Com els negacionistes de la Covid s'alimenten de la falta de pluralitat en la gestió

Des de fa mesos les protestes contra les mesures anti-Covid es repeteixen arreu del món i apleguen sensibilitats molt diverses, que sovint tenen poc en comú. Sí que els uneix un descontent per la gestió de la pandèmia. Els experts alerten, però, que no donar-los veu o ridiculitzar-los els reforça.

S'anomena moviment negacionista, però no és un moviment unívoc; tot al contrari, engloba sensibilitats dispars: els que neguen la pandèmia, els que només qüestionen les mesures anti-Covid, els que rebutgen la vacunació o els que creuen que el coronavirus s'ha fabricat amb motius geopolítics. També s'hi han sumat moviments d'ultradreta, que aprofiten l'oportunitat que ofereix el descontentament generalitzat.

La gestió de la pandèmia, vista com un comandament únic, hi ha influït, segons Israel Rodríguez Giralt, investigador de la UOC especialitzat en activisme, moviments socials i situacions de desastre:

"Algunes de les expressions i dels malestars poden tenir també molt a veure amb aquests espais i amb aquesta relació que estem establint entre pandèmia i democràcia"

Segons Rodríguez Giralt, també s'ha vist "en la forma de gestionar la crisi, a través de models d'obediència i de disciplina". Assegura que es parla "molt de responsabilitat i de solidaritat, però d'una forma que en el fons deixa poc lloc a les dissidències, a les preguntes, als dubtes...".

El moviment antivacunes

Els dubtes i la desconfiança han crescut, segons experts en vacunació, perquè s'han assimilat les directrius sanitàries a l'autoritat en general. Ho considera així Xavier Bosch, professor d'Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i investigador sènior de l'ICO. Com a expert en epidemiologia del càncer causat per infeccions, adverteix del risc del moviment antivacunes en el cas de la vacuna de la Covid-19. 

"La desconfiança respecte al sistema és el que manté les actituds negatives respecte a la vacunació (...) Aquest tipus d'argumentació global i genèrica antisistema és fàcil de comprendre, perquè el sistema en què estem ficats ha decebut molt molta gent."

A França existeixen estudis que preveuen que un 25% dels francesos no es vacunarà contra el coronavirus, tot i no conèixer encara la vacuna ni quins efectes tindrà. Per Bosch, "negar-se a una vacunació sense saber a què t'estàs negant és una actitud molt poc racional."

L'enquesta relaciona el percentatge amb els resultats de les darreres eleccions presidencials franceses i considera que correspon al perfil dels electors d'extrema dreta i extrema esquerra, així com els abstencionistes. Pel professor d'Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, "globalment configuren un perfil de resistència a l'autoritat, de desconfiança general en el sistema i en les autoritats". Explica que fa les recomanacions, amb arguments relativament senzills: "tots són uns corruptes, la vacuna no fa falta i no és imprescindible". 

Bosch considera que la proporció de persones que es negaran a vacunar-se contra la Covid, del 25%, és similar a la que els estudis reporten des dels Estats Units i és extrapolable a Espanya, on la immunitat de grup no estaria en risc, perquè s'aconsegueix amb una cobertura vacunal del 60-70%.

Una tirania tecnocràtica

Al Regne Unit el moviment negacionista surt periòdicament al carrer. La darrera gran cita va ser la multitudinària manifestació del 26 d'agost al centre de Londres, que va acabar amb 16 detinguts, entre els quals el líder del moviment aglutinador Stop New Normal. Piers Corbyn, germà de l'exlíder laborista britànic, Jeremy Corbyn, assegura que la pandèmia és una operació psicològica orquestrada per un nou ordre mundial amb un objectiu pervers:

"Imposar sobre tots nosaltres una tirania tecnocràtica deshumanitzada que ens pren la feina, els drets, la llibertat, la capacitat de viatjar, l'educació, la interacció social normal i la cultura."

"Por i mentides"

A la mateixa manifestació de Londres, va ser arrestat també Heiko Schöning, el líder de l'organització Ärzte für Aufklärung ("Metges per la Veritat"). De fet, les protestes més consistents sorgeixen davant les restriccions de la crisi no precisament on les mesures han estat més restrictives, sinó en certes capes de les societats més crítiques.

Els viròlegs ho relacionen amb la "falsa sensació de seguretat" sanitària que es percep en els països industrialitzats. És, també, on la inquietud d'estar rebent informació manipulada i orquestrada s'ha estès amb més força, com explicaven alguns manifestants de la gran concentració que va tenir lloc a Berlín a l'agost: "La gent té por i aquesta por s'està fent servir. Ja ho va dir Goebbels: només cal repetir una mentida prou sovint i la gent et creurà. És el que estan fent els mitjans de comunicació convencionals a Alemanya, a Itàlia i a França."

"El govern dona instruccions de portar la mascareta i això ens emmalalteix. No hi ha dret. S'han traspassat línies vermelles. Les mesures són desproporcionades en relació a les xifres. Els fets contradiuen que sigui un virus perillós que contagiarà tothom. La corba baixa i els mitjans ens diuen que puja. Alguna cosa no funciona al govern, a la comunicació mediàtica. Ens diuen mentides." Aquests són els arguments que es poden sentir en manifestscions negacionistes.
 

L'extrema dreta contra el sistema

A la gran manifestació negacionista del 30 d'agost de Berlín s'hi van reunir més de 40.000 persones, pacíficament, que la policia alemanya va dissoldre. La jornada, però, va acabar amb l'intent d'assalt al parlament alemany amb crits de "Traïció contra el poble", per part de grups d'extrema dreta, alguns d'ells amb banderes anticonstitucionals de l'antic Reich i símbols nazis.

El moviment de la teoria conspirativa d'extrema dreta QAnon ha agafat força gràcies al reconeixement del president nord-americà, Donald Trump. Que dirigents poderosos com ell, el primer ministre britànic, Boris Johnson, o el president del Brasil, Jair Bolsonaro, posin en dubte la pandèmia, tot i que tots tres s'han contagiat, no és casual, segons Israel Rodríguez:

"És una forma de distribuir l'autoritat d'una altra manera i que el seu món guanyi autoritat al marge d'altres formes d'autoritat. Això és molt clar en el cas del canvi climàtic. Malgrat les evidències, segueixen negant-lo." 

Però silenciar les veus crítiques, en tot cas, pot justament reforçar els grups que aglutina el moviment negacionista.  Israel Rodríguez avisa que "ridiculitzar o estigmatitzar excessivament la protesta segurament és una manera de fer-la més consistent, malgrat les diferències que hi ha entre totes aquestes expressions".

"No deixar espai, reforça la posició antiestablishment. Els grups com la ultradreta intenten aprofitar el descontentament i treure partit de les diferents sensibilitats, a través de guerres de propaganda, tot i que moltes vegades no tenen ideològicament cap punt en comú."

Pluralitat i donar espais a altres opinions, doncs, és part de l'antídot.