El nou coworking urbà de Barcelona, amb hotel i serveis per als nòmades digitals

Fa un parell de setmanes que el gegant nord-americà del coworking Wework es va declarar en fallida per no poder fer front a un deute de 18.600 milions de dòlars. És la fi d'una cursa d'expansió mundial en el negoci de les oficines flexibles que projecta dubtes sobre el futur del sector.

A Catalunya hi ha uns 450 espais de coworking, segons estimacions del professor d'Economia de la UOC Carles Méndez. La immensa majoria són urbans i localitzats a la ciutat de Barcelona, però també hi ha un corrent de coworking en àmbits rurals i capitals de comarca, com ha comprovat Valor Afegit.

Barcelona va ser una de les primeres ciutats europees de replicar el fenomen del coworking, que va néixer als Estats Units a principis dels 2000. Ara també és a la cresta de l'onada de la nova generació d'aquests espais, que han passat d'acollir només emprenedors a oferir serveis a empreses de mida mitjana que volen ajustar la despesa.

Dues de les responsables de l'empresa WiPass comparteixen taula en un dels espais del coworking de The Social Hub a Barcelona. Aquesta és una opció de localització adient per a moltes empreses que comencen, però cada cop més ho és també per a empreses molt més madures. Aquí s'ofereix espai d'oficina, però també els serveis de l'hotel que hi ha integrat al mateix espai.

En aquest cas s'hi afegeix el valor de la convivència amb clients que utilitzen la part hotelera.

Mariona Masip, directora comercial de Wipass, explica que ha treballat en dos espais de coworking més i la diferència que troba és, precisament, aquesta oferta de serveis: "La part del gimnàs també la podem gaudir, va bé per a quan acabes la jornada o la comences. També si han de venir proveïdors, distribuïdors o clients, podem gaudir de la part de l'hostaleria."

Carles Nogués és director general de The Social Hub: "Després d'un any de l'obertura, veiem que realment hi ha sinergies, la ràtio d'atenció als esdeveniments interns és molt alt, tenim molt bon feedback dels clients, el grau d'ocupació de l'espai de coworking és molt alt, tenim llista d'espera per al producte flex".

La part hotelera del negoci té quinze plantes i estava inicialment pensada per allotjar estudiants de postgrau que passen temporades llargues a Barcelona. Però la presència creixent de treballadors estrangers d'empreses digitals ha fet pensar els responsables de The Social Hub que aquesta demanda pot trobar una resposta adequada en la seva oferta. I, de pas, trauria pressió del mercat de pisos de lloguer de la ciutat.

"A una persona que ve i s'allotja en un apartament turístic li és més difícil inserir-se, conèixer gent a la vida de la ciutat de Barcelona. Crec que d'aquesta manera és molt més orgànic: aterres, tens gent, tens comunitat, molt més fàcil tot", diu Carles Nogués.

Coworking per donar flexibilitat a les empreses

Atrápalo és l'empresa de venda de serveis de lleure que es va fundar a Barcelona fa una vintena d'anys i que des de fa uns mesos s'ha instal·lat al nou espai de coworking de Loom a la plaça Catalunya. Fins ara havien estat de lloguer en unes oficines convencionals, però la pandèmia, el teletreball i l'aparició de centres de coworking adreçats a empreses han fet repensar els plantejaments de l'empresa.

Nacho Sala és el director de màrqueting d'Atrápalo i explica que abans estaven de lloguer, però amb dues plantes fixes: "Aquí l'avantatge és que tenim uns llocs llogats per mesos, però si arriba un moment en què necessitem més llocs els podem llogar o si en necessitem menys, també."

Les oficines de coworking estan preparades perquè les persones hi puguin entrar a treballar immediatament. Inclouen serveis com un centre d'impressió de documents, internet, cafeteria o aire condicionat. Tot plegat per simplificar al màxim l'esforç de trobar un lloc per desenvolupar una empresa.

Carles Méndez és professor d'Economia a la UOC i ha estudiat el fenomen: "Aquestes grans empreses de coworking o flex office que han aparegut suposen una oportunitat per a les empreses mitjanes que acumulen quinze o vint factures mensuals i que les poden reduir a una de sola, que és la del lloguer de l'espai."

Loom és una filial del grup immobiliari Merlin i té onze espais de coworking a Madrid i Barcelona en edificis icònics com la torre Glòries o el Pich i Pon de la plaça Catalunya.

Antonio Gámiz és el director d'Innovació a Merlin Properties i també destaca que tenen unes "ràtios d'ocupació altíssimes". Apunta que a Barcelona i a Catalunya la perspectiva del coworking "és molt bona perquè hi ha molta empresa de fora que vol venir a Barcelona".

Coworking a la ciutat de Valls

La Magrana és el nom del centre de coworking que va obrir a Valls fa deu anys aplicant una moda de grans ciutats en una capital de comarca. A Catalunya hi ha una cinquantena d'espais de coworking com aquest, fora de l'àrea metropolitana de Barcelona.

La primera funció que han complert aquests espais ha estat la de donar una alternativa als professionals que abans treballaven des de casa.

La Mireia Ollé és una de les habituals en aquest espai i explica que abans treballava des de casa, però buscava un lloc on poder-se reunir amb els clients: "Aquest coworking em va agradar perquè està ben situat dins de Valls i disposa de sales de reunions que, si busques privacitat, també la pots trobar."

A La Magrana hi ha professionals de moltes disciplines i també hi ha persones de l'entorn de Barcelona que van fer un pas cap al món rural arran de la pandèmia. Aquest és un fenomen que es va viure a tots els centres de coworking rurals que ha baixat de nivell després de la pandèmia, però que ha deixat un pòsit de persones que passen una part del seu temps en aquest ambient.

La Laia Benaiges és la propietària de La Magrana. Defensa que el coworking genera valor per a la ciutat i que és un espai que atrau i reté talent a la zona: "Crec que és important per a la ciutat i el territori aquest valor."

La meitat dels espais de coworking rurals que hi ha a Catalunya són d'iniciativa pública. A molts petits pobles no hi ha una iniciativa privada que vulgui emprendre un projecte així. Però des de les institucions públiques es considera que aquests espais dinamitzen l'economia local, encara que estiguin molt lluny d'aportar xifres significatives de moviment econòmic.

Jaume Bages dirigeix el projecte Cowocat, que agrupa els coworkings rurals catalans, i defineix una forma diferent d'avaluar l'impacte d'aquests espais: "Sempre mirem a nivell de microimpactes, mirem aquella família que ha anat a viure en un municipi o aquells emprenedors que abans estaven desvinculats entre ells i ara estan en comunitat i tenen perspectives de vida i de treball que abans no tenien. Aquests són els tipus d'impacte que ens interessen i mesurem, més enllà de grans números o xifres econòmiques que per dimensió de projectes i d'espais és complicat de tenir."