El nacionalisme es consolida a Còrsega amb un president independentista
El govern de coalició creu, però, que l'illa té ara problemes més urgents que el de la seva identitat, com els índexs d'atur i de pobresa, els més alts de França
A Còrsega, el nacionalisme es consolida al poder per primera vegada. Un equip de TV3, encapçalat per Joan Carles Peris, s'hi ha desplaçat per prendre el pols a la situació de l'illa, que reclama, de moment sense resposta de París, un reconeixement de la seva personalitat pròpia.
Per primer cop, Còrsega té un president independentista. Ha arribat al poder després d'una victòria electoral que no s'esperava, gràcies a una coalició amb els autonomistes, que presideixen l'executiu. Passats els primers 100 dies, els nacionalistes creuen que la seva opció s'està consolidant i descarten el debat independentista, mentre se centren en la gestió dels afers quotidians.
El nacionalisme, durant dècades vinculat a la violència, ha deixat les armes per fer política democràtica i institucional i ha arribat al poder. La fórmula, una coalició encapçalada per l'autonomista Gilles Simeoni, president del Consell Executiu Regional, i l'independentista Jean-Guy Talamoni, president de l'Assemblea Corsa. Plantegen a França una nova relació que passa perquè Còrsega no és una regió més.
Talamoni fa aquesta reflexió a TV3: "Cap govern francès des de fa 40 anys ha tingut una situació així. Per tant, l'hauria d'aprofitar. Creiem que és totalment irresponsable no aprofitar aquesta situació de pacificació per tractar a fons la qüestió corsa."
L'autonomista Gilles Simeoni envia aquest missatge al govern francès: "Estem convençuts que el poble cors existeix, i que ha de ser reconegut. És un poble obert, capaç d'integrar. És un poble amb homes i dones d'origen divers, que es reconeixen en una cultura, una llengua i un projecte col·lectius. Des del moment que l'Estat es nega a reconèixer aquest poble, hi ha una negació de la realitat i de la democràcia."
En tot cas, els nacionalistes creuen que Còrsega té problemes més urgents que entrar en una batalla amb París sobre la seva identitat. Per exemple, els índexs d'atur i de pobresa més alts de França, i un dèficit ancestral en infraestructures i transports. Aquest és el debat del moment i no el de la independència. Simeoni ho argumenta: "En aquests moments la qüestió de la independència no es planteja. Si demà els corsos volen la independència, ningú els podrà privar d'arribar-hi. I a l'inrevés, si els corsos no la volen, ningú podrà pretendre imposar-los-la".
Creuen que arribarà el dia que es pugui engegar un procés com el que s'ha plantejat a Catalunya, que veuen com un referent malgrat les diferències.
El final de la violència i la petició d'amnistia
Mentrestant, les institucions corses demanen l'amnistia dels presos del Front d'Alliberament Nacional. El 2014, aquest front, l'expressió armada del nacionalisme cors, va anunciar que deixava definitivament les armes després d'un historial de nombrosos sabotatges, atemptats amb bomba i una desena de morts. Dos anys després, la petició d'amnistia per als seus membres és molt transversal a l'illa; va més enllà dels nacionalistes, però de moment és rebutjada pel govern francès.
Dominique Tafani va complir quatre anys de condemna per participar en accions del front d'alliberament nacional de Còrsega. Avui és vicepresident de Sulidarità, l'organització que dóna suport als empresonats, o perseguits, per la seva relació amb el grup que va optar per la via armada entre el 1976 i el 2014. La seva raó de ser, la petició d'amnistia per als qui considera presos polítics: "El Front d'Alliberament Nacional de Còrsega ha fet el que havia de fer: anunciar que deixava les armes. Ara, l'estat francès hauria d'acompanyar-ho amb algun pas per resoldre el problema polític cors, concedint una amnistia."
L'amnistia suscita un suport molt ampli a Còrsega. La demanen tres de cada quatre ajuntaments i l'assemblea la va votar sense cap vot en contra i dues abstencions. Un primer pas seria acostar els presos, prop d'una trentena, a l'illa. Des de fa dos anys, pràcticament no hi ha hagut cap aproximació.
La llengua corsa
A l'apartat lingüístic, el govern francès manté una negativa total a la demanda de les noves autoritats nacionalistes corses de reconèixer la llengua corsa com a cooficial a l'illa. L'utilitza sobretot la gent gran i la població rural. Amb aquest escenari, el cors tindria els dies comptats. Però cada cop són més els habitants de l'illa, sobretot els més joves, que prenen consciència de la necessitat de defensar un dels principals trets d'identitat col·lectiva.
En llocs com el mercat d'Ajaccio es pot sentir parlar amb normalitat la llengua de l'illa, on l'únic idioma oficial, com imposa la constitució a tota la república, és el francès. La reivindicació de la cooficialitat i l'objectiu del bilingüisme s'emmirallen en el model català. Però ni a l'escola, ni en la literatura, ni en els mitjans de comunicació, la llengua corsa és present amb força. L'excepció la fan unes hores d'emissió en cors a France 3, canal regional de la TV pública francesa. Francine Massiani fa televisió en cors i canta en cors. La música potser és l'únic àmbit on la llengua revifa. Grups i solistes, molt seguits pels joves, que no amaguen, en la tria dels temes i repertoris, el seu compromís.
El programa "Món 324" fa aquest dimarts un especial dedicat a Còrsega.
