El Museu Britànic ha perdut 1.500 peces per robatoris durant anys, segons una investigació

Després de l'escàndol que va suposar el descobriment del robatori sistemàtic, i durant anys, de peces dels magatzems del Museu Britànic, un informe definitiu publicat aquest dimarts calcula l'abast de l'espoli en uns 2.000 articles que han desaparegut o han estat danyats.

D'aquests, 1.500 són articles, robats o desapareguts --principalment gemmes i joies--, la majoria sense catalogar, procedents del departament de Grècia i Roma. D'aquest, només se n'han pogut recuperar 351 i 300 més s'han identificat.

Hi ha uns 350 articles, que són al museu, als quals s'han extret gemmes o que han estat danyats i que tenen marques d'eines. I d'aquests, es calcula que n'hi ha uns 140 dels quals no es podran recuperar les parts extretes, que se sospita que s'han pogut vendre a internet a baix preu.

Mesures de seguretat perquè "no torni a passar"

L'informe independent sobre seguretat i abast del robatori --elaborat per l'advocat Nigel Broadman, el jutge del Tribunal Superior Ian Karet i la cap de policia Lucy d'Orsy-- inclou recomanacions que la Institució ha acceptat íntegrament i per unanimitat --han dit-- "per evitar que això no torni a passar mai més", diu el comunicat del Museu. "El Museu Britànic està posant en ordre la nostra pròpia casa", ha manifestat el president del museu, George Osborne.

L'informe complet, que detalla les deficiències de seguretat i de funcionament del museu, no es pot fer públic --diu el comunicat-- perquè la investigació policial està en curs, però entre les mesures recomanades n'han publicat 36, algunes de les quals ja s'han posat en marxa; per exemple, que els treballadors no accedeixin mai sols a les zones de magatzem, com sembla que feia el lladre.

Una de les mesures més importants, i de més gran abast, és la de la digitalització de tot el fons del museu.

Compten que en 5 anys es podran consultar en línia les fitxes de prop de 70 milions d'articles, dels 80 milions que té la col·lecció del museu, i dels quals només n'exposa uns 80.000. Un projecte que té un pressupost de prop de 12 milions d'euros, i per sufragar-lo la institució ha fet una crida a benefactors privats.

Recuperar el màxim de peces possible

Per recuperar les peces que encara estan desaparegudes, el Museu Britànic ha demanat també la col·laboració del públic i dels especialistes en antiguitats.

Hi ha una web on es descriuen i es veuen imatges dels objectes, a través de la qual es pot contactar per donar-ne pistes mentre es treballa amb la Policia Metropolitana de Londres en la investigació en els mercats d'art i a les xarxes socials de tot el món.  

La investigació policial sobre els robatoris es va posar en marxa l'agost d'aquest any, quan es va destapar l'escàndol. Els fets van suposar l'acomiadament d'un treballador --com a suposat lladre-- que no ha estat detingut i la dimissió del director de la institució, Hertwig Fisher, que va admetre no haver fet cas de l'avís sobre possibles robatoris, dos anys abans.

Anys d'espoli i silenci

El 2021, un comerciant de joies rares, l'antiquari neerlandès Ittai Gradel, va alertar que des del 2014 havia pogut adquirir a eBay almenys setanta peces de gran valor històric i artístic exposades al portal de subhastes en línia.

Gradel va assegurar que les peces es venien a un preu molt inferior al seu valor real, com ara un objecte de l'època romana valorat en uns 55.000 euros, per tot just 45. Quan Gradel va saber que es tractava d'objectes robats, va avisar el museu i va tornar-los els objectes; de fet, són les úniques peces recuperades de l'espoli.

Un portaveu del museu ha dit que estimen que, venent les peces a través de llocs web com eBay, el lladre només hauria guanyat al voltant de 116.000 euros.

Peter Higgs, el treballador acomiadat, era un dels comissaris més veterans del museu, expert en la Grècia antiga, i ha defensat sempre la seva innocència. No hi ha una raó clara de quina hauria estat la seva motivació. De moment, Higgs és el principal sospitós del cas, i el president del museu, George Osborne, a la BBC l'ha acusat de "no cooperar" en la investigació.

El comunicat del museu admet que els robatoris s'haurien produït durant anys. De fet, l'empleat acomiadat feia 30 anys que hi treballava i no se sap si és l'única persona involucrada o autora de furts a la institució.

El 2017, el Museu Britànic va revelar que sis anys abans havia desaparegut un anell Cartier de diamants per valor de gairebé un milió de dòlars.

L'any 2004 hi van robar 15 peces de joieria xinesa en horari obert al públic, mentre que l'any 2002 es van endur un cap de marbre de 2.500 anys d'antiguitat del sòcol on estava exposat.