El Nobel de la Pau premia la lluita de la dona a Libèria i el Iemen
El Premi Nobel de la Pau d'aquest any ha recaigut en tres dones. El comitè noruec ha decidit guardonar la presidenta de Libèria, Ellen Johnson-Sirleaf, i l'activista del mateix país africà Leymah Gbowee per la seva lluita per posar fi a la guerra civil. El Nobel de la Pau 2011 també ha premiat la lluita de les dones al Iemen en la persona de Tawakkul Karman. El guardó d'enguany ha volgut reconèixer la lluita no violenta per la seguretat i el dret de les dones a participar plenament en la construcció de la pau als respectius països.
Ellen Johnson-Sirleaf és la primera dona africana elegida presidenta democràticament, el 2005. El comitè noruec li ha reconegut el seu mèrit per haver contribuït a la fi del conflicte armat en aquest país de la costa occidental de l'Àfrica. La presidenta liberiana ha treballat molt per a la reconstrucció d'un país devastat per anys de guerres civils que van causar 250.000 morts.
Una vida de lluita
L'actual presidenta de Libèria i antiga executiva bancària ja havia provat sort a les urnes un primer cop l'any 1997, quan va ser derrotada pel senyor de la guerra Charles Taylor, posteriorment processat per la justícia internacional per crims contra la humanitat. Finalment, Johnson-Sirleaf es va imposar a les eleccions del 2005 i al gener de l'any següent va assumir el càrrec com a primera presidenta d'una república africana.
"Mama Ellen", com coneixen Johnson-Sirleaf els seus partidaris, ha atribuït el mèrit del guardó als seus col·laboradors: "Tots els premis pertanyen a la gent que t'alça damunt les seves espatlles", tot i que ha dit que el reconeixement a ella i a Gbowee suposa "un moment decisiu en la història de Libèria". Precisament, el premi arriba a Johnson-Sirleaf quan falten quatre dies per les eleccions presidencials, en les quals aspira a revalidar el càrrec.
Pel que fa a l'activista Leymah Gbowee, és una treballadora social que va organitzar un grup de dones per la pau que es va convertir en una força política contra la violència i els governs de Libèria a l'època de la guerra. Ha estat membre de la Comissió per la Reconciliació i la Veritat a Libèria, i actualment dirigeix la xarxa africana de pau i seguretat per a les dones.
Gbowee s'ha mostrat "aclaparada" per l'honor i ha assegurat que mai hauria esperat ser recompensada pels esforços per acabar amb la guerra al seu país. "Estic paralitzada i confusa", ha declarat des de Nova York, on està promocionant les seves memòries, "Mighty Be Our Powers". En el moment de saber que havia guanyat el Nobel, Gbowee acabava d'aterrar a la ciutat en un vol des de San Francisco. Tot i no haver intercanviat cap paraula amb el seu veí de seient, després d'encendre el mòbil i saber que havia guanyat, s'ha girat cap a ell i li ha dit: "Acabo de guanyar el Nobel".
Menció per a la primavera àrab
Tawakkul Karman ha rebut el premi per la seva lluita al Iemen en favor dels drets de les dones. La seva figura, però, també és una símbol de la revolta als països àrabs.
Karman, de 32 anys, és periodista però el que l'ha fet famosa és el fet d'haver-se posat al capdavant de la revolta el règim del president del Iemen Ali Abdallah al-Saleh. Amenaçada de mort pel govern iemenita, que la va arrestar durant dos dies al principi de l'aixecament, la van haver de deixar anar per la pressió popular. Karman es nega a portar el nicab, la túnica que cobreix la majoria de dones del Iemen i que només els deixa els ulls al descobert. Amb això també s'ha guanyat l'enemistat declarada dels sectors més involucionistes del país.
Les primeres paraules de Karman després de rebre el Nobel han estat de suport als opositors al règim. Karman ha dit que el premi és una victòria per als activistes i ha dedicat el guardó a "totes les revolucions àrabs".
Entre les candidatures d'enguany estava molt present l'anomenada "primavera àrab". Entre els seleccions hi havia els fundadors del Moviment Joves 6 d'Abril contra Hosni Mubarak; Wael Ghonim, inspiradora a través de Facebook de les manifestacions a la plaça Tahrir; i Lina Ben Mheni, la bloguera que, amb el pseudònim de "Tunisian girl", va contribuir a començar la revolució contra Ben Ali.
El relleu de Xiaobo
Les escollides són les successores del dissident xinès Liu Xiaobo, que des que fa un any va rebre -en absència- el guardó ha vist empitjorar la seva situació carcerària i també la de la seva dona, en arrest domiciliari, segons denuncia l'advocat.
Internet, sense premi
Els considerats creadors d'internet, Tim Berners-Lee, Larry Roberts i Vint Cerf, estaven entre els candidats, però finalment la xarxa s'ha quedat sense premi.
L'afganesa Sima Samar o la russa Svetlana Ganuxkina, totes dues defensores dels drets humans, s'han quedat també sense guardó.
Una vida de lluita
L'actual presidenta de Libèria i antiga executiva bancària ja havia provat sort a les urnes un primer cop l'any 1997, quan va ser derrotada pel senyor de la guerra Charles Taylor, posteriorment processat per la justícia internacional per crims contra la humanitat. Finalment, Johnson-Sirleaf es va imposar a les eleccions del 2005 i al gener de l'any següent va assumir el càrrec com a primera presidenta d'una república africana.
"Mama Ellen", com coneixen Johnson-Sirleaf els seus partidaris, ha atribuït el mèrit del guardó als seus col·laboradors: "Tots els premis pertanyen a la gent que t'alça damunt les seves espatlles", tot i que ha dit que el reconeixement a ella i a Gbowee suposa "un moment decisiu en la història de Libèria". Precisament, el premi arriba a Johnson-Sirleaf quan falten quatre dies per les eleccions presidencials, en les quals aspira a revalidar el càrrec.
Pel que fa a l'activista Leymah Gbowee, és una treballadora social que va organitzar un grup de dones per la pau que es va convertir en una força política contra la violència i els governs de Libèria a l'època de la guerra. Ha estat membre de la Comissió per la Reconciliació i la Veritat a Libèria, i actualment dirigeix la xarxa africana de pau i seguretat per a les dones.
Gbowee s'ha mostrat "aclaparada" per l'honor i ha assegurat que mai hauria esperat ser recompensada pels esforços per acabar amb la guerra al seu país. "Estic paralitzada i confusa", ha declarat des de Nova York, on està promocionant les seves memòries, "Mighty Be Our Powers". En el moment de saber que havia guanyat el Nobel, Gbowee acabava d'aterrar a la ciutat en un vol des de San Francisco. Tot i no haver intercanviat cap paraula amb el seu veí de seient, després d'encendre el mòbil i saber que havia guanyat, s'ha girat cap a ell i li ha dit: "Acabo de guanyar el Nobel".
Menció per a la primavera àrab
Tawakkul Karman ha rebut el premi per la seva lluita al Iemen en favor dels drets de les dones. La seva figura, però, també és una símbol de la revolta als països àrabs.
Karman, de 32 anys, és periodista però el que l'ha fet famosa és el fet d'haver-se posat al capdavant de la revolta el règim del president del Iemen Ali Abdallah al-Saleh. Amenaçada de mort pel govern iemenita, que la va arrestar durant dos dies al principi de l'aixecament, la van haver de deixar anar per la pressió popular. Karman es nega a portar el nicab, la túnica que cobreix la majoria de dones del Iemen i que només els deixa els ulls al descobert. Amb això també s'ha guanyat l'enemistat declarada dels sectors més involucionistes del país.
Les primeres paraules de Karman després de rebre el Nobel han estat de suport als opositors al règim. Karman ha dit que el premi és una victòria per als activistes i ha dedicat el guardó a "totes les revolucions àrabs".
Entre les candidatures d'enguany estava molt present l'anomenada "primavera àrab". Entre els seleccions hi havia els fundadors del Moviment Joves 6 d'Abril contra Hosni Mubarak; Wael Ghonim, inspiradora a través de Facebook de les manifestacions a la plaça Tahrir; i Lina Ben Mheni, la bloguera que, amb el pseudònim de "Tunisian girl", va contribuir a començar la revolució contra Ben Ali.
El relleu de Xiaobo
Les escollides són les successores del dissident xinès Liu Xiaobo, que des que fa un any va rebre -en absència- el guardó ha vist empitjorar la seva situació carcerària i també la de la seva dona, en arrest domiciliari, segons denuncia l'advocat.
Internet, sense premi
Els considerats creadors d'internet, Tim Berners-Lee, Larry Roberts i Vint Cerf, estaven entre els candidats, però finalment la xarxa s'ha quedat sense premi.
L'afganesa Sima Samar o la russa Svetlana Ganuxkina, totes dues defensores dels drets humans, s'han quedat també sense guardó.
