"El moment és extremadament delicat": l'alerta dels epidemiòlegs des de Madrid

Epidemiòlegs assenyalen des de Madrid mancances greus en la gestió política a la comunitat i insten a implementar immediatament restriccions

Ferran Moreno / Mireia SegúActualitzat

Falta de rastrejadors, infrafinançament de la salut pública durant anys, mesures diferenciades per barris que han tensionat el sud i desesperació dels madrilenys per la baralla política entre administració autonòmica i govern central. Ja fa dies que els experts en epidemiologia de Madrid reclamen un confinament perimetral de tota la capital i, sobretot, contundència en les restriccions a prendre.


"Com més estrictes siguem, abans ens en sortirem"

"S'imposa un confinament de tota la ciutat, encara que sigui curt i dràstic". Ho diu Pilar Serrano, epidemiòloga i secretària de l'Associació Madrilenya de Salut Pública. Hi està d'acord Manuel Franco, epidemiòleg i professor a la Universitat d'Alcalà i a la John Hopkins. Defensa que, com més estrictes siguin les mesures, abans ens recuperarem de la pandèmia i abans sortirem de la crisi econòmica.

"Per primera vegada tenim una situació en què la salut és clau. I acabar amb la pandèmia preval sobre els interessos econòmics i les decisions polítiques". Manuel Franco, epidemiòleg

Manuel Franco, epidemiòleg i professor a la Universitat d'Alcalá i a la John Hopkins

Tots dos lamenten el retard d'algunes decisions polítiques del govern central i les obstruccions d'Ayuso per a la implementació general de les noves restriccions. "Jo no tinc per què posar-me malalt per les discrepàncies entre uns i altres", lamenta Franco, i assenyala que la falta de consens ja es percep com a fora de lloc. Serrano assenyala la necessitat que els governants es moguin per l'ètica en comptes de fer "populisme sanitari" pensant en les eleccions.

"El moment és extremadament delicat. Si no es prenen més mesures, les morts s'incrementaran molt. L'últim informe de la Comunitat de Madrid situa un augment del 14% en les defuncions els últims 15 dies". Pilar Serrano, epidemiòloga

 

Mesures "absurdes" i urgències a afrontar

Les restriccions al sud, als districtes de Vallecas, Villaverde o Carabanchel, han fet sortir al carrer centenars de persones durant diverses jornades. Bona part de la població les ha qualificat de greuge comparatiu respecte als barris limítrofs del nord. Uns barris que amb dades sanitàries molt similars van quedar fora de les mesures ja fa dues setmanes. 

Els experts també han qüestionat el tancament de parcs i jardins, que les cases d'apostes o altres locals interiors hagin seguit oberts o que no s'hagin augmentat freqüències al transport públic.

"Hi ha mesures absurdes com ara tancar parcs i jardins, quan no hi ha cap evidència científica que ho recolzi. Per al transport públic, faria falta un metro cada minut en hora punta, i no està sent així". Pilar Serrano, epidemiòloga

Per a Serrano, que dirigeix el màster en investigació i cures d'infermeria de poblacions vulnerables a la Universitat Autònoma de Madrid, l'errada més evident aquests darrers mesos a la comunitat madrilenya ha estat el sistema de rastreig. "A dia d'avui, i amb les últimes mesures llançades, segueix sent insuficient". I recorda que encara s'arriba a tardar fins a 7 dies per saber si una persona ha donat positiu.

Pilar Serrano, epidemiòloga i secretària de l'Associació Madrilenya de Salut Pública.

L'origen de totes les mancances Franco el situa, però, dècades enrere, amb la manca d'inversió al sistema de salut.

"Cal ser molt clars: partim d'una situació en què els serveis de salut pública de qualsevol administració han sigut infrafinançats i devaluats en les últimes dècades". Manuel Franco, epidemiòleg

També ho comparteix Serrano, que situa la segona onada en el fracàs de l'estructura d'atenció primària i de salut pública per falta de finançament. "Moltíssimes infermeres estan sent reclamades a Europa perquè són valuoses i perquè aquí no se'ls ha ofert un contracte digne", lamenta.
 

"O ens en sortim tots, o ningú"

Cada vegada comença a sonar amb més força el concepte de sindèmia, en referència a l'amplificació dels efectes d'una epidèmia per les desigualtats socials i mancances estructurals. 

"Vivim en una societat segregada, desigual i que estigmatitza alguns dels seus ciutadans. I aquí és on hem de reforçar els serveis de salut pública, d'epidemiologia, els telèfons d'atenció o l'educació". Manuel Franco, epidemiòleg

Franco cita el terme en anglès underserved, infraservits o infradotats, per substituir els adjectius vulnerables o empobrits a l'hora de descriure barris com el de les zones sud de Madrid. Així, el focus se situa en el dèficit d'inversions de les administracions i en la responsabilitat dels governs de destinar els fons necessaris en transports i serveis essencials.

"Hem de ser molt conscients que, o acabem tots amb la pandèmia, o el virus no se n'anirà de les nostres ciutats". Manuel Franco, epidemiòleg

 

 

 

ARXIVAT A:
Coronavirus Comunitat de Madrid
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut