Un professional sanitari recull una mostra a Bombai (Reuters/Francis Mascarenhas)

El misteri de l'Índia: com el segon país més poblat evita una segona onada de Covid

El nombre de casos nous diaris és la setena part que al setembre i el de morts està per sota de cent al dia, en un país de més de 1.300 milions d'habitants
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Covid-19

La població de l'Índia és, aproximadament, la sisena part de la població mundial, però té poc menys del 10% dels casos de Covid: 11.046.914 enfront dels 113.147.231, segons les últimes dades.

Quant a morts, el percentatge encara és menor: al voltant d'un 6%, amb 156.742 defuncions per Covid a l'Índia i 2.509.983 al món.

Es tracta d'unes xifres que sorprenen experts d'arreu del món, que es fixen també en l'evolució que han tingut. El 16 de setembre les autoritats informaven de 97.894 nous casos. El 15 de febrer eren 9.121.

Això indicaria que l'Índia no només se salva, almenys de moment, d'una segona onada, sinó que continua tenint una disminució important de casos, tot i que ara viu un lleuger repunt i la mitjana dels darrers set dies és de 13.816 casos nous diaris.

Pel que fa a morts, en registren, de mitjana, menys de cent al dia, deu vegades menys que en el pic del setembre.


Dades fiables?

Una primera explicació podria ser que la majoria de casos no es detectessin i que no s'enregistressin la major part de morts produïdes per la Covid. Però si bé fa molts menys tests per milió que altres països, en fa uns 650.000 diaris.

Segons Jishnu Das, professor d'Economia de la Salut a la Universitat de Georgetown, està força clar que la disminució de casos no es deu a la manca de tests. El que sí que indiquen és un baix percentatge de positius: 1,7%.

Quant a morts, és possible que en un país tan gran i amb moltes zones rurals la causa real de la mort no quedi sempre registrada, sobretot si requereix un test, com en el cas de la Covid.

Tot i així, la diferència de casos i de morts és tan gran que això no ho explicaria del tot.

Pel que fa al nombre de morts, una explicació podria ser la mitjana d'edat de la població. La meitat dels habitants de l'Índia tenen menys de 25 anys i només un 6% supera els 65 anys. En canvi, al Regne Unit els que tenen més d'aquesta edat són el 18,5% i a França l'edat mitjana és de 42,3 anys.

El Regne Unit ha tingut unes 17 vegades més morts per milió d'habitants que l'Índia, i França, unes 13 vegades més. Això concorda amb el fet que la Covid sol ser més greu en gent gran i el risc de mort augmenta.


Més població amb anticossos

Però això no explicaria per què hi ha molts menys casos. És cert que s'han pres moltes mesures, com tocs de queda, obligació de mascareta i detecció de casos i confinaments, però això també s'ha fet a molts altres països amb xifres més elevades.

Una raó perquè hi hagi pocs contagis podria ser que gran part de la població ja ha estat exposada al virus i té anticossos. Segons un estudi de l'Escola de Medicina Maulana Azad, adscrita a la Universitat de Delhi, el 56,31% dels habitants de la capital índia tenen anticossos contra SARS-CoV-2. Només un districte està per sota del 50%, amb un 49,09%.

Segons informació de la publicació índia The Print, es van fer anàlisis a més de 28.000 persones -la ciutat sense l'àrea metropolitana té més de 16 milions d'habitants.

Això va fer que el ministre de Salut, Satyendar Jain, publiqués a Twitter un missatge triomfalista dient que Delhi havia guanyat, en gran part, la Covid, tot i que calia continuar amb un "comportament adequat".

 

 

Sobre això hi ha dues objeccions. Una, que les dades de Delhi no deuen ser representatives del conjunt del país. Segons el Consell Indi de Recerca Mèdica, només el 21,5% dels ciutadans del país tenen anticossos.

Hi deu haver molta més gent amb anticossos a llocs densos, on el virus té més facilitat per escampar-se. I probablement hi ha diferències en suburbis o en barris de nivell econòmic més alt.

D'altra banda, un percentatge com aquest no assegura l'anomenada immunitat de grup, que tampoc no té un percentatge clar que la garanteixi. A Manaus, al Brasil, un percentatge molt més elevat no ha impedit que aparegui un gran nombre de nous casos.

El cas de Kerala: els perills de l'èxit

Això, però, encaixaria amb les dades de Kerala, l'estat més desenvolupat de l'Índia. Com titulava a primers de febrer The Times of India, podria ser víctima del seu propi èxit. Des del desembre, s'ha separat de la tendència de baixada de casos del conjunt del país i ha vist com augmentaven les infeccions.

En aquests moments, té aproximadament el 45% dels casos actius de tot l'Índia.

L'èxit de Kerala a identificar i traçar casos, amb aïllaments i quarantenes, va portar a un nombre molt baix d'infeccions. Però això hauria comportat que només l'11% de la seva població tingui anticossos, comparat amb els percentatges molt més elevats que hem comentat.

Fins i tot en algunes zones de Kerala no hi ha cap positiu per SARS-CoV-2.

També s'afirma en l'article que a Kerala s'identifiquen molts més casos en relació amb els reals. Així, es detecta una de cada sis infeccions, mentre que al conjunt de l'Índia és una de cada 30.

D'altra banda, la població de Kerala està més envellida -un 16% té més de 60 anys- i té més condicions o malalties que poden afavorir o agreujar la infecció, com obesitat, hipertensió o diabetis.

Sembla, doncs, que amb la Covid no es pot abaixar la guàrdia i que pot remuntar en qualsevol moment. La solució, segons les autoritats de l'estat, és que la gent extremi les mesures de distanciament físic, l'ús de mascareta i la higiene de mans i que Kerala sigui prioritari en la campanya de vacunació contra la Covid.

Campanya contra el coronavirus a Bombai (Reuters/Niharika Kulkarni)


Menys higiene, menys contagis?

Una altra possible clau la donen dos estudis recents que suggereixen un paper important d'unes condicions higièniques deficients, en contra del que es podria suposar.

Un dels articles, publicat a Current Science al febrer, el signen Bithika Chatterjee I Shekhar C. Mande, del Centre Nacional de Ciències Cel·lulars, i Rajeeva Laxman Karandikar, del Centre Matemàtic Chennai.

Els autors han analitzat dades procedents de 106 països sobre densitat de població, demografia, qualitat del sanejament, prevalença de malalties amb o sense comunicació obligatòria i vacunació contra la tuberculosi, entre altres paràmetres.

Els investigadors van constatar que en els països de nivell econòmic més alt moria més gent per Covid.

La seva hipòtesi és que baixos nivells d'higiene i manca d'aigua potable comporten la convivència, des de petits, amb molts patògens. I això conferiria resistència per no contraure altres infeccions, com la Covid.

Esclar que hi ha l'altra cara de la moneda: malalties amb poc impacte a Occident, com la diarrea, causen moltes morts a l'Índia.


El paper de la microbiota

L'altre estudi es va publicar al novembre a Medical Hypotheses i el signen Parveen Kumar i Bal Chandler, de l'Hospital i Col·legi de Medicina Rajendra Prasad, a la regió d'Himachal Pradesh.

En aquest cas, els autors han estudiat la microbiota, el conjunt de bacteris, virus i fongs que hi ha a l'organisme humà i que són vitals en diversos processos fisiològics.

El tipus de microorganismes i la seva quantitat difereix en cada individu. Els investigadors, després d'estudiar dades de 122 països de nivell socioeconòmic diferent, conclouen que aquesta microbiota podria tenir una de les claus del percentatge d'infeccions per Covid.

Així, suggereixen que hi ha menys morts per Covid a països on la població està més exposada a una gran diversitat de microbis, particularment els anomenats gramnegatius.

Aquests són responsables, entre altres malalties, de pneumònia greu i infeccions del tracte urinari, la sang i la pell. Però també es creu que produeixen citocines, proteïnes que intervenen en la comunicació entre cèl·lules i protegeixen contra el coronavirus.

Tot plegat dona algunes claus sobre per què l'Índia, amb més de 1.300 milions d'habitants, té un percentatge més baix d'infeccions i de morts per Covid. En un país tan gran i divers, és probable que diversos factors hi tinguin a veure, tant la detecció de casos com les condicions higièniques o el comportament social.

ARXIVAT A:
Covid-19 Coronavirus
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut