El MNAC recorda l'escultor català Juli González amb una mostra de 200 obres
El Museu Nacional d'Art de Catalunya exposa a partir d'aquest dimarts una retrospectiva de l'escultor català Juli González, una figura clau en l'escultura moderna de ferro que fins ara, 66 anys després de la seva mort, no ha tingut el reconeixement de la seva ciutat natal. El museu exhibeix 213 escultures, pintures i dibuixos seus que va realitzar majoritàriament a França, país on va emigrar amb la seva família quan tenia 23 anys. La retrospectiva està dissenyada amb obres provinents del Centre Pompidou de París, l'Institut Valencià d'Art Modern, el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia de Madrid, del MOMA, del mateix MNAC i de col·leccions privades europees i americanes.
Juli González va néixer a Barcelona l'any 1876. Era fill d'un orfebre i nebot del gran dibuixant Josep Lluís Pellicer. González va viure l'efervescència modernista i va ser testimoni de la gran transformació de la ciutat arran de l'Exposició Universal de 1888. Quan tenia 23 anys va marxar amb la seva família cap a París, on es va fer amic dels artistes vanguardistes dels anys vint i trenta.
La seva obra es va desenvolupar majoritàriament a França, malgrat que mai no va oblidar del seu origen català, segons ha explicat la comissària de la retrospectiva, Mercè Doñate. Tant la directora del MNAC, Teresa Ocaña, com el director del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía, Manuel Borja-Villel, consideren que González és un artista "poc conegut i reconegut" a l'estat espanyol, però n'han remarcat la gran projecció internacional.
A Juli González se'l considera pare de l'escultura moderna de ferro. A la retrospectiva es poden veure obres emblemàtiques com "El somni, el petó", "Dona asseguda", "Home cactus" i la seva obra capital, "Dona davant el mirall", la més ambiciosa de la seva trajectòria, tant per les seves dimensions com per la seva complexitat conceptual i formal.
A l'exposició no s'hi pot veure l'escultura "La Montserrat", una de les seves obres mestres que es va exhibir a l'Exposició Internacional de París el 1937. L'escultura, una pagesa amb el seu fill als braços i una fals a la mà, es va convertir en tot un símbol contra la violència de la guerra. L'obra no ha obtingut el permís per abandonar temporalment el Stedelijk Museum d'Amsterdam on es troba exposada.
