
El misteri de l'MH370: tornen a buscar l'avió desaparegut de Malaysia Airlines, 10 anys després
Sense trobar les restes principals de l'aparell i les caixes negres no es podrà determinar què va passar, ni qui va ser el responsable de les desaparicions de les 239 persones que hi anaven a bord
El govern de Malàisia ha anunciat que es reprendrà la recerca de l'avió de Malaysia Airlines 10 anys després de la desaparició de l'aparell a l'oceà Índic, amb 239 persones a bord.
En una roda de premsa aquest divendres, el ministre de Transports malaisi, Anthony Loke, ha indicat que l'empresa d'exploració Ocean Infinity intentarà localitzar les restes del vol MH370 en una àrea de 15.000 quilòmetres quadrats a l'oest de les costes de Perth, a Austràlia, on se suposa que va caure l'aparell el març del 2014.
Aquest és un nou intent de resoldre el que es considera un dels misteris més grans de la història de l'aviació civil. El fet que no s'hagi trobat el cos principal de l'aparell i les caixes negres ha fet impossible saber què va passar, qui van ser els responsables. Això ha impedit definir qui s'ha de fer càrrec de les indemnitzacions que els familiars han reclamat a Malaysia Airlines, Boeing, el fabricant de motors d'avions Rolls-Royce i el grup Allianz, entre altres asseguradores.
I sobretot, trobar els cossos de les víctimes. "La nostra responsabilitat, obligació i compromís són amb els familiars més propers", ha dit Loke.
"Esperem que aquesta vegada sigui positiva, que es trobin les restes i donen tancament a les famílies."

Durant tres anys després de la desaparició, Malàisia, Austràlia i la Xina va fer una vasta recerca submarina en una zona de 120.000 km² al sud de l'oceà Índic basant-se en dades de connexions automàtiques entre un satèl·lit Inmarsat i l'avió. Després, el govern malaisi va contractar Ocean Infinity el 2018 per ampliar la cerca al sud de l'oceà Índic, però va fracassar en dos intents.
Loke ha explicat que el nou contracte amb Ocean Infinity té una durada de 18 mesos i un cost de 70 milions de dòlars, que no s'hauran de pagar si no es troben restes significatives i suficients.
El ministre ha dit que, un cop avaluades les noves dades aportades per diversos experts i Ocean Infinity sobre la possible ubicació de les restes, confiava en les possibilitats de localitzar-les.
Durant tots aquests anys, la pressió dels familiars de les víctimes, la majoria xineses, ha estat contínua per reclamar que la investigació i la cerca es reobrís. Com a mesura de pressió, una cinquantena d'aquestes famílies xineses no han acceptat les compensacions ofertes per Malàisia. Poc abans que es complissin deu anys dels fets, van aconseguir que un tribunal del seu país acceptés el cas i el mateix dia de l'aniversari van lliurar una carta al primer ministre malaisi amb la seva petició.

El misteri continua obert: el que se sap
El vol MH370 va desaparèixer en ruta de Kuala Lumpur a Pequín el 8 de març del 2014 amb 227 passatgers i 12 tripulants.
A les 0.41 hora local, el Boeing 777 es va enlairar a Kuala Lumpur en direcció Pequín, on estava previst que arribés cap a les 6.30 del matí.
Uns 40 minuts després d'enlairar-se, es va establir l'última comunicació amb els controladors malaisis, i 10 minuts després desapareixia del radar, coincidint amb l'entrada a l'espai aeri del Vietnam.
El Vietnam va negar haver-hi entrat mai en contacte ni que aparegués als seus monitors. A les 3.40, l'exèrcit de Malàisia va detectar l'aparell sobre l'illa de Palau Perak. El radar militar va mostrar que l'avió va fer un canvi de rumb inesperat abans de desaparèixer del tot.
La recerca es va activar per sobre del mar de la Xina Meridional i Tailàndia, segons l'itinerari de vol previst.
Indicis inquietants
El 15 de març, gairebé una setmana després de la desaparició i sense cap indici de l'avió, el govern malaisi confirma que, segons dades del satèl·lit, el transponedor va ser desconnectat intencionadament. També que va ser deliberada la maniobra de canvi de rumb, i que l'aparell podria haver volat 7 hores més abans d'esgotar el combustible. I se suspèn la cerca al mar de la Xina Meridional i Tailàndia.
Setze dies després de la desaparició, el govern malaisi informa que l'avió s'ha estavellat a l'oceà Índic a l'oest de Perth, a Austràlia, i que no hi ha supervivents.
S'intensifica la recerca de l'avió a la zona, on un satèl·lit xinès ha localitzat des de l'aire 112 objectes que podrien pertànyer a l'aparell sinistrat. Alguns han estat verificats i altres no. Però també es troben restes a les costes africanes de les illes Reunió i Maurici, i a Tanzània, Moçambic, Sud-àfrica i Madagascar.

Hipòtesis: des del terrorisme i el segrest al suïcidi del pilot
Tot i que des del principi es considera el sinistre com un accident fins que no es pugui determinar cap altra causa, les hipòtesis que envolten el misteri de la desaparició del vol MH370 són diverses.
► Terrorisme. Es va pensar en un atemptat quan es va descobrir que dos dels passatgers viatjaven amb passaports robats. Es va descobrir que eren de nacionalitat iraniana i que havien comprat el bitllet en el mateix moment. Però, un cop investigats, no es va trobar que tinguessin cap relació amb grups terroristes.
► Segrest. La presència de persones amb passaport robat i que l'avió desconnectés les comunicacions del transponedor i fes un gir sobtat en la seva trajectòria de vol van fer sospitar que es tractés d'un segrest, però no hi va haver cap reivindicació.
► Un incendi a bord. La hipòtesi es va plantejar quan es va saber que l'avió transportava una càrrega de bateries de liti: això va fer pensar que el foc fos la causa que la nau s'estavellés a l'oceà.
►El suïcidi premeditat del pilot. Aquesta idea va sorgir de dues investigacions periodístiques el 2016. La primera del pilot i periodista William Langevich que va publicar a The Atlantic, un perfil del pilot Zaharie Ahmad Shah, de 53 anys, experimentat amb més de 18.000 hores de vol, podria haver decidit suïcidar-se. Segons la seva investigació, tot i semblar un pare de família aparentment feliç, es trobava sol i trist, amb un matrimoni que no funcionava i patia depressió.
D'altra banda, un equip d'investigació francès va publicar a Le Parisien que algú havia controlat l'avió fins a l'últim moment i que, després que trobessin a casa del pilot un simulador de vol amb una ruta molt similar a la que va prendre l'aparell sinistrat, l'assenyalava com a principal sospitós de cometre un suïcidi planificat. La investigació argumentava que, després de desviar el rumb, va situar-se a una altitud de més de 1.500 metres per provocar la pèrdua del coneixement del passatge i la tripulació. També hauria fet sortir el seu copilot de la cabina, únic lloc preservat de la despressurització, i així provocar-los la mort sense patiment.

Un informe de 495 pàgines sobre la desaparició el 2018 va dir que els controls del Boeing 777 probablement van ser manipulats deliberadament per desviar-se del rumb, però els investigadors no van poder determinar qui era el responsable i es van quedar sense oferir una conclusió sobre el que va passar, dient que depenia de trobar les restes.
Els investigadors també van concloure que no hi havia res sospitós en el fons, els assumptes financers, la formació i la salut mental tant del capità com del copilot.