 1914.
Des de llavors, el quadre només ha sortit del museu parisenc dues vegades: el 1964, quan va anar a Nova York i Washington, i deu dies després, a Tòquio i Moscou, sempre protegida amb grans mesures de seguretat.
L'expectació que va crear el robatori va fer augmentar la notorietat de "La Gioconda", per sobre de "L'àngelus" de Millet, fins aleshores l'obra més reconeguda.
Documental i llibre sobre el robatori
El cineasta nord-americà Joe Medeiros estrenarà pròximament el documental "The missing piece", on es reconstrueix de forma divertida el centenari robatori. El documental presenta un Vincenzo Peruggia que rebia burles dels companys de feina -"maccheroni", entre d'altres- pel fet de ser un immigrant italià.
Medeiros ha visitat l'apartament de Peruggia a París, on va estar amagat el quadre dos anys, i ha viatjat a l'habitació de l'hotel florentí on va intentar vendre el quadre. Allà, el director del documental va reunir-se amb la filla del popular lladre, morta fa cinc mesos, que va declarar que admira el seu pare "pel coratge que va tenir".
El furt també ha estat novel·lat ara fa dos anys per l'escriptora R. A. Scotti a "El robo de la sonrisa". El llibre presenta un Vincenzo Peruggia "enamorat" de "La Gioconda". Scotti també revela com la premsa, per vendre més diaris, va llançar moltes teories que han perdurat en el temps i han augmentat el misteri de l'autor intel·lectual, encara per confirmar.
