Anne L'Huillier, Pierre Agostini i Ferenc Krausz, els guanyadors del premi Nobel de Física 2023
Anne L'Huillier, Pierre Agostini i Ferenc Krausz, els guanyadors del premi Nobel de Física 2023

El Nobel de Física 2023 premia les investigacions per "veure què passa a dins dels àtoms"

Pierre Agostini, Ferenc Krausz i Anne L'Huillier han descobert la manera de crear "polsos de llum extremadament curts" per poder fer-ho

RedaccióActualitzat

La Reial Acadèmia de Ciències de Suècia ha anunciat aquest dimarts que atorga el premi Nobel de Física 2023 a tres investigadors de física quàntica.

Són Pierre Agostini, Ferenc Krausz i Anne L'Huillier, que treballen respectivament als Estats Units, Alemanya i Suècia, i que han estat premiats pels seus treballs per trobar maneres de poder estudiar la matèria des de dins dels àtoms:

"Agostini, Krausz i L'Huillier reben el premi Nobel de Fisica 2023 pels mètodes experimentals que generen polsos de llum d'attosegons per a l'estudi de la dinàmica dels electrons en la matèria."


"Veure què passa a dins dels àtoms"

Segons els responsables de l'acadèmia sueca, els guanyadors han aconseguit una eina per poder veure què passa "a dins d'àtoms i molècules":

"Els experiments dels guardonats han produït polsos de llum tan curts que es mesuren en attosegons, i es demostra així que aquests polsos es poden utilitzar per proporcionar imatges de processos dins d'àtoms i molècules."

Aquesta eina, que produeix flaixos de llum de només attosegons, permet "mesurar els processos en què els electrons es mouen o canvien d'energia":

"Les aportacions dels premiats han permès investigar processos tan ràpids que abans eren impossibles de seguir."

Un attosegon és una unitat del Sistema Internacional que equival al temps que triga la llum a recórrer la longitud de tres àtoms d'hidrogen, l'element més simple que existeix.


El 2022 ja van premiar investigadors en física quàntica

L'any passat la Reial Acadèmia de Ciències de Suècia ja va premiat pioners en física quàntica, concretament en informació quàntica.

El premi el van rebre Anton Zeilinger, Alain Aspecte i John F. Clauser pels experiments amb fotons entrellaçats, que han fet avançar molt la teoria per construir ordinadors quàntics.

Fa dos anys, eI 2021, els guardonats van ser Syukuru Manabe, Klaus Hasselmann i Giorgio Parisi per haver creat les bases que han fet possible els models climàtics que han provat que l'escalfament global l'ha generat la humanitat.

Aquests investigadors també són experts en la física dels sistemes complexos, principalment Parisi, i l'Acadèmia Sueca va destacar que era la primera vegada que es premiava algú d'aquest camp.

 

 

ARXIVAT A:
CiènciaRecerca científica
Anar al contingut