"El mur de la justícia": què falla en la protecció dels fills en casos de violència masclista

"Una mare no denuncia perquè li vingui de gust. Una mare denuncia perquè intenta que el sistema funcioni. I el sistema judicial d'avui en dia no està protegint les criatures". 

Així s'expressava Isabel Giménez, magistrada i coordinadora de l'Associació de Dones Jutgesses, al faristol de les terceres trobades estatals sobre violència vicària i violència de gènere institucional.  

Amb aquest diagnòstic hi han coincidit bona part de les dones víctimes de violència masclista presents en les jornades i també les expertes participants.

"La justícia és un dels grans murs contra qui xoquen algunes nenes, nens i adolescents", explica a TV3 María Victoria Rosell, exdelegada del govern espanyol contra la violència de gènere. 

Les trobades han arribat en un moment especialment cru. El  passat diumenge 17 de març, un home va assassinar les seves dues filles a Almeria.

Tot i tenir una ordre d'allunyament cap a la mare i dur una polsera de seguiment, el jutge va acceptar un règim de visites per al pare, perquè així ho havien acordat tots dos progenitors.

I ha ressonat amb força la següent pregunta: mentre el pare tingui un procediment penal obert per violència masclista se li haurien de suspendre sempre les visites als fills?

El règim de visites per al pare, en el punt de mira

Han passat gairebé tres anys de l'aprovació de la LOPIVI, l'acrònim per a la Llei Orgànica de Protecció a la Infància i a l'Adolescència enfront de la Violència. 

La nova legislació ha posat més difícil la possibilitat d'establir un règim de visites per al pare mentre té un procediment penal obert per violència masclista. Però el cas d'Almeria ha posat de manifest que la llei deixa certa discrecionalitat pels jutges.

"Si prèviament a l'ordre de protecció per a la mare, hi hagués un règim de visites per al pare, la regla general ha de ser que les visites se suspenguin quan el nen hagi vist violència, hagi conviscut amb aquesta violència o sigui objecte directe de maltractaments", enumera Teresa Peramato, fiscal de sala delegada en violència contra la dona. 

Però a continuació ve l'excepció. "La llei diu que, excepcionalment, el jutge podrà acordar el manteniment del règim de visites. I nosaltres com a fiscals hem emès una sèrie de conclusions per aplicar bé la llei: si no podem escoltar els nens i si no tenim pericials que ens donin suport a la posició contrària, hem de suspendre les visites". 

La llei ha tingut certs efectes i les suspensions dels règims de visites han augmentat, darrerament. Però les expertes consultades defensen que no ha estat suficient. 

"La suspensió o privació de la pàtria potestat i de les visites per part dels agressors estava en només un 3% dels casos, segons dades del Consell General del Poder Judicial", apunta Rossell. "Ara diuen, amb un punt de satisfacció, que la dada s'ha triplicat, que ha augmentat un 300%, però això seria només un 9% o un 10% dels casos, quan hauria d'arribar a la totalitat".  

Qüestionen que el jutge pugui validar un acord entre els progenitors, quan el pare està immers en un procés de violència masclista. 

"Si la mediació en processos de violència de gènere està prohibida, com ha d'estar admès un acord? Estem parlant de casos en què la desigualtat entre les parts és extrema", exclama Francisca Granados, codirectora de les trobades estatals sobre violència vicària i violència de gènere institucional. 

"La Justícia està plena de prejudicis patriarcals que sostenen que el millor en casos de separació és que els nens estiguin tant de temps amb la mare, com amb el pare. Llevat que el pare sigui un maltractador o un agressor", María Victoria Rosell Aguilar, exdelegada del govern contra la Violència de Gènere

Informes i resolucions que segueixen atribuint invencions a les mares

Una altra de les qüestions centrals en les discussions de les jornades ha estat la persistència en certs informes pericials i resolucions judicials del SAP, les sigles que es fan servir per a la Síndrome d'Alienació Parental.

És un diagnòstic sense base científica, utilitzat per sustentar l'argumentació que la mare inventa uns abusos del pare per aconseguir separar-lo dels fills. 

Preguntada per TV3 sobre si encara hi ha sentències que resolen segons aquest suposat síndrome, la fiscal Peramato evidencia que "no podem negar l'evidència, allà hi són".

I en aquest sentit, Peramato insisteix en les indicacions que ha fet arribar a tots els fiscals. "En el cas que un nen rebutgi el pare, la Fiscalia ha d'indagar amb extrema diligència, perquè els experts ens diuen que, en la majoria de casos, el rebuig es produeix pel comportament del mateix progenitor rebutjat". 

Reitera que els fiscals han d'impugnar o proposar altres proves que aconsegueixin fer front als informes pericials que recullen el SAP. I argumenta que les separacions de les mares sobre la base de aquest diagnòstic, coneguts com a "arrencaments", són "maltractament infantil". 

"El SAP mata, el SAP ha matat a nens i nenes. Els ha assassinat el seu pare però qui ho ha possibilitat ha estat un sistema que segueix aplicant un instrument que no és gens científic i que en canvi és pervers, misògin i totalment procedent d'una cultura masclista i patriarcal", Francisca Granados, codirectora de les trobades estatals sobre violència vicària i violència de gènere institucional. 

Més formació especialitzada i més recursos 

L'any 2005 es van crear els primers jutjats especialitzats en violència masclista. Va ser el moment en què la fiscalia també es va especialitzar en aquest àmbit. 

Ara, pràcticament 20 anys després d'aquell punt d'inflexió, Peramato reclama que es creïn d'una vegada els Jutjats de Violència contra la Infància i l'Adolescència, previstos a la llei d'infància de 2021. I assenyala altres carències. 

"La Llei Orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual de 2022 va establir que són els jutjats de violència sobre la dona i la fiscalia especialitzada els que han de tramitar tots els procediments de violència sexual. El termini va acabar el 7 d'octubre i encara no tenim la iniciativa legislativa. I això hauria de ser fonamental". 

També destaca que la violència econòmica segueix sense estar regulada com a una altra manifestació de violència masclista. I incideix en la falta de mitjans.

"Els Fiscals som molt poquets, no podem estar en totes les compareixences, a vegades les hem de fer per videoconferència, hem de tenir més temps i ser més proactius", Teresa Peramato, fiscal de sala delegada en violència contra la dona

La magistrada i exdelegada del govern espanyol en la lluita contra la violència de gènere, Victoria Rosell, també incideix en la formació a tots els nivells. 

"Si els jutjats de civil, família, laborals, sabessin de violència masclista, i en sabessin tant els jutjats de violència sobre la dona com les Audiències Provincials, els Tribunals Superiors de Justícia o el Tribunal Suprem, que tampoc té una formació especialitzada, aleshores sí que s'aplicaria la perspectiva de gènere i d'infància en les lleis". 

Per a Peramato "les lleis actuals són bones i hem avançat moltíssim des de 2004". Però moltes de les expertes participants en les jornades han coincidit en què el problema rau en la interpretació d'aquestes lleis. 

"Tenim el sistema jurídic més avançat del món en matèria de violència de gènere", assenyala Granados. "El gran problema d'aquest país és un problema d'aplicació de les lleis".