El Museu Picasso de Barcelona acull les 88 obres que el pintor malagueny va fer al castell d'Antibes
El Museu Picasso de Barcelona presenta una exposició única que aplega les obres que Picasso va pintar al castell Grimaldi d'Antibes, el 1946. Són gairebé un centenar d'obres -les més mediterrànies del pintor malagueny-, algunes de les quals mai no han sortit de les parets d'aquest castell. L'obra central de l'exposició és "L'alegria de viure", una pintura alegre i desinhibida, en què Picasso va posar de manifest "el tarannà renovador de l'artista i la seva aposta per la vida".
"Els Picassos d'Antibes" han sortit per primera vegada del museu on van ser creats fa seixanta anys per ser exposats a Barcelona fins al pròxim 15 d'octubre. Després les 88 obres de la mostra, escultures, pintures, ceràmiques i dibuixos, visitaran el Palazzo Grassi de Venècia i el Picasso Graphic Museum de Münster (Alemanya). Fins ara la col·lecció del museu d'Antibes no havia sortit mai del recinte, a causa de la fragilitat dels materials sobre els quals Picasso va iniciar una nova etapa en la seva trajectòria, usant suports poc habituals, com el contraxapat o el fibrociment, i iniciant-se en la creació d'escultures i ceràmiques. Ara amb motiu de la renovació de les seves instal·lacions, el museu ha tancat temporalment les portes.
L'obra més destacada de l'exposició és "La joie de vivre" (L'alegria de viure), una pintura alegre i desinhibida, en què Picasso va posar de manifest, segons el comissari i conservador del museu d'Antibes, Jean-Louise Andral, "el tarannà renovador de l'artista i la seva aposta per la vida". Protagonista destacada d'aquest quadre és la figura femenina de la seva companya d'aleshores, Françoise Gilot, present en altres obres de la mostra.
Picasso s'havia instal·lat al Midi francès a l'estiu del 1946, quan va rebre del conservador del llavors Museu Grimaldi, Romuald Dor de la Souchere, la proposta de disposar d'una de les sales del castell com a taller. L'artista, entusiasmat amb la idea, va arribar a afirmar, ha recordat Andral: "aquí no només pintaré per a mi. Decoraré el museu". Picasso adoptar durant aquesta etapa nous suports, noves disciplines i noves tècniques de tipus industrial com la pintura Ripolin.
Però totes les obres tenen com a denominador comú l'atmosfera, l'esperit mediterrani i l'"alegria de viure", clar reflex de l'ambient que es respirava al Midi francès després de la Segona Guerra Mundial. A través de l'exposició, l'espectador constata que en aquesta etapa els protagonistes de pintures, escultures, dibuixos i ceràmiques són els personatges mitològics i les escenes paganes.
El retorn al Mediterrani va suposar també "el retorn a la naturalesa", plausible en les fruites i els personatges i animals de la terra i del mar que poblen les seves obres, com cabres, toros, òlibes, síndries, llimones, raïm, eriçons de mar, pops, sípies, peixos en general i els mateixos pescadors, tal com es pot veure en les últimes obres de l'exposició, "Pescador assegut amb gorra" i "Pescador a la taula", totes dues del 3 de novembre del 1946.
L'obra més destacada de l'exposició és "La joie de vivre" (L'alegria de viure), una pintura alegre i desinhibida, en què Picasso va posar de manifest, segons el comissari i conservador del museu d'Antibes, Jean-Louise Andral, "el tarannà renovador de l'artista i la seva aposta per la vida". Protagonista destacada d'aquest quadre és la figura femenina de la seva companya d'aleshores, Françoise Gilot, present en altres obres de la mostra.
Picasso s'havia instal·lat al Midi francès a l'estiu del 1946, quan va rebre del conservador del llavors Museu Grimaldi, Romuald Dor de la Souchere, la proposta de disposar d'una de les sales del castell com a taller. L'artista, entusiasmat amb la idea, va arribar a afirmar, ha recordat Andral: "aquí no només pintaré per a mi. Decoraré el museu". Picasso adoptar durant aquesta etapa nous suports, noves disciplines i noves tècniques de tipus industrial com la pintura Ripolin.
Però totes les obres tenen com a denominador comú l'atmosfera, l'esperit mediterrani i l'"alegria de viure", clar reflex de l'ambient que es respirava al Midi francès després de la Segona Guerra Mundial. A través de l'exposició, l'espectador constata que en aquesta etapa els protagonistes de pintures, escultures, dibuixos i ceràmiques són els personatges mitològics i les escenes paganes.
El retorn al Mediterrani va suposar també "el retorn a la naturalesa", plausible en les fruites i els personatges i animals de la terra i del mar que poblen les seves obres, com cabres, toros, òlibes, síndries, llimones, raïm, eriçons de mar, pops, sípies, peixos en general i els mateixos pescadors, tal com es pot veure en les últimes obres de l'exposició, "Pescador assegut amb gorra" i "Pescador a la taula", totes dues del 3 de novembre del 1946.