El negociador del segrest de Beslan diu que l'assalt el va provocar un grup de civils armats
Rússia ha posat les banderes a mig pal en el primer dels dos dies de dol decretats pel Kremlin en record de les víctimes del segrest de l'escola de Beslan, a Ossètia del Nord. Mentrestant encara no se sap quin és el balanç final de víctimes però l'última xifra oficial parla de 335 morts i més de 400 ferits, a més de 31 segrestadors. Pel que fa a les investigacions, el negociador amb els terroristes ha assegurat que l'assalt final va ser provocat per un grup de civils armats.
La dimensió de la massacre a l'escola de Beslan semblava haver enfosquit els interrogants que van planar i que encara planen sobre el tràgic desenllaç de la crisi. Dubtes que ara tornen a sorgir amb força. El secretisme d'altres temps que encara impregna la política del Kremlin no ajuda gens a saber què és exactament el que va passar a Beslan.
Per exemple, encara no se sap amb exactitud quines van ser les reivindicacions del comando. Les versions oficials van passar de l'exigència de l'alliberament de companys empresonats a la de la retirada de les tropes russes de Txetxènia passant per la de la independència d'aquesta república. Aquesta última feia particularment inviable qualsevol negociació. Per això ara els familiars de les víctimes volen la creació d'una comissió d'investigació i l'accés a la transcripció de les converses entre el comando i els negociadors.
També s'ignora qui va portar el pes de les negociacions amb els guerillers. Gairebé tots els intermediaris reclamats pel comando no s'hi van presentar o van ser marginats des de Moscou.
Encara continua obert l'interrogant sobre si van ser les forces de seguretat les que van començar l'assalt o va ser l'explosió fortuïta d'un dels artefactes del comando el que va desencadenar la confusió i la tragèdia. Avui s'ha afegit el testimoni de l'únic negociador que va poder entrar a l'escola i que va aconseguir un primer alliberament de nadons i de mares, el de l'expresident d'Ingúxia, Ruslan Aushev. Ha dit que van ser els trets dels civils armats que eren al voltant de l'escola, després de sentir-se la primera explosió, els que van fer pensar als segrestadors que l'assalt havia començat. Es va comunicar urgentment al comando que no era així però la seva resposta per telèfon va ser la incredulitat i la detonació de les seves mines mentre disparaven per l'esquena els ostatges que corrien per salvar-se.
Ni el balanç definitiu de víctimes ni la composició numèrica i origen de tots els membres del comando és encara del tot clara i es tem que el Kremlin continua facilitant informació interessada. Tothom voldria ara poder córrer enrere el rellotge del temps i somiar una pacífica festa d'inauguració del curs a l'escola número1 de Beslan.
