El molí, el cementiri o l'escola de Sau, al descobert: els germans Torra tornen a casa

La sequera està provocant imatges insòlites a Catalunya, com ara la d'un pantà de Sau pràcticament buit, per sota del 5% de la seva capacitat.

Això ha fet que en els últims mesos hagin anat quedant al descobert bona part de les construccions de l'antic poble de Sant Romà de Sau, sepultades gairebé permanentment des que la presa es va posar en funcionament i va negar la vall, l'any 1963. El nivell només s'havia acostat a aquest punt tan baix l'abril del 1990.

La icònica església està completament al descobert des de fa mesos i mesos, com també ho està el cementiri, però l'aigua ha continuat baixant i ha assolit nivells que mai s'havien vist a l'embassament.

Això ho evidencia el fet que hagin sortit la llum la torre i altres parts de l'antic molí del poble, senyal inequívoc que l'aigua ja és molt a prop del curs original del riu, perquè, és clar, el molí era just al costat.

Com es pot veure en les imatges d'Antoni Prat, l'edifici encara manté un aparent bon estat de conservació, amb gairebé tots els merlets intactes, encara que no hi quedi ni rastre de la teulada.

Fa uns mesos ja es van veure les puntes de les torres, però aquesta vegada l'aigua ha baixat encara més i permet veure detalls com un floró que es manté en perfecte estat, així com l'antiga línia elèctrica que unia el molí amb el petit nucli del poble.

De fet, a més de moldre cereals i exercir de fonda i de petita botiga, a la casa s'hi va instal·lar una turbina elèctrica abastida per una resclosa.

La casa i el seu petit embassament eren tan notables que fins i tot van ser portada d'una edició de les notes gràfiques de La Vanguardia sota el títol "Bellezas de Cataluña", l'any 1930, quan encara en faltaven més de trenta perquè l'indret quedés submergit darrere d'una presa que aprofita, precisament, el congost que començava passat el molí.

Els germans Torra tornen al poble

El molí era un dels edificis més representatius de Sant Romà, juntament amb un pont romànic que encara es manté sota l'aigua. Però a l'antic poble hi havia un bon grapat de cases repartides entre el petit nucli i diferents racons a l'esguard de les Guilleries.

Qui encara ho recorden bé són els germans Ramon i Jordi Torra, que ens han acompanyat fins al lloc on van néixer durant la Guerra Civil, en una casa al costat del campanar, ara en ruïnes,  on la família s'havia establert al segle XVII com a ferrers del poble.

L'era de casa seva, el Moner, la Rovira o l'antiga escola i el pati on jugaven són alguns dels llocs que encara pot ubicar el Ramon, malgrat que reconeix que el pas del temps i l'erosió de l'aigua són implecables en la seva feina:

"L'última vegada que havia vingut encara hi havia parets que significaven la posició de les cases força bé, però ara gairebé no conec res."

Tot i això, asseguren que tornar al lloc on van viure els primers anys de vida no els és un problema. "No m'afecta gota, només m'afecta que m'havia passejat molt per aquest mig de rocs", explica el Jordi sobre el seu passat com a "fumat de Sau", que és com es coneixien els habitants del poble, per la boira que l'amagava de bon matí.

A Sau hi van fer de ferrers, van llaurar, tallaven bosc i fins i tot els tocava fer d'escolans o tocar les campanes del campanar que un dia s'acabaria convertint amb el símbol de la sequera de Catalunya.

Aquest és el reportatge del passeig pel que queda d'aquell petit nucli: