Cau el decret del lloguer de temporada i d'habitacions: el PSC s'absté i Junts hi vota en contra

Tombat el decret llei per regular el lloguer de temporada i el d'habitacions en les zones qualificades d'habitatge tensionat, que havia aprovat el govern d'ERC a finals d'abril i que finalment no ha estat validat per la Diputació Permanent del Parlament.

El vot a favor d'ERC, Comuns i CUP no ha estat suficient per tirar endavant la norma a causa del vot en contra de Junts, Vox, Ciutadans i PP i l'abstenció de PSC, de manera que el decret ha estat derogat.

La Diputació Permanent és l'òrgan que garanteix l'activitat parlamentària en períodes entre legislatures com l'actual, i és on s'ha fet el debat i la votació del decret després de la presentació de la consellera de Territori en funcions, Ester Capella. 

Els socialistes, un dels grups de qui depenia la votació després que només Comuns i CUP haguessin anunciat que votarien a favor de la iniciativa d'ERC, han justificat la seva abstenció per la manca de debat i consens al voltant de la norma, així com la "inseguretat jurídica" que podria generar i la poca garantia d'"efectivitat".

Junts, per la seva banda, ha criticat que el decret "es carrega tot el model de lloguer de temporada".

La Diputació Permanent la integren 23 diputats, els únics que ho continuen sent fins que no es constitueixi la nova cambra resultant de les eleccions del 12M. D'acord amb la distribució establerta per la Mesa i la Junta de Portaveus a l'inici de la legislatura anterior, el PSC-Units, ERC i JxCat hi tenen sis diputats cadascun, i Vox, la CUP, ECP, Cs i el PPC, un.
 

Un decret que volia omplir els buits de la llei estatal d'habitatge

Aquest decret llei per regular els lloguers temporals i els d'habitacions volia frenar dos models que escapen al control de preus que estableix la llei estatal pel dret de l'habitatge, amb l'objectiu que finalment quedin inclosos en la regulació dels preus dels lloguers.

A la pràctica, els lloguers per lleure i vacances, i per assistir a activitats recreatives i culturals, no hi estan regulats perquè es consideren de temporada. Mentre que quan es lloga per raó d'estudis, atenció mèdica o feina, aleshores es consideren permanents i els preus tenen els topalls corresponents.

Pel que fa als lloguers d'habitacions, el decret especifica que la suma de les rendes de cadascuna de les habitacions que es lloguen no pot superar l'import màxim de lloguer del pis sencer. 

Si haguessin estat aprovades, aquestes mesures s'haguessin incorporat a la llei catalana de l'habitatge, però com que superen la llei espanyola podrien ser objecte d'un recurs davant el Tribunal Constitucional.
 

Què deia el decret?

El decret regulava els arrendaments temporals i el lloguer d'habitacions en zones declarades de mercat residencial tensat, on s'aplica, des del març, la contenció de preus del lloguer.

I ho feia, per una banda, definint què es pot considerar lloguer temporal i què no --tal com s'entén ara-- i obligant que en els contractes consti la causa o finalitat de l'arrendament --l'ús que es farà de l'habitatge.

També obligava la propietat a informar en els anuncis, ofertes i contractes del preu de referència del lloguer segons els índexs oficials, la renda del darrer contracte vigent en els últims cinc anys i la condició de gran tenidor del propietari, si és el cas. A més, establia un règim sancionador per a qui no complís aquesta normativa.

Passat prop d'un mes, TV3 va poder constatar que l'incompliment és força generalitzat tenint en compte els anuncis publicats als principals portals immobiliaris.

A Catalunya hi ha, actualment, 140 poblacions declarades com a zones tensionades, on s'ha limitat el preu màxim del lloguer. En aquests municipis hi viuen 6,2 milions de persones, el 80,6% de la població de Catalunya.

Aquest és el mapa amb els municipis on a dia d'avui està limitat el preu del lloguer:

Dos decrets relacionats amb la sequera

Aquest dijous també han passat per la Diputació Permanent dos decrets llei sobre mesures relacionades amb la sequera i que han estat defensats pel conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural en funcions, David Mascort. Ambdós s'han aprovat, però seran tramitats com a projecte de llei, de manera que tindran un període de tramitació pel Parlament en què s'hi podran incorporar esmenes.

D'una banda, hi ha el text que fixa els llindars de consum d'aigua als establiments turístics en les diferents fases de sequera, la regulació de les piscines declarades refugis climàtics en les fases d'emergència o el règim especial per a les dessalinitzadores de titularitat privada.

Ha estat validat amb els vots a favor d'ERC, l'abstenció de PSC, Junts i Ciutadans, i el vot en contra de la resta de grups. 

De l'altra, s'ha aprovat amb el suport de tots els grups, menys Ciutadans, el decret que inclou, entre altres aspectes, ajuts destinats a explotacions agràries, mesures de control poblacional d'espècies cinegètiques per prevenir els danys que causen en l'agricultura i qüestions relatives a la cobertura i protecció dels bombers voluntaris.