El mur de Berlín encara pesa sobre Alemanya, 30 anys després de la seva caiguda

Aquest dissabte fa 30 anys de la caiguda del mur de Berlín, el símbol més visible de la divisió del país després de la II Guerra Mundial. El 9 de novembre del 1989, el govern de la República Democràtica Alemanya (RDA) ordenava obrir la frontera. Això va suposar la lliure circulació dels alemanys de l'est cap a Occident i el començament d'una nova era que ara es commemora.

En tot aquest temps, l'impacte econòmic i social de la divisió continua fins al punt que molts alemanys parlen de la presència d'un mur invisible que encara divideix el país. Encara hi ha desigualtats entre l'est i l'oest.

Aquest matí s'ha fet la cerimònia oficial, a la qual han assistit la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president del país, Frank-Walter Steinmeier. També hi eren presidents dels països de l'antiga Europa de l'Est, com els de Polònia, la República Txeca, Eslovàquia i Hongria, que han fet una ofrena floral en una part del mur que encara queda dreta.

Angela Merkel afirma que cap mur és prou alt perquè no es pugui superar (Reuters/Fabrizio Bensch)

Merkel ha apel·lat a Europa a defensar la llibertat i la democràcia.

"Els valors que fonamenten Europa, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l'estat de dret i la preservació dels drets humans, s'han de defensar sempre. Convé mantenir-los (···) El mur de Berlín pertany a la història i ens ensenya que cap mur que exclogui les persones i que restringeixi la llibertat és prou alt i prou llarg per impedir que el puguin superar."

Encara hi ha dues Alemanyes

Fa 30 anys, la població va celebrar la notícia als carrers i milers de persones van començar a enderrocar el mur que havia separat les dues alemanyes al llarg de 160 quilòmetres. La seva caiguda va accelerar el final de la guerra freda.

Però la caiguda del mur, més enllà del que simbolitzava, va ser un punt d'inflexió del procés de "perestroika" o reestructuració iniciada a la Unió Soviètica pel president Mikhaïl Gorbatxov, que va portar a la dissolució del bloc comunista.

La reunificació alemanya arriba als 30 anys, però sobre el terreny i, sobretot, mentalment continuen existint dues Alemanyes. Ho explica Carmen Rohrbach, autora i dissident de l'RDA.

"El mur encara el tenim al cap tant a l'oest com a l'est. Són dues històries completament diferents. No tenen res a veure els 40 anys de l'RDA vistos des de l'Oest que viscuts per la gent que els va patir."

Vianants passant pel costat del que queda del mur de Berlín (Reuters/Fabrizio Bensch)

Segons la subdirectora de l'oficina de la German Marshall Fund a Brussel·les, Corinna Horst, les desigualtats són evidents: "Els alemanys de l'est són jutjats d'una manera diferent als de l'oest. No hi ha hagut una reunificació justa i verdadera."

Corinna Horst alerta del creixement de l'extrema dreta:

"El creixement del moviment populista s'explica perquè hi ha alemanys que pensen que van perdre amb la reunificació. Els alemanys de l'est tenen una por d'allò desconegut que és molt forta. Tenen la sensació que els han deixat enrere."

30 anys després, l'est, amb menys població que l'oest, té una taxa més elevada d'atur i els ciutadans tenen ingressos més baixos. A més, la majoria de les empreses importants del país tenen la seva seu a l'oest.