El negoci darrere la desesperació a Gaza: "Vaig pagar 24.000 dòlars per treure la família"

Prenen un te tranquil·lament mentre fullegen un àlbum de fotografies. Fa poques setmanes que viuen a Barcelona i miren, des del balcó de la seva nova casa, una pintada a les escales del Macba en solidaritat amb Palestina. Shahed Abusalama, de 32 anys, respira una mica més tranquil·la ara que té els pares a Barcelona, però el primer que remarca és que ells, amb més de 70 anys, "mai van voler marxar de Gaza i començar una nova vida en un altre país", sinó que es van veure forçats a fer-ho per sobreviure, "com tantes altres famílies".

Són de Jabalia, al nord de Gaza, i tan bon punt va començar la guerra van haver de marxar al sud. Casa seva va quedar absolutament derruïda, com tot al seu voltant, i van morir una vintena de membres de la seva família. Després de mesos malvivint en una tenda de campanya van aconseguir sortir.

Però sortir de Gaza ara mateix és quasi impossible. Des de l'inici de la guerra, el 7 d'octubre, diversos països van evacuar els palestins amb doble nacionalitat i, amb comptagotes, van poder sortir alguns dels ferits més greus. Però encara hi ha més d'un milió de persones atrapades. Davant d'aquesta desesperació, però, hi ha qui hi veu negoci.
 

Fer negoci de la desesperació

La Shahed va haver de pagar uns 10.000 dòlars --uns 9.300 euros-- perquè els seus pares poguessin sortir de Gaza pel pas de Rafah, el pas fronterer entre Palestina i Egipte. "Els diners en realitat fluctuen. Al principi es pagaven al voltant de 2.000 dòlars, però el preu va continuar augmentant, augmentant i augmentant...", recorda la Shahed.

"És un escàndol que els palestins hagin de pagar milers de dòlars després de totes les pèrdues que han patit només per garantir les seves vides."

"A més, hi ha molt terror psicològic implicat en aquest procés perquè no obtens una resposta directa, així que ho continues intentant, trucant, enviant correus electrònics...", explica la jove. "No volíem que els meus pares haguessin de sobreviure a ni un dia més de genocidi", remarca emocionada.

Després dels seus pares també han aconseguit treure, pel mateix preu, altres familiars. "És un procés que ens deshumanitza", lamenta.

El seu no és, ni de lluny, l'únic cas. La Sabah, el Mohammed i l'Adam Abushaker també fa poques setmanes que viuen a Barcelona. La seva filla, l'Israa, va pagar uns 8.000 dòlars per cada un d'ells perquè poguessin sortir. En total, uns 24.000 dòlars.

"Tinc un amic a Egipte. Li vaig transferir els diners, va anar a l'empresa i va pagar en efectiu, perquè només accepten diners en efectiu."

"A vegades el procés triga una setmana, de vegades triga cinc dies... amb la meva família va trigar uns quatre dies", explica. Ara la família Abushaker viuen tots junts en un petit pis del barri Gòtic de Barcelona.
 

On van els diners?

Aquesta xifra astronòmica, que ara ja arriba en alguns casos fins als 10.000 dòlars per persona, no és fàcil d'aconseguir. Per això han proliferat desenes de pàgines web on famílies palestines demanen diners per poder evacuar els seus éssers estimats.

"Se'm trenca el cor quan veig totes aquestes campanyes, però serveixen per ajudar famílies palestines com la meva", reconeix la Shahed: "És l'últim recurs que ens queda".

Davant un alto el foc o una treva que no arriba, les famílies intenten pagar, com sigui, el que s'anomena una "tarifa de coordinació de viatge". Però, qui es queda aquests diners?

Els diners s'entreguen a l'empresa de turisme Hala, amb seu al Caire, que forma part del grup empresarial Organi. Aquest està fundat per Ibrahim al-Organi, un influent empresari egipci que, segons investigacions internacionals, és considerat actualment un dels aliats més propers al president Abdel Fattah al-Sisi i a l'exèrcit egipci.

Al-Organi posseeix un enorme imperi empresarial que inclou la construcció, la mineria, la seguretat privada i ara també la sortida de persones pel pas de Rafah, l'únic punt fronterer sense control directe per part d'Israel.

Quan es dipositen els diners a Hala, aquests publiquen el nom de les persones en una llista que es pot consultar a través d'un canal de Telegram i una pàgina de Facebook.

Un cop publicat el nom, poden travessar Rafah. "Cada dia miràvem una pàgina de Telegram on es publicaven els noms actualitzats", recorda la Shahed.

"Esperàvem cada nit que es publiquessin els noms i dèiem 'potser demà o la setmana que ve', però seguíem esperant. És un joc d'espera, d'esperar que passi el temps, però quan el temps no està del teu costat..."

No se sap quanta gent ha aconseguit sortir de Gaza amb aquest mètode, però es calcula que podrien ser centenars o milers de persones, mirant les llistes recents.

"Si cada persona ha pagat, com a mínim, 5.000 dòlars per poder sortir... Això és un gran negoci. És increïble que aquest negoci estigui passant mentre estem patint un genocidi i una neteja ètnica. És un escàndol", exclama la Shahed.

Un escàndol que seguirà recollint milers de dòlars mentre no s'arribi a un alto el foc.

Crítiques cap al govern espanyol i el sistema d'asil

Les dues famílies palestines tenen dures crítiques cap a la gestió del govern espanyol. "Vam perdre l'esperança que les autoritats espanyoles poguessin treure'ls", critica la Shahed, que recorda que s'excusaven per "raons de seguretat": "Això només indica com són de deshumanitzadores totes aquestes polítiques vigents". És per això que es van veure "forçats" a pagar per ser salvats davant "l'escassetat d'aigua, d'aliments i de medicaments".

En la mateixa línia es pronuncia l'Israa. Quan va obtenir l'estatut de refugiada a Espanya va demanar la reunificació familiar per als seus pares, tots dos grans i malalts de diabetis, i per al seu germà, menor d'edat. A tots ells se'ls va reconèixer el dret a l'asil per extensió familiar i, per tant, tenien la protecció internacional aprovada des de feia mesos.

Però si no haguessin pagat més de 20.000 dòlars no haurien pogut sortir mai. Per una banda, perquè Egipte només permet travessar la frontera en casos excepcionals, i per l'altra, perquè el govern espanyol no té l'obligació d'evacuar les persones que no tinguin nacionalitat espanyola, tot i tenir tots els papers en regla per estar a Espanya.

En total, Espanya va evacuar 149 espanyols i els seus familiars que es trobaven a la Franja. Ho va fer després de dies de negociació amb Egipte, responsable d'obrir el pas fronterer.

La família de l'Israa va arribar a Barcelona a principis d'abril. Des d'aleshores viuen tots junts en un pis de dues habitacions. És on vivia ella amb una companya de pis amb qui estudia. Això fa que els pares s'hagin quedat la seva habitació i ella i el germà petit dormin al menjador. "Com que vam pagar tants diners ara no podem llogar res a Barcelona. Tampoc podem marxar de la ciutat perquè tinc feina i estic acabant el doctorat, i ells dos ja estan jubilats i quasi no poden caminar".

L'Israa es queixa que totes les entitats socials a les quals ha anat han rebutjat ajudar-la a trobar un pis per als seus familiars. "He anat a serveis socials, però no ens ajuden perquè jo treballo", critica.

Tot i que guanya diners, assegura que no és suficient per mantenir-los a tots quatre i seguir enviant diners a Gaza per a la resta de familiars que encara no han aconseguit sortir. Per això ha hagut de demanar un crèdit al banc.

"Israel ens està destrossant la nostra vida dins i fora de Gaza."

Per això critica que, tot i les paraules de suport a Palestina, no ha trobat organitzacions que l'ajudin. "Els meus familiars són víctimes de guerra, estic cansada d'anar d'organització a organització demanant ajuda i, al final, no aconseguir res".