El negacionisme dels crims de Pinochet plana sobre l'aniversari del cop d'estat a Xile

Xile commemora aquest 11 de setembre els 50 anys del cop d'estat que va enderrocar el govern de Salvador Allende, en un moment que els discursos negacionistes sobre els crims de la dictadura emergeixen amb força al debat polític del país.

La coalició de dretes Chile Vamos, de l'expresident Sebastián Piñera, no participarà dels actes oficials previstos per la jornada. Tampoc signaran una declaració de compromís amb la democràcia promoguda pel president xilè, Gabriel Boric.

Asseguren que l'aniversari del cop busca "un clima de confrontació i d'odi", i volen que també es condemnin les suposades violacions dels drets humans per part del govern d'Allende. A més, repten el president Boric a assumir responsabilitats si aquest 11 de setembre es converteix en una jornada violenta.

Tot i que amenaça de trencar els consensos democràtics, aquest moviment no ha agafat per sorpresa el país. D'un temps ençà, diputats de Chile Vamos i de l'extrema dreta del Partido Republicano han escalat posicions en la negació i la justificació dels crims de la dictadura d'Augusto Pinochet.

De "còmplices passius" a celebrar afusellaments

Només fa deu anys, en el quarantè aniversari del cop, que el llavors president Piñera va assenyalar els "còmplices passius" de la dictadura: els funcionaris i civils que no van fer res mentre es cometien greus violacions dels drets humans. Va ser un pronunciament inusual entre la dreta tradicional xilena.

Aquesta línia avui està força absent, i d'exemples a la bancada de la dreta n'hi ha molts. "Jo justifico el cop militar", va dir al juliol el congressista Jorge Alessandri.  Dos anys abans, el diputat del Partido Republicano Johannes Kaiser va celebrar els afusellaments de presos a Pisagua, un dels primers centres de detenció de la dictadura.

Amb un altre to, però amb el mateix fons, el president del Consell Constitucional Luis Silva va qualificar Pinochet "d'estadista", i fa poques setmanes, una diputada d'extrema dreta va dir que la violència sexual contra les preses polítiques de la dictadura és una "llegenda urbana".

"Han perdut la por"

Què ha canviat a Xile? "Els sectors més pròxims al pinochetisme dur han guanyat visibilitat gràcies als bons resultats electorals. Avui és un sector que té més força política", assenyala Rodrigo Bustos, director d'Amnistia Internacional a Xile. I adverteix:

"Estem patint retrocessos, tenint en compte que el país ha fet passes endavant en el reconeixement i la reparació de les violacions dels drets humans".

Per l'investigador Rodrigo Pérez, el Xile que celebra els 50 anys del cop militar està immers en un "clima polític complex".  "No només hi ha diferències en com avaluar la dictadura, si no en com s'ha d'organitzar la societat", afegeix.

L'emergència de l'extrema dreta de Jose Antonio Kast --que es va disputar la segona volta a les presidencials amb Gabriel Boric--, el record del "estallido" contra el govern de Piñera el 2019, i el rebuig aclaparador al referèndum de la nova Constitució, són símptomes d'aquesta complexitat.

"La pèrdua de por a parlar de certes coses és part d'un fenomen més ampli, de l'aparició de referents polítics disruptius", diu Rodrigo Pérez.

Tot i això, les enquestes indiquen que els consensos no estan tan esberlats entre la societat. Un 74% dels xilens espera que la democràcia estigui prou consolidada perquè no es repeteixi un cop d'estat militar com el de 1973. I un 63% vol que hi hagi un acord sobre els fets de l'11 de setembre de 1973, que van acabar amb la mort del president Allende i el derrocament del govern de la Unitat Popular.

D'acord amb l'Institut Nacional de Drets Humans de Xile, més de 40.000 persones van ser víctimes de la dictadura, i 3.200 van morir o van desaparèixer entre 1973 i 1990.

L'ultradretà Javier Milei també amenaça els consensos de l'Argentina

El mateix passa a l'Argentina. La irrupció del partit d'extrema dreta La Libertad Avanza, del candidat a la presidència Javier Milei, ha tensat la política de drets humans bastida en quaranta anys de democràcia.

Aquesta setmana el partit ha organitzat un homenatge a les víctimes dels Montoneros i altres grups armats actius als anys setanta.

L'acte l'ha capitalitzat Victoria Villaruel, candidata a la vicepresidència de Milei, filla de militars i partidària del que anomena "memòria completa". Entre d'altres coses, defensa jutjar els delictes de les guerrilles com a crims de lesa humanitat.

Diverses organitzacions de drets humans han qualificat l'esdeveniment de "provocació", en equiparar les organitzacions armades amb el règim de terror de la dictadura que va deixar 9.000 morts i desapareguts entre 1976 i 1983.

A més, adverteixen de l'amenaça que suposa l'extrema dreta sobre els "acords bàsics" de la democràcia argentina, que perduren malgrat que  canviïn els governs. Es refereixen a les polítiques de memòria que han estat exemple arreu del món.

Amb el retorn de la democràcia, el 1983, l'Argentina va començar el "Judici a les Juntes": un procés que va fer seure al banc dels acusats el general Jorge Rafael Videla i la resta d'integrants de les juntes militars per violacions massives als drets humans.

Des de llavors, 1.200 persones han estat condemnades pels crims de la dictadura. En algunes ocasions, Villaruel ha qüestionat aquests judicis i ha visitat els militars a la presó.

També ha criticat la tasca de col·lectius com Àvies i Mares Plaza de Mayo, que encara busquen familiars desapareguts. I si el partit d'extrema dreta arriba al govern, ja ha anunciat que revisarà les indemnitzacions per a les víctimes de la dictadura.