El món arriba als 100 milions de refugiats enmig d'una guerra que ha remogut Europa

En 10 anys el nombre de persones obligades a abandonar casa seva al món s'ha doblat. Ho ha advertit l'agència de refugiats de l'ONU en el marc del Dia Mundial del Refugiat. L'èxode provocat per la invasió russa d'Ucraïna ha disparat la xifra total fins a 100 milions de persones, deu milions més que fa un any, el 2021.

Els països pobres, els principals acollidors

Des de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat apunten que la gran majoria de refugiats al món estan reubicats en països empobrits, un 85 per cent.

El 2021, la gran majoria eren acollits en països fronterers del país d'origen del conflicte. La guerra a Ucraïna ha fet reduir lleument la proporció: ara un 70 per cent segueixen refugiats en els mateixos països que abans, però un 30 per cent es troben en els anomenats països rics.

De fet, l'any passat, i com és habitual, més de la meitat de les persones refugiades estaven acollides en només 10 països. Turquia, amb més de 3,6 milions de persones refugiades, la majoria sirianes, era el principal receptor.  

Abans de la crisi humanitària  a Ucraïna, els refugiats més nombrosos al món eren els procedents de Síria (6,8 milions), Veneçuela (4,1), l'Afganistan (2,6) i el Sudan del Sud (2,3).

Els experts adverteixen que els refugiats vinculats a la crisi climàtica també estan en augment.  

Refugiats ucraïnesos que s'atreveixen a tornar

Dels més de 7 milions de persones que se n'han anat d'Ucraïna de manera forçosa des del passat 24 de febrer amb l'inici de la invasió russa, es calcula que dos milions i mig ja hi han tornat. Ho fan per diversos motius.

L'Olga Miroixko acaba de tornar a Ivànkiv, al nord de Kíiv, després d'estar dos mesos acollida per una família catalana d'Amposta que va trobar a través d'una organització, l'Associació d'Ajuda a les Famílies del Món, que les va posar en contacte a Polònia. Va fugir amb la seva mare i el seu nadó de 3 mesos, després de passar dies amagats en el soterrani de casa seva.

Ara, ha decidit tornar a Ucraïna per motius emocionals i perquè vol tornar a obrir la petita escola del seu poble, on sap que si no els nens que hi ha no van a classe. Ha estat una decisió difícil:
 

"Vull tornar, només vull tornar, és la meva vida. Jo a Ucraïna hi tinc la meva casa, el meu cotxe, la meva escola. Tenia una bona vida fins que ens van envair els russos."

L'Olga està profundament agraïda a la seva família d'acollida:

"Són la meva família aquí, els agraeixo molt el que han fet per nosaltres. S'han ocupat de tot."

La família de l'Enric Ortí, d'Amposta, els va acollir a casa i es va ocupar de tot, perquè l'estat espanyol, tot i incentivar les acollides, no aporta cap ajuda econòmica.

"L'estat espanyol va fer molta propaganda que facilitaria les coses, igual que la Generalitat, que ha fet tots els registres dels nouvinguts. Però el suport a les famílies acollides i acollidores no arriba de cap manera."

Ni les famílies de refugiats acollides a Espanya ni les acollidores no reben cap suport econòmic de l'Estat. Les que arriben a través del programa oficial de la Fundació la Caixa, que es coordina amb el Ministeri d'Inclusió, tampoc. Sovint, com expliquen les famílies, l'única ajuda és la que faciliten els ajuntaments.

L'èxode ucraïnès: acollida accelerada però dispar

El cas d'Ucraïna suposa un gir crucial en la política migratòria europea, amb l'activació de la Directiva de Protecció Temporal per primera vegada. La diferència amb les condicions de la resta de refugiats és abismal, ja que en un marge d'entre 24 i 48 hores poden accedir al permís de residència i de treball i a la targeta sanitària, un tràmit etern per a la resta.

La gran majoria de refugiats ucraïnesos han estat acollits per Polònia, Rússia i Romania. A Espanya han demanat la protecció internacional temporal 120.000, segons la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR).

A Catalunya han arribat d'Ucraïna des de l'inici de la guerra 21.850 persones i la gran majoria, un 70 per cent, han acudit a la via de l'acollida familiar, majoritàriament a través d'associacions o a través de contactes directes. No és el canal oficial, però sí el més utilitzat i el més desatès per l'administració, com denuncia la presidenta de la CCAR, Estel·la Pareja:
 

"Una de les gran mancances que ha tingut tot aquest dispositiu és que no hi ha un suport ni a les famílies acollides ni a les famílies acollidores, i s'esgota la solidaritat de la gent."

Per evitar que les famílies acollidores hagin de mantenir econòmicament els refugiats i per facilitar la seva autonomia i integració real a mitjà termini, països com Alemanya han establert ajudes econòmiques des de l'arribada dels refugiats i per cada membre de la família.

La família Nannen, de 6 persones, a Oldenburg, ha acollit durant dos mesos 4 membres de la família Moskalenko, de Mikolaiv. Entre l'ajuda municipal i l'estatal, reben mensualment 800 euros. Això ha estat crucial per poder plantejar-se una acollida en condicions per a la família acollidora, com admet la mare, Nina Ramírez:

"Hem passat de ser 6 a ser 10 a casa. Sense ajudes econòmiques hauríem aguantat una mica, però arriba un moment que no ho pots sostenir. No seria factible."

La família Moskalenko està a punt de traslladar-se a un pis propi, gràcies a una ajuda de 850 euros per pagar-lo. A banda, acaben de rebre la notificació que l'Estat els abonarà 3.500 euros per comprar els mobles.  

La guerra a Ucraïna ha demostrat que Europa pot accelerar els dispositius d'acollida. Falta, però, que no recaiguin en la solidaritat privada i, sobretot, que s'apliqui als refugiats procedents de tots els països del món. Els experts consideren que el sistema aplicat amb els refugiats d'Ucraïna no s'ha de considerar discriminatori, sinó un model al qual ha de poder aspirar tothom.