El nivell de català i mates ha retrocedit un curs en deu anys: propostes per revertir-ho

Malgrat que els últims cursos s'ha frenat la davallada de resultats de competències bàsiques, en deu anys l'alumnat ha retrocedit prop d'un curs acadèmic en català i matemàtiques. I Catalunya se situa per sota de la mitjana estatal i europea en català, matemàtiques i ciències.

La Fundació Bofill torna a alertar dels perills d'una educació desigual en el seu Anuari, on constata que les diferències de resultats entre els alumnes amb més i menys recursos econòmics s'han agreujat.

Per revertir-ho, proposen més inversió en educació i que el finançament dels centres variï segons la seva complexitat, i en aquells on sigui alta, contractar cinc professionals d'atenció social, psicopedagògica i de salut.

Entre les solucions proposades també hi ha ampliar la plantilla de les aules d'acollida amb l'objectiu de reduir la ràtio entre l'alumnat nouvingut, passant de 27 a 18 alumnes, i que hi hagi quatre hores setmanals de suport als estudiants amb dificultats.

A les classes de matemàtiques reclamen treballar amb grups reduïts, especialment a l'ESO, on demanen que el 80% de les hores es facin en grups de treball de màxim 10 alumnes. I, en centres d'alta complexitat, en grups de 5. 

A més, reclamen la gratuïtat del menjador i de les activitats extraescolars, i aposten perquè l'alumnat vulnerable tingui plaça reservada a l'escola bressol, ja que, tot i la gratuïtat del segon curs, la majoria en continua quedant fora.

Amb aquestes mesures, els experts creuen que és possible remuntar uns resultats que, tot i que ja no baixen, continuen a la cua d'Espanya i de l'OCDE.
 

Deixar d'estudiar en acabar l'ESO

L'estudi, dirigit per Marga León i Bernat Albaigés, també assegura que s'han cronificat les desigualtats entre centres de complexitat baixa i alta. Segons el cap de projectes de la Fundació Bofill, Miquel Àngel Alegre, "es veu manifestat en els resultats acadèmics, però també en les trajectòries educatives i en les oportunitats més enllà de l'escola".

Una dada extreta de l'informe ho ratifica: el 20% dels joves en una situació de pobresa deixen d'estudiar quan acaben l'etapa obligatòria, una xifra 10 vegades més alta que en alumnes de nivells econòmics més alts.

A l'educació bàsica, el 27% de l'alumnat està en risc de pobresa. Això genera una bretxa entre alumnes, i per revertir-la "cal una aposta per sectors de més vulnerabilitat, que ens farà guanyar en equitat, en igualtat i en eficiència del mateix sistema", ha assegurat Alegre.

Menys segregació de l'alumnat

Des del Pacte del 2019, la segregació escolar de l'alumnat estranger s'ha reduït 10 punts, però un 17% dels centres concentra molts més alumnes vulnerables del que els correspondria.

Per cobrir les necessitats de l'alumnat vulnerable, el sistema preveu fins a 20 figures professionals d'atenció social i psicopedagògica, però des de la Fundació Bofill asseguren que és insuficient i que estan poc integrats als centres.

"Sense polítiques que tinguin en compte la complexitat i diversitat creixent de l'alumnat català, continuarem tenint un topall molt fort en els resultats educatius: o cauran o no milloraran", ha sentenciat Alegre.

El pressupost d'Educació ha crescut un 37% i això s'ha vist reflectit, en part, amb més professors. Però tot i que s'han recuperat les ràtios del 2009, anteriors a les retallades, les aules s'han tornat més complexes."Una de les dificultats amb què es troben mestres, i professors i professores, és que han d'atendre unes aules que són cada cop més complexes.

Per tant, cal pensar en recursos que, d'alguna manera, atenguin aquest alumnat", ha afegit Alegre.

La bretxa socioeconòmica també es trasllada a l'educació entre els 0 i els 2 anys, on s'escolaritzen el 52% dels infants de nacionalitat espanyola i només el 15% de nacionalitat estrangera.

Pel que fa a les extraescolars, tot i que recuperen nivells de prepandèmia --2 de cada 3 nens d'entre 3 i 14 anys practica esport--, l'accés encara és desigual, amb 25 punts de diferència entre la participació de classe social alta i baixa.