El moment de l'adéu dels entrenadors del Barça
No és habitual que un entrenador blaugrana decideixi marxar del club per voluntat pròpia. La decisió de Josep Guardiola, després d'una llarga espera, té molt pocs precedents en la història recent del club. El més normal sempre ha estat que els entrenadors, com els grans jugadors, abandonin el Camp Nou per la porta del darrere. En realitat, des que fa dotze anys Louis van Gaal va dimitir en solidaritat amb Josep Lluís Núñez, no ho havia fet ningú.
Ramon RadóActualitzat
Quan Josep Guardiola va assumir el càrrec d'entrenador del Barça, al maig del 2008, va prendre el relleu de Frank Rijkaard. El tècnic holandès va ser rellevat després de dues temporades sense títols i una situació "molt decebedora", tant esportivament com d'actitud. Malgrat admetre la responsabilitat de tots, en un moment previ a una moció de censura, l'entrenador de la segona Copa d'Europa va ser substituït perquè la junta de Joan Laporta va considerar que s'havia "esgotat el cicle" després d'una temporada "del tot insatisfactòria". Juntament amb Rijkaard, també van abandonar el club jugadors importants com Ronaldinho i Deco.
Cinc anys abans, Rijkaard havia arribat en un club en descomposició, després de l'adéu de Gaspart i la victòria electoral de Joan Laporta. Rijkaard substituïa el serbi Radomir Antic, que va deixar el club després de mig any i aconseguir classificar el Barça per a la Copa de la UEFA. Malgrat el bon rendiment de l'equip en la segona volta, la nova junta va preferir no renovar Antic i apostar per un entrenador nou amb un estil més semblant a l'ideari cruyffista. "En aquesta inèrcia de canvi entenem que també cal un nou entrenador", va dir el nou secretari tècnic, Txiki Begiristain.
Cinc tècnics en l'etapa negra de Gaspart
Aquella temporada havia començat amb Louis van Gaal a la banqueta. En la seva segona etapa al Camp Nou, l'entrenador amb prou feines s'hi va estar mitja temporada. En un moment de gran crispació, i amb el Barça més a prop del descens que dels llocs de Champions, Van Gaal i Gaspart van posar punt final "de mutu acord" a l'estada de l'holandès a can Barça. En va marxar convençut que ell era "l'entrenador més adequat" per sortir de la crisi en què estava l'equip. Entre Van Gaal i Antic, un home de la casa, Toño de la Cruz es va fer càrrec de l'equip de forma interina, tot i que només va dirigir-lo en un partit.
L'etapa de Gaspart va ser força prolífica en entrenadors. Abans del retorn de Van Gaal, Carles Rexach i Llorenç Serra Ferrer van entrenar l'equip sense aconseguir gaires èxits. El tècnic balear va ser l'home acceptat per tots els candidats que es van presentar a les eleccions per substituir Núñez. Però a l'abril va ser destituït després de perdre contra l'Osasuna i deixar l'equip cinquè, a 17 punts del líder.
Rexach va agafar el relleu i va aconseguir classificar l'equip per a la Champions en l'última jornada. Rexach va dirigir el Barça durant tota la temporada següent, la 2001-2002, però només va poder igualar la quarta posició. Molt criticat pel pobre joc de l'equip i el baix rendiment dels fitxatges, a final de temporada Rexach va tornar a les seves funcions dins l'"staff" del club.
Van Gaal, l'últim a marxar voluntàriament
L'últim cas comparable amb el de Guardiola és el de la primera etapa de Louis van Gaal al Barça. Després de tres temporades en què va guanyar dues lligues i una copa, al tècnic holandès no el va destituir ningú: va dimitir al final de la temporada 1999-2000. En acabar una temporada en blanc, Van Gaal va marxar del club en solidaritat amb el president, Josep Lluís Núñez, que també havia anunciat el seu adéu.
Van Gaal, campió d'Europa amb l'Ajax, havia arribat al club l'any 1997. El seu fitxatge va comportar l'adéu de Bobby Robson, malgrat que l'anglès va entrenar l'equip durant la temporada 1996-1997 i va guanyar tres títols: la Recopa, la Copa del Rei i la Supercopa d'Espanya, en una temporada en què Ronaldo va brillar amb llum pròpia. Robson va seguir continuar al club com a mànager general.
Tampoc va marxar voluntàriament Johan Cruyff. El pare de l'actual estil futbolístic va ser destituït el 18 de maig del 1996, després d'una acalorada discussió amb l'aleshores vicepresident Joan Gaspart al vestuari del Camp Nou. L'entrenador de les quatre lligues consecutives i la primera Copa d'Europa va ser acomiadat després de dues temporades sense guanyar títols importants i freqüents enfrontaments amb la directiva de Núñez.
Cinc anys abans, Rijkaard havia arribat en un club en descomposició, després de l'adéu de Gaspart i la victòria electoral de Joan Laporta. Rijkaard substituïa el serbi Radomir Antic, que va deixar el club després de mig any i aconseguir classificar el Barça per a la Copa de la UEFA. Malgrat el bon rendiment de l'equip en la segona volta, la nova junta va preferir no renovar Antic i apostar per un entrenador nou amb un estil més semblant a l'ideari cruyffista. "En aquesta inèrcia de canvi entenem que també cal un nou entrenador", va dir el nou secretari tècnic, Txiki Begiristain.
Cinc tècnics en l'etapa negra de Gaspart
Aquella temporada havia començat amb Louis van Gaal a la banqueta. En la seva segona etapa al Camp Nou, l'entrenador amb prou feines s'hi va estar mitja temporada. En un moment de gran crispació, i amb el Barça més a prop del descens que dels llocs de Champions, Van Gaal i Gaspart van posar punt final "de mutu acord" a l'estada de l'holandès a can Barça. En va marxar convençut que ell era "l'entrenador més adequat" per sortir de la crisi en què estava l'equip. Entre Van Gaal i Antic, un home de la casa, Toño de la Cruz es va fer càrrec de l'equip de forma interina, tot i que només va dirigir-lo en un partit.
L'etapa de Gaspart va ser força prolífica en entrenadors. Abans del retorn de Van Gaal, Carles Rexach i Llorenç Serra Ferrer van entrenar l'equip sense aconseguir gaires èxits. El tècnic balear va ser l'home acceptat per tots els candidats que es van presentar a les eleccions per substituir Núñez. Però a l'abril va ser destituït després de perdre contra l'Osasuna i deixar l'equip cinquè, a 17 punts del líder.
Rexach va agafar el relleu i va aconseguir classificar l'equip per a la Champions en l'última jornada. Rexach va dirigir el Barça durant tota la temporada següent, la 2001-2002, però només va poder igualar la quarta posició. Molt criticat pel pobre joc de l'equip i el baix rendiment dels fitxatges, a final de temporada Rexach va tornar a les seves funcions dins l'"staff" del club.
Van Gaal, l'últim a marxar voluntàriament
L'últim cas comparable amb el de Guardiola és el de la primera etapa de Louis van Gaal al Barça. Després de tres temporades en què va guanyar dues lligues i una copa, al tècnic holandès no el va destituir ningú: va dimitir al final de la temporada 1999-2000. En acabar una temporada en blanc, Van Gaal va marxar del club en solidaritat amb el president, Josep Lluís Núñez, que també havia anunciat el seu adéu.
Van Gaal, campió d'Europa amb l'Ajax, havia arribat al club l'any 1997. El seu fitxatge va comportar l'adéu de Bobby Robson, malgrat que l'anglès va entrenar l'equip durant la temporada 1996-1997 i va guanyar tres títols: la Recopa, la Copa del Rei i la Supercopa d'Espanya, en una temporada en què Ronaldo va brillar amb llum pròpia. Robson va seguir continuar al club com a mànager general.
Tampoc va marxar voluntàriament Johan Cruyff. El pare de l'actual estil futbolístic va ser destituït el 18 de maig del 1996, després d'una acalorada discussió amb l'aleshores vicepresident Joan Gaspart al vestuari del Camp Nou. L'entrenador de les quatre lligues consecutives i la primera Copa d'Europa va ser acomiadat després de dues temporades sense guanyar títols importants i freqüents enfrontaments amb la directiva de Núñez.
