El negoci de l'obesitat: l'elevat preu de Wegoby perpetua la manca d'Ozempic

Quasi un any després de l'arribada de Wegovy, el nou medicament per tractar l'obesitat, els problemes d'abastiment d'Ozempic, el seu homòleg per tractar la diabetis, no s'han resolt. La gran diferència de preu dels dos productes podria ser la causa de la falta crònica del medicament a les farmàcies.

Ozempic és un medicament que es prescriu per tractar la diabetis i que es va descobrir que també servia per perdre pes. Això va disparar-ne les vendes a àmbit mundial, fet que va provocar un trencament d'estoc i que dificulta que els pacients de diabetis puguin adquirir el seu medicament. L'aparició de Wegovy havia de resoldre el problema, però no ha estat així.

Tots dos medicaments els fabrica el laboratori danès Novo Nordisk i són el mateix producte però amb dosis, indicacions i preus diferents. "La semaglutida de fins a 1 mg es comercialitza com a Ozempic i està indicat per a persones amb diabetis. Quan parlem de semaglutida de fins a 2,4 mg es diu Wegovy i està indicat per tractar l'obesitat", com ha explicat el doctor Josep Vidal, endocrinòleg expert en diabetis i obesitat al programa "El suplement" de Catalunya Ràdio.

"L'Ozempic val 4 euros si entra per la Seguretat Social. Sense finançament, costa 130 euros (1 mg). En Wegovy, la dosi equivalent d'1 mg costa 180 euros."

El també director de l'Institut de Malalties Digestives i Metabòliques de l'Hospital Clínic de Barcelona afirma que aquesta diferència de preu pot ser part del problema: "No és estrany que hi hagi persones que, pel mateix producte, prefereixin pagar menys".

Arran de la comercialització dels medicaments a base de semaglutida, la farmacèutica danesa s'ha convertit en la companyia més valuosa d'Europa.

Testimonis de casos d'èxit

La soprano Begoña Alberdi és un dels testimonis d'èxit de l'ús de la semaglutida per combatre l'obesitat. Ella mateixa ha explicat a "El suplement" que ha aconseguit perdre 27 quilos mentre espera una intervenció de reparació del seu bypass gàstric. Afirma que ella té "gana emocional" i que el medicament l'ha ajudat a controlar l'impuls de menjar.

"Estar obès no és un vici, és una malaltia."

Òscar Tamarit assegura que ell ha arribat a menjar-se "una espatlla de xai amb patates o 30 canelons de l'àvia". Amb el tractament ha passat dels 230 quilos als 165 actuals. "Ara em sento saciat amb molt poca cosa, fins i tot deixo menjar al plat. No era conscient que tenia un problema de salut tan gran", explica.

La semaglutida, un regulador de la gana

La semaglutida és una rèplica de l'hormona GLP-1, que les persones segreguem de forma natural i que regula tres funcions: el moviment dels budells, prepara l'organisme per processar la glucosa dels aliments i envia l'ordre de deixar de menjar al cervell. Les persones amb obesitat tenen alterada la segregació d'aquesta hormona i aquí és on actua el medicament.

"L'obesitat és una malaltia crònica que requereix un tractament de per vida."

El doctor Josep Vidal explica: "El paradigma amb què treballem és que és un medicament per tota la vida, com ho són unes ulleres o un medicament per fer baixar la tensió o el colesterol, que quan els deixem de prendre, tornen a pujar". Per això, afirma, no és correcte parlar d'efecte rebot quan es deixa de prendre.

"El problema dels obesos és que tenen el procés de regulació de la gana alterat. No és una falta de voluntat, és una malaltia."

També recorda que "no són fàrmacs màgics, sinó que ajuden a controlar la gana i ajuden a fer un pla dietètic i a canviar hàbits". Tampoc són efectius en tots els casos: "Si l'objectiu és perdre 30 o 35 quilos, l'efectivitat voreja el 25% dels casos".